Home / Articles Butlletí / Català a la carta: La traducció del terme auto

Català a la carta: La traducció del terme auto

català a la cartaEl Servei Lingüístic del CICAC ha elaborat un nou article sobre llenguatge jurídic titulat La traducció del terme ‘auto’ (I). Amb aquest article volem donar a conèixer les diferents traduccions que pot tenir el terme ‘auto’ a la llengua catalana, ja que es tracta d’un mot polisèmic que té més d’una equivalència i sol generar errors en la redacció i la traducció de textos administratius i jurídics:

La traducció del terme auto

El terme castellà auto té associat més d’un significat. A l’hora de traduir-lo al català, per tant, cal saber a què fa referència exactament, ja que d’això en dependrà la traducció.

En primer lloc, pot designar la resolució judicial que dicta el jutge i que no resol qüestions de fons, sinó recursos contra provisions, qüestions incidentals i la nul·litat del procediment, entre altres aspectes. En aquest sentit, cal traduir-lo per interlocutòria. Vegem-ne alguns exemples:

providencias, autos y sentencias provisions, interlocutòries i sentències
según auto de fecha … segons la interlocutòria amb data …
auto de despacho de la ejecución interlocutòria de despatx de l’execució
auto del juez declarando concluso el sumario interlocutòria del jutge que declara conclús el sumari

La traducció d’auto per interlocutòria és avalada per especialistes i també per la coincidència formal del terme en altres llengües europees (en anglès, ‘interlocutory order’; en francès, ‘un interloctutoire’; en italià, una ‘decisione interlocutoria’; en portuguès, una ‘sentença interloctória’). L’any 1988 el Consell Supervisor del TERMCAT va aprovar aquest terme i des d’aleshores l’han adoptat jutges, advocats, procuradors i altres professionals en la seva pràctica jurídica.

No obstant això, hi ha qui defensa altres traduccions o, fins i tot, mantenir el castellanisme aute per evitar confusions. A tall d’anècdota, però, en un dels primers diccionaris de llenguatge jurídic, el Vocabulari jurídic català de Rafael Folch i Lluís Serrallonga del 1934, hi podem trobar un curiós aut, en l’entrada del qual ja s’especificava que calia evitar aute per ser considerat un barbarisme.

Ara bé, cal tenir present que, tot i referir-se a la resolució judicial, no sempre s’ha de traduir auto sistemàticament per interlocutòria. Vegem-ne alguns exemples:

auto de comparecencia citació
auto de sobreseimiento resolució de sobreseïment
auto de detención document de detenció
auto de prisión resolució de presó

En el proper article d’El Català a la Carta parlarem dels altres significats que pot tenir auto i la seva traducció.

Bibliografia:

Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Política Lingüística, 2010. També disponible en línia a: < http:// llengua.gencat.cat/permalink/2b871910-5384-11e4-8f3f-000c29cdf219> [Consulta: 14 de maig de 2015]

Els termes jurídics acte/aute i interlocutòria. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998. També disponible en línia a: <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041%5C00 000084.pdf> [Consulta: 14 de maig de 2015]

Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, [s.d.] http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/home/serveis_als_professionals/lexcat._norma tiva_en_cata/dret_processal/l1_2000lec.pdf [Consulta: 14 de maig de 2015]

 

Servei Lingüístic del CICAC

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca