Govern, partits i entitats donen la sortida al debat públic del Pacte Nacional per la Llengua

Aquest mes de febrer ha tingut lloc la primera trobada del Pacte Nacional per la Llengua al palau de la Generalitat. Segons l’estudi Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, el català va perdre 280.000 parlants a Catalunya entre el 2003 i el 2018, tal com revelen les dades de la darrera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP). Tot i això, el secretari de Política Lingüística, F. Xavier Vila, assegura que “el català no està sota amenaça d’extinció imminent a Catalunya”.

El matís “imminent” és important. Vol dir que la llengua està amenaçada, però que encara hi ha marge per revertir-ne el retrocés. De fet, aquest és l’objectiu del Pacte Nacional, “una de les prioritats del govern” i una “aposta estratègica” per “fer avançar la llengua catalana com a eina de cohesió i progrés social del país” en paraules del president de la Generalitat, Pere Aragonès.

El primer pas del Pacte Nacional per la Llengua, que ha de culminar amb la signatura del document definitiu, al desembre, ja està fet: el diagnòstic. L’han elaborat set reputats experts en llengua de diferents àmbits, que han exposat una visió general de la situació del català i han traçat quines haurien de ser les línies per revitalitzar la llengua en cadascun dels àmbits.

Entre els factors que han dut el català on és ara hi ha “els grans fluxos migratoris”, “l’aparició d’un ciberespai global” i “la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació en la vida quotidiana”, fets que han “trasbalsat completament el procés precari de recuperació de la plenitud funcional de la llengua catalana iniciat en la dècada dels anys vuitanta del segle passat”.

Els autors de l’estudi han dividit el treball en set grans eixos: la situació demogràfica i demolingüística, la jurídica, l’àmbit educatiu, el món socioeconòmic i sociosanitari, els mitjans de comunicació, l’àmbit digital i la comunitat lingüística. Moltes de les reflexions que hi exposen són prou conegudes: l’impacte de les onades migratòries i els “riscos de segregació” que ofereix el model econòmic català, la fragilitat jurídica de la llengua, les amenaces en el camp educatiu, la indefensió del català en l’àmbit socioeconòmic i sociosanitari, la lluita desigual que ha de lliurar la llengua en el món audiovisual i digital i les traves a l’hora de fer pinya amb tota la comunitat lingüística.

En tots els apartats hi ha molt marge de millora i, amb l’informe com a base, s’enceta “un debat positiu i orientat a propostes constructives”, segons va remarcar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. El problema, tal com admet el mateix estudi, és que la solució per revertir la situació del català no passa només per les institucions i la societat catalanes. També depèn d’“actuacions orientades al mateix objectiu en els marcs més amplis, estatals i internacionals”.

En la reunió del Pacte Nacional hi han participat membres del govern, representants de les entitats del Consell Social de la Llengua i els representants dels partits polítics que li donen suport: ERC, Junts per Catalunya, la CUP, el PSC i En Comú Podem. Segons Vila, de moment, “no s’han plantejat línies vermelles” i es mantenen els consensos bàsics sobre el català: la unitat de la llengua, la situació delicada que viu i la necessitat d’actuar.

Amb el diagnòstic fet, ara comença la fase de reflexió i recollida de propostes. Des del març fins al juny, la Secretaria de Política Lingüística i la Comissió Tècnica de Política Lingüística organitzaran, juntament amb altres institucions i entitats de diversos sectors, activitats per exposar els reptes del català, reflexionar sobre la situació de la llengua i recollir propostes de millora.Tothom podrà col·laborar-hi a través del web pactepe lallengua.gencat.cat.

Es preveu que a la tardor s’assoleixi un acord en el marc del grup de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, que ha de portar a la signatura el mes de desembre d’un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que serà la base per al futur pla de política lingüística pluriennal. [Font: Diari de la Llengua]