Home / Article d'opinió / La Justícia, a prop del ciutadà

La Justícia, a prop del ciutadà

Per Miquel Sàmper, president del Consell de l’Advocacia Catalana

La proximitat és un valor, per l’estalvi que representa en temps i en diners i per la sensació psicològica d’identificació. Aquesta evidència, ve al fil de la proposta de reforma de la planta judicial que prepara el Ministeri de Justícia. El projecte es basa en un estudi fet per allò que ara a Madrid en diuen “comité de expertos”... Pretenen concentrar en les capitals de província tota   l’organització judicial, suprimint de manera definitiva els partits judicials com a base de l’organització i, de retruc, els jutjats del territori que tots coneixem (jutjats de pau, audiències provincials, jutjats socials, els penals…).

Ho anunciava el Ministre de Justícia en la seva compareixença el 25 de gener de 2012 a la Co­missió de Justícia del Congrés, on desvetllava sense embuts el seu full de ruta en matèria de Justícia: reduir litigis, desjudicialitzar procediments, despenalitzar conductes, modificar el sistema d’assistència ju­rídica gratuïta per a evitar abusos, i implantació de taxes judicials. Una mentalitat ultra conservadora, ratificada de nou en compareixença a la mateixa Comissió el 7 de maig de 2013, que presumeix un ús indegut i abusiu per part dels ciutadans d’un servei públic, com és la justícia.

La reforma comportaria que un ciutadà resident a Vielha hagués d’invertir diners i temps per desplaçar-se al Tribunal d’Instància de Lleida, salvant el Port de la Bonaigua, o que un veí de Puigcerdà hagi d’esmerçar els mateixos recursos i salvar la Collada de Toses, o que un de Berga hagi de fer 90 kms. per anar a Barcelona. Els Jutjats Socials, ara arreu, s’integrarien en els Tribunals d’Instància, en la capital de la província, fent més vulnerables als més necessitats; recordem que els assumptes tractats són els  produïts quan un treballador té un problema amb la seva empresa o quan s’han de reclamar el reconeixement dels drets davant la Seguretat Social en matèria de prestacions (invalidesa, atur, viduïtat, maternitat, etc.).

Totes les detencions haurien de ser resoltes també per les unitats penals del Tribunal d’Instància de la capital, i això voldria dir que tots els detinguts haurien de ser conduits a la capital, no adonant-se el projecte de llei que això és del tot inviable. No hi ha prous efectius dels Mossos d’Esquadra per conduir a tots els detinguts a Manresa, Vic, Terrassa, Sabadell, Igualada, …., en un fi de setmana, a la capital, i cas d’existir-hi es produirien dos efectes perversos; un inacceptable cost material (només el combustible dels cotxes espanta), però al mateix temps deixaríem les ciutats esmentades sense policia, ja que hauríem transformat els Mossos en taxistes.

S’al·legarà per part del Ministeri que la proximitat no quedarà afectada gràcies a l’ús de les TIC, però no és veritat; el cert és que la inversió necessària fa difícil la implementació de les tecnologies en els jutjats, a més de la dificultat de la població d’accedir al seu ús en tot el territori.

També es dirà que amb el redactat de la proposta, no es preveu de manera automàtica i obligatòria el tancament immediat de les instal·lacions on estan jutjats actuals, i que res impediria que continuessin funcionant sota un altre nom, el d’unitats del Tribunal d’Instància; tampoc és veritat. El fet que això últim no estigui expressament previst al projecte, i la inclusió d’una previsió específica que obliga a les Administracions a concentrar totes les seves futures inversions en infraestructures a les capitals de província evidencien que l’objectiu del projecte és deixar morir poc a poc les instal·lacions actuals, no abocant-hi ni un cèntim d’euro en el seu manteniment i conservació.

Aquest projecte més la llei de  taxes judicials, donen com ha resultat l’eliminació del dret dels ciutadans a la tutela judicial efectiva, eix de l’Estat de Dret i pilar de l’Estat del Benestar, dues involucions que la societat civil ha d’aturar amb plena consciència de rebuig com s’ha fet amb la pretesa privatització de la sanitat a Madrid.

 

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca