Lluís Ferran de Pol, advocat i escriptor (1911-1995)

Lluís Ferran de Pol, procedent d’Arenys de Mar, amb disset anys va iniciar la carrera de Dret a Barcelona i ja va començar a col·laborar en les revistes del seu poble natal, per a les quals va escriure ressenyes literàries i narracions sota el guiatge de l’escriptor Joaquim Ruyra. 

Acabada la carrera, va exercir d’advocat, va continuar el conreu de la literatura i va guanyar el premi de narrativa amb “Els hereus de Xanta” als Jocs Florals de l’Ateneu d’Arenys de Mar, presidits per Joaquim Ruyra i Carles Riba, entre altres escriptors. La Guerra Civil va impedir que realitzés les oposicions de notari i, més tard, el va obligar a exiliar-se a Mèxic. El 1948, però, va tornar a Catalunya i va alternar la feina d’advocat amb la d’escriptor. L’any 1954 va publicar Abans de l’alba, una novel·la que té com a referent el llibre sagrat dels maia-quitxè, Pòpol- Vuh. El 1956 va aparèixer una de les obres més celebrades de Ferran de Pol, La ciutat i el tròpic, que aplega cinc narracions d’ambient americà i amb la qual va obtenir el premi Víctor Català de narrativa. Amb Érem quatre (1960) va continuar la sèrie de novel·les que tenen Mèxic com a rerefons, amb una història que ens presenta l’aventura de quatre arqueòlegs en busca d’una ciutat perduda.

Els anys seixanta va començar les seves col·laboracions a la revista Serra d’Or, va traduir al català La sang, el sofre (1965), d’Anna Langfus, i va publicar la novel·la psicològica Miralls tèrbols (1966). Més tard, també va escriure teatre i literatura infantil. El recull de relats Entre tots ho farem tot (1982) compta amb un pròleg de Salvador Espriu, i des del 1974 va col·laborar en diferents diaris: Tele exprés, Avui, El Maresme i El Diari de Barcelona, on va tenir una columna dominical fixa, “Hores Britàniques”. Va participar en força actes en defensa de la llengua i la cultura catalanes.

El 1986 la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi.

[Font: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana]