Nou Català a la Carta: “L’àmbit jurídic en femení”
El Català a la Carta, la iniciativa del Servei Lingüístic que pretén donar a conèixer els aspectes lingüístics més controvertits de la redacció jurídica, incorpora un nou article que aborda els mecanismes per formar les denominacions de càrrecs i oficis en femení en l’àmbit jurídic. L’article es titula “L’àmbit jurídic en femení (I)”, el qual espera una segona part el proper mes d’abril.
L’àmbit jurídic en femení (I)
Amb motiu del Dia de la Dona, el Servei Lingüístic del CICAC ha elaborat un article per explicar com es formen els femenins de denominacions de càrrecs i oficis típics de l’àmbit jurídic, un àmbit marcat per una tradició masculina i on cal visibilitzar cada vegada més el paper de la dona. L’article forma part de la col·lecció Català a la Carta.
L’àmbit jurídic en femení (I)
Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.
| 1. Afegir una -a al masculí | |
| actor – actora conciliador – conciliadora conseller – consellera creditor – creditora deutor – deutora infrascrit – infrascrita jurisconsult – jurisconsulta marmessor – marmessora mediador – mediadora | pèrit – pèrita (també correcte sense accent) pres – presa procurador – procuradora senador – senadora síndic – síndica sotaescrit – sotaescrita tècnic – tècnica tresorer – tresorera uixer – uixera |
L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics: advocat – advocada, apoderat – apoderada, col·legatari – col·legatària, col·legiat – col·legiada, degà – degana, demandat – demandada, fedatari – fedatària, fideïcomissari – fideïcomissària, fiduciari – fiduciària, investigat – investigada, legatari – legatària, legitimari – legitimària, lletrat – lletrada, notari – notària, permissionari – permissionària, secretari – secretària, signatari – signatària, soci – sòcia.
| 2. Afegir el sufix -essa |
| advocat – advocadessa cònsol – consolessa batlle – batllessa jutge – jutgessa |
El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).
| 3. Afegir el sufix -òloga |
| criminòleg – criminòloga |
| 4. Canviar la -e per la -a |
| àrbitre – àrbitra ministre – ministra |
| 5. Canviar la -u per la -e |
| reu – rea |
| 6. Canviar la -o per la -a |
| mosso – mossa |
| 7. Canviar la -u per la -v |
| hereu – hereva cohereu – cohereva |
| 8. Noms invariables | |
| -al
| criminal, fiscal, vocal (excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala) |
| -ant | atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant |
| -e | cònjuge, forense, lladre, membre |
| -ble | comptable, culpable, justiciable, responsable |
| -ent
| adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, gerent, ponent, transmitent (excepció: client – clienta; tinent – tinenta) |
| -ida | homicida |
| -il | edil |
| -ista | contractista, jurista, sindicalista |
| Altres: | cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular |
Us convidem a llegir la resta d’articles del Català a la Carta.
