Inici / Articles Butlletí / Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana

Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana

Pompeu Fabra (1868-1948) va estudiar la carrera d’enginyer industrial, però des de molt jovenet es va afermar en ell la decisió de dedicar-se a l’estudi del català i a la difusió de la correcció de la llengua. Això explica les seves obres primerenques: Ensayo de gramática del catalán moderno (1891) i Contribució a la gramàtica de la llengua catalana (1898).

Va formar part de L’Avenç, on promogué (1890-91) una campanya memorable per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, que van publicar el seu Sil·labari català (1904) i un Tractat d’ortografia catalana (1904).

Cridat per Enric Prat de la Riba i Sarrà, es va traslladar a Barcelona, on fou nomenat professor a la càtedra de català creada per la Diputació de Barcelona i membre de la novella Secció Filològica (1911) de l’Institut d’Estudis Catalans, de la qual més tard fou president (com ho fou també de l’Institut intermitentment de 1921 a 1931). L’IEC va promulgar les Normes ortogràfiques (1913), que, bé que sense el seu nom, eren principalment obra d’ell.

L’any 1918 Fabra va publicar, per encàrrec de l’Institut, que la va adoptar com a oficial, la Gramàtica catalana. Contenia les parts obligades, sobretot de morfologia, que eren sovint objecte de controvèrsia i que Fabra va resoldre amb esperit obert. També va ser obra seva el Diccionari general de la llengua catalana, publicat el 1932, el qual és concebut com el canemàs del futur diccionari de l’Institut.

Els resultats de la seva obra van transcendir aviat: en el decurs del decenni 1920-30 ja gaudia d’un alt i just prestigi científic, sempre creixent, que el va dur a ser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona directament (1932). Poc temps després, en esdevenir autònoma la Universitat, en va ser president del patronat universitari (1933), i, per raó del seu càrrec, va ser empresonat (1934). El 1939 es va exiliar, i va residir a París, Montpeller i Prada (Conflent). Malgrat tot, va continuar treballant, sobretot en una nova Gramàtica catalana, que veié la llum, ja pòstuma, el 1956, en edició a cura de Joan Coromines i Vigneaux.

[Font: Enciclopèdia Catalana] [Imatge: Pompeu Fabra de jove, vist per Ramon Casas (MNAC)]

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca