La Justícia apagada

Article d’opinió de Carles McCragh, degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona

 

Des de fa quasi dos mesos la justícia no funciona. Com tothom sap, però, la justícia fa molt més temps que no funciona; gairebé no ha funcionat mai. O al menys, molts tenim seriosos dubtes de que mai hagi funcionat bé.

La justícia no dona diners. Si la justícia esdevingués un negoci dels bancs (en part ja ho és), i l’administressin ells i no l’Estat a través dels jutges, no sols seria rendible sinó que estaríem queixant-nos dels seus interessos i les seves comissions, i tal vegada demanaríem que anés menys de pressa.

Fantasies a part, dos mesos sense justícia no hauria de notar-se, (que es nota), però realment més temps ja és massa. I la gasiveria, les exigències funcionarials i sindicals, la desmesura, la prudència excessiva, les reticències i comoditats d’alguns operadors jurídics, la divisió de poders (aquí sí que hi ha divisió de poders i poques vegades s’han entès entre ells), la desconfiança, la confusió, els dubtes, les contradiccions, la improvisació –respireu- i altres qüestions tristament semblants, porten a l’estupor i a la inacció, i deixen als justiciables a veure-les venir.

I siguem clars, també es conculquen els drets fonamentals i humans dels ciutadans a tenir una justícia digna (i prefereixo no parlar aquí del sentit d’aquesta dignitat), es queden sense ella i també es conculca el dret de defensa. i hem de dir “prou”.

Els advocats no deixem de repetir, una i altra vegada, aquest “prou” i la necessitat de que es retorni a la normalitat, la necessitat de que, amb les mesures adequades, es comenci de nou, que la gent pugui retornar a la justícia, o millor dit que la justícia retorni a la gent. És mes fàcil avui obrir un supermercat, una perruqueria o un bar que no un palau de justícia.

Si hi havia raons sanitàries per suspendre les actuacions judicials (i també les administratives que molt sovint les acompanyen), ara ja no n’hi ha de raons. Tots hem de tornar al treball, tots hem de tornar a la justícia. No fer-ho ja, és una vulneració de drets fonamental i humans; és quelcom que no pot permetre’s una societat que es considera democràtica i moderna, ja que ni tan sols una pandèmia pot convertir-la en tirànica, grotesca o antiquada. Permeteu-me l’expressió col·loquial de “Deixem-nos ja de punyetes”, precisament en el món de les punyetes.

Obrim de nou la justícia. O el que quedi d’ella. Posem-nos a treballar, fem-la créixer, dignifiquem-la; diguem-li a les ciutadanes i als ciutadans que som al seu costat, que els hi tornem aquest dret, tan humà i tan seu, de l’accés a la justícia.

Pels advocats, no quedarà pas. Com deia el gran poeta Espriu: “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”. I el nostre poble, ara, es també la justícia.

 

Girona, 14 de maig de 2020

Related Articles

Back to top button