Gallardón reforma encobertament la Constitució
Article d’opinió del president CICAC, Miquel Sàmper, publicat a El Punt Avui el 07/04/2014
L’art. 24.1 de la CE estableix que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas, es pugui produir indefensió”, i el 24.2 regula “el dret al Jutge ordinari predeterminat per la llei i el dret a la defensa i a l’assistència de lletrat”. Es tracta del principi de tutela judicial efectiva que, amb el dret de defensa, constitueixen el binomi sobre el qual gravita el nostre Estat de Dret. El propi TC en STC 11/1984, ha definit la tutela judicial efectiva com “el dret de tota persona a ser part en un procés, i a poder promoure en el seu marc l’activitat jurisdiccional que desemboqui en una decisió judicial sobre les seves pretensions”.
Sota l’erroni convenciment del Ministre, que el ciutadà espanyol acudeix a la justícia de forma injustificada i patològica, ha fonamentat el seu mandat en la clara intenció de reduir al màxim el lliure accés dels justiciables als jutjats i tribunals. Ho ha fet amb una política consistent en crear obstacles que, per separat poden ser més o menys salvables, però que quan s’acumulen esdevenen un mur infranquejable per a la majoria de ciutadans. Fins ara (en vindran més), les traves són les següents:
LA LLEI DE TAXES 10/2012, generadora de tres tipus de justiciables; els rics sense problema, els pobres aixoplugats per la justícia gratuïta, i les classes mitjanes que poden tenir que arribar a pagar 10.000 € en 1a instància i un mínim de 800 en la 2a.
LA PROPOSTA DE REFORMA DE LA JUSTÍCIA GRATUÏTA; amplia el benefici a col·lectius sense necessitat de justificar els ingressos, i en canvi, a les unitats familiars formades per una sola persona, se les rebaixa el límit dels 14.910 €/any actuals, a 12.780. Al mateix temps estableix la presumpció que el ciutadà que demani justícia gratuïta tres cops a l’any, estarà abusant del sistema, i per tant no se li concedirà. I per acabar-ho d’adobar s’estableix que els lletrats es podran adscriure al servei del torn d’ofici de qualsevol Col·legi d’Advocats, amb independència del seu domicili, amb la conseqüent disfunció que això provocarà, els resultats immediats de la qual, seran una gran quantitat de desistiments per part dels ciutadans.
UBICACIÓ DELS JUTJATS I TRIBUNALS: el projecte de reforma de la LOPJ anunciat el passat divendres, estableix com a òrgan referent el Tribunal d’Instància ubicat a les capitals de província. Malgrat el Ministre va manifestar que no es tancaria cap de les seus judicials actuals (les quals passarien a ser seccions o unitats del Tribunal d’Instància), val a dir que que la voluntat inequívoca de l’article 21 del projecte de nova planta judicial (la no inversió en infraestructures en les seus actuals), no és altra que portar tota l’activitat judicial a les capitals de província, segons manifestacions dels redactors dels projectes de demarcació i planta i LOPJ, el passat 4/2/2014 al Col·legi d’Advocats de Barcelona.
DOCTRINA JURISPRUDENCIAL VINCULANT, l’avantprojecte de la nova LOPJ, s’inventa aquesta figura que suposa una barrera més en l’accés a la justícia. El TS crearà una jurisprudència rígida, que justament topa amb la grandesa de la jurisprudència i que no és altra que el seu canvi constant i adaptació als temps. És limita la possibilitat de recórrer i es limita la necessària evolució del dret. Conculca la pròpia doctrina del TC que, en STC 322/1993 deia que “la tutela judicial efectiva comprèn igualment el dret a utilitzar els recursos ordinaris i extraordinaris previstos a la llei”.
La conclusió de l’actuació del Ministre de Justícia és evident; amb una clara voluntat de reducció de la despesa en justícia (quan anem a la cua d’Europa) i amb una política a cop de reformes parcials, està a punt de reduir l’abast de l’art. 24 de la CE, diluint per complert el contingut de la tutela judicial, i amb una autèntica lliçó política magistral; reformar la Constitució sense fer soroll…