Inici / Reflexions dels ex presidents / Abel Pié / “Cap a una política europea d’asil”

“Cap a una política europea d’asil”

Article d’opinió del president del Consell de l’Advocacia Catalana, Abel Pié, i del president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, publicat el 21/10/15 a La Vanguardia

Aylan Kurdi va sacsejar les consciències de molts ciutadans i ciutadanes europeus que vèiem, en aquella dramàtica imatge del seu menut cos a la platja, la dels nostres propis éssers més estimats. Per primer cop érem realment conscients del drama del refugiat. Per molt que llegíssim cròniques de corresponsals destinats a Damasc, aquest conflicte que es va iniciar fa més de quatre anys, troba un punt d’inflexió que es converteix en frustració davant un fet que va irremeiablement lligat al tràgic destí de la guerra. Els refugiats són una realitat que va implícita, des del primer dia, en qualsevol conflicte armat. I, quan aquesta realitat ens interpel·la de la forma en que ho va fer el petit Aylan, hem de ser conscients que l’exigència democràtica ens obliga a articular respostes immediates davant aquesta crisi humanitària. Però, també, pels valors sobre els quals es construeix el model social a Occident en general i l’europeu en particular. La construcció de la Unió Europea no pot ser, només, un club d’estats destinats a sufocar els alts-i-baixos d’una economia global que fueteja el benestar i el progrés social, sinó que ha de ser un exemple de societat exportable allà on l’autoritarisme i el fonamentalisme es disfressen d’única alternativa. A Europa li cal una política d’asil global i unificada, que sigui coherent amb el reconeixement del dret a la ciutadania entre ciutadans i residents immigrants de llarga durada (inclosos, òbviament, els refugiats amb dret d’asil). La política migratòria i d’asil europea ha de basar-se en vies d’accés legals i segures i no ser únicament una política de control de fronteres. Aquesta política també ha d’incloure línies de lluita contra les xarxes de tràfic de persones, en cooperació amb els països d’origen.

Ben aviat arribaran a l’estat espanyol un primer grup de 6.000 refugiats. D’aquests, 1.200 vindrien a Catalunya. La iniciativa de la UE d’establir quotes per acollir refugiats i asilats no només és raonable, sinó un imperatiu moral. L’onada de solidaritat entre la ciutadania de gran part d’Europa s’ha desfermat, i és un bon símptoma que així sigui, però caldrà coordinació i el lideratge des del conjunt d’institucions i, en paral·lel, des de les entitats socials i ens locals. El drama del refugiat, tal com vam aprendre del conflicte dels Balcans, va molt més enllà del que la premsa ens pugui recordar. Segons dades del Banc Mundial, el 2014 va acabar amb 2’5 milions de refugiats afganesos, 330.000 eritreus, prop de mig milió d’iraquians i 3’8 milions de sirians.

Davant d’aquesta situació cal emfatitzar que tots som beneficiaris dels mateixos drets, i per això des de l’Advocacia Catalana i des de les entitats socials catalanes, ens posem a disposició de les administracions per contribuir a garantir els drets i el benestar de les persones refugiades que siguin acollides al nostre país.

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca