La Comissió de Llengua del CICAC ha celebrat la IX Jornada sobre l’Ús del Català

El 19 d’octubre de 2018 la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va organitzar, amb la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Vic, la IX Jornada sobre l’Ús del Català a  la Justícia. Enguany, portava per títol “El Ministeri Fiscal i l’ús del català” i buscava debatre sobre els usos lingüístics que es produeixen en el si de la fiscalia i sobre la possibilitat, per part de la fiscalia, d’al·legar indefensió per no comprendre la llengua catalana. La trobada es va distribuir en dos blocs: en el primer, hi havia programada una ponència sobre els drets lingüístics a Bèlgica, a càrrec d’Eva Pons, i en el segon, es va debatre sobre l’ús del català que fa la fiscalia al voltant d’una taula rodona amb representants de diferents àmbits jurídics. Durant la trobada, també es van dedicar uns minuts a homenatjar l’advocat vigatà Santi Pons Hita.

La jornada, a més, s’ha celebrat durant l’any en què es commemora el 150è aniversari del naixement de Fabra, el mestre que volia fer del català una llengua per a tot i per a tothom, i, per tant, una llengua també apta per a l’àmbit de la justícia.

Eva Pons, professora de dret constitucional a la UB i experta en drets lingüístics, va iniciar la conferència “Els drets lingüístics a Bèlgica” resseguint la història dels usos lingüístics en la justícia belga des de la creació de l’estat belga el 1831 fins a l’actualitat. Va explicar com el model belga actual es caracteritza, amb relació als tribunals, per un unilingüisme territorial i alhora un bilingüisme a la regió de Brussel·les; i amb relació al ciutadà, per una llibertat d’opció lingüística.

La taula rodona es va centrar a debatre l’ús del català per part del Ministeri Fiscal. Hi van intervenir el Sr. Ramon Menac, fiscal en cap de la Catalunya central; Sra. Montserrat Bastit, magistrada del Jutjat de Menors de Girona; Sr. Jordi Flores, advocat; i Mariona Illamola, professora de dret de la Universitat de Girona. Susana Illamola, advocada del Col·legi d’Advocats de Vic, va moderar el debat, que va resultar ser amè i enriquidor, amb alternances contínues del torn de paraula que responien les diverses preguntes plantejades per la mateixa moderadora: els fiscals reben consignes sobre l’ús del català en els judicis? De quins mitjans disposa el Jutjat de Menors en cas que els fiscals o jutges no entenguin en català? Els alumnes de dret poden emprar el català en els exàmens, i en les oposicions?

Homenatge a Santi Pons Hita

L’acte també va incloure un homenatge a l’advocat vigatà Santi Pons Hita, jurista sensible a la llengua catalana i col·laborador en la IV Jornada sobre l’Ús del Català que també es va celebrar a Vic l’any 2013. Reproduïm a continuació el poema que es va llegir en l’acte, un poema de Miquel Martí i Pol escrit amb motiu de la commemoració del centenari de Fabra.

Mireu, mestre Pompeu,
les coses ara estan, si fa no fa, com vós les vau deixar.
No hi ha més desgavell ni gaire més acord
i el català
-això prou que ho veieu-
encara no s’ha mort
ni es morirà.
Com de costum hi ha gent que ens fa la guitza,
la gent de sempre, és clar, i, com de costum,
el llur més innocent se’ns emfasitza
per manca de costum.
Encara ens barallem. A parer meu, la gresca
vol dir vitalitat; però el que és llastimós
és que mentre els veïns ens fan la llesca nosaltres estiguem com gat i gos.
La creixença, però, ja no es detura
i, tot i el que us he dit, és evident
que d’una forma més o menys segura
cada dia us coneix molta més gent.
I això ja és un gran què. Hi ha molta feina
per fer i n’hem de parlar
i, si tots ens servim com cal de l’eina
que vós ens vau donar,
guanyarem temps i tot serà més clar.
Després vindrà el que vingui. Serà cosa
d’emprendre altra vegada els pocs sabuts camins,
d’oblidar que hem estat un poble-nosa, que deia aquell, sense veu ni confins;
cosa, també, de doblegar l’esquena
i empènyer la tartana amb voluntat
sense parar-se massa en quina mena
de gent ens fa costat.
I sobretot de no ignorar què diuen
aquells a qui no escolta mai ningú,
de desar les banderes que prescriuen
i no encomanar mort, sinó un viure més dur.

Mestre, aquest any en fa cent que vau néixer:
cent anys és un bon mos;
però encara ara, si es tracta de créixer,
ens hem de refiar, i tant!, de vós,
de l’eina que ens vau dar, que encara talla,
i de l’esforç constant, que molta gent no veu.
Per guanyar la batalla
que -bé prou que ho sabeu-
encara balla,
no hi ha, mestre Pompeu,
com aprendre, sense fer cas del preu,
la lliçó que fa un segle que ens doneu.

 

En breu, la Comissió de Llengua donarà a conèixer les conclusions a les quals es van arribar a la jornada i que difondrem mitjançant el butlletí de notícies.