Inici / Reflexions dels ex presidents / Julio J. Naveira Manteiga / Article d’opinió del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, publicat el 26/04/18 a La Vanguardia

Article d’opinió del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Julio J. Naveira, publicat el 26/04/18 a La Vanguardia

És una bona notícia per a la ciutadania que la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats hagi aprovat la proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil, feta per l’Advocacia Catalana, a través de la Comissió Normativa del Consell de l’Advocacia Catalana i del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ​​que vaig tenir l’honor de defensar davant la mateixa el passat 27 de juny de 2017. La proposta incorpora a la llei un nou procés que permet la immediata efectivitat dels desallotjaments que es derivin d’unes determinades ocupacions il·legals de habitatges; tot això esperant que, en els tràmits posteriors fins a la seva aprovació definitiva, s’aconsegueixi la unanimitat que la modificació mereix.

La legislació actual, partint de les ocupacions il·legals existents en el seu moment i pressuposant-ne la legalitat de les mateixes, garanteix la defensa de dos dels drets que entren en col·lisió: el dret de propietat i el dret a l’habitatge digne i adequat, articles 33 i 47 de la Constitució Espanyola. Una garantia que a la pràctica acaba sent injusta causa de la lentitud de la justícia, tant per les seves deficiències estructurals com pels procediments a seguir, ja que, segons dades del Consell General del Poder Judicial, la durada mitjana per obtenir el desallotjament l’any 2016 va ser de 28 mesos per la via civil i de 24 mesos per la via penal.

Ara bé, l’actual legislació no preveu els supòsits d’ocupació il·legal als quals fa referència la modificació aprovada, i d’aquí la seva necessitat. Supòsits d’ocupació il·legal fruit de la recent crisi econòmica i que es caracteritzen pel fet que “l’habitatge ocupat il·legalment és alhora l’habitatge de qui l’habita o d’entitats públiques que la destinen a finalitats socials” que requereixen nous criteris que agilitin el desallotjament de l’habitatge garantint els drets de totes les parts; Imaginin-se que una família en risc d’exclusió social a la qual, després de superar el procés administratiu, se li concedeix un habitatge social, però ha d’esperar 28 mesos per entrar-hi a viure perquè l’ocupa una altra família que, amb independència de la seva condició, bé canviar el pany de la porta o bé va pagar 1.000 euros, posem per cas, a qui la va canviar. Aquest supòsit provoca altres problemes col·laterals: màfies que s’aprofiten d’aquestes famílies i problemes veïnals.

La modificació aprovada tan sols dona solució a aquests supòsits, ja que crea un procediment específic que permet obtenir el desallotjament en dos mesos, garantint tant la defensa dels implicats en el procés com que les famílies desallotjades, en cas que ho necessitin, accedeixin als serveis socials pertinents per tal de disposar d’un habitatge social (un accés efectiu que depèn de les mesures que adopti l’Estat i que excedeixen d’aquesta modificació, però que, en cap cas, ha de emparar-se en la il·legalitat d’una ocupació) cosa que la converteix en justa i, a més, en necessària .

Julio J. Naveira

President del Consell de l’Advocacia Catalana

El podeu llegir aquí, en castellà: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180426/443006175384/modificacion-justa-y-necesaria.html

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca