Dret Lingüístic
Voleu demanar que us notifiquin en català?
L’aplicació de tramitació dels procediments judicials ‘e-justicia.cat’, que gestiona el Departament de Justícia, permet escollir la llengua en què es volen rebre les notificacions en les jurisdiccions civil, laboral i mercantil. Com?
-
justicia.cat Les parts demandants i demandades han d’escollir la llengua en què volen rebre els documents de l’òrgan judicial, i ho han de fer a través del seu representant i des de l’extranet del professional.
- En cas que vulguin rebre les notificacions en llengua catalana, han de fer clic sobre l’opció “Vull rebre les notificacions en català”.
- La informació queda consignada amb les dades de l’expedient i el personal judicial pot saber la llengua triada.
- Es recomana, a més, acompanyar l’escrit amb l’altressí que sol·licita que les notificacions es facin en llengua catalana.
Per facilitar la posada en pràctica d’aquesta opció, s’ha integrat el traductor automàtic dins del funcionament de l’aplicació ‘e-justicia.cat’, de manera que, quan sigui necessari, els funcionaris poden traduir els textos de forma àgil. Si hi ha traducció, la part rep el document en la llengua sol·licitada mitjançant un annex.
Informació també disponible en format PWT.
Acords del TSJC sobre el dret d’opció lingüística
(7 de gener de 2021) Acord del secretari de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 7 de gener de 2021, sobre la implementació del dret d’opció lingüística a e-justícia.cat.
Voleu que els documents se us notifiquin en català? O t’han requerit la traducció al castellà d’algun document?
Baixeu-vos els formularis següents:
- Altressí per sol·licitar que els escrits es notifiquin en català
- Recurs de reposició, en cas que us notifiquin la resolució en castellà.
- Recurs de reposició (model 1): contra una diligència d’ordenació que requereix a la part assumir la traducció. L’escrit rebutja el requeriment argumentant que és l’Administració de justícia qui l’ha d’assumir.
- Recurs de reposició (model 2): contra la resolució que requereix traduir al castellà la demanda o escrits presentats en català. Al·lega la finalitat dilatòria de la sol·licitud de la traducció i argumenta que no hi ha indefensió si es tracta d’una empresa que presta serveis a Catalunya.
Recull de fonts jurídiques que es pronuncien sobre l’al·legació de la indefensió
- Diligència d’ordenació del Jutjat de Primera Instància de Lleida, en què el Jutjat rebutja l’al·legació de la indefensió perquè qui ho sol·licita és una entitat que opera habitualment a Catalunya.
- Interlocutòria de l’Audiència Provincial de Barcelona (2017), en què l’AP deixa clar que l’advocat no és part en el procés i no li són d’aplicació les disposicions sobre el dret a les traduccions.
- Interlocutòria de la Sala Social del TSJC (2021), en què la Sala rebutja l’al·legació de la indefensió per tres raons: perquè qui l’al·lega és la representació lletrada (en comptes de la part), perquè la part és una empresa amb domicili social a Catalunya i perquè s’al·lega indefensió després d’haver admès resolucions prèvies escrites en català.
- Sentència de la Sala Penal del TS, en què la Sala exigeix que cal acreditar raonadament la indefensió i argumenta que tenir dificultats per entendre la llengua catalana no és suficient (vegeu pàgina 40).
- Informe sobre l’abast del dret a la traducció de les actuacions judicials i els documents presentats en català i al·legació d’indefensió de part, que informa favorablement sobre la necessitat d’una valoració prèvia per part de l’òrgan judicial quan una part al·lega indefensió, ja que no es pot considerar que la indefensió sigui efectiva de forma automàtica.
- Recomanació del Comitè de Ministres del Consell d’Europa amb relació a l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, sobre la necessitat de modificar la LOPJ per garantir l’ús de les llengües cooficials a l’Administració de justícia de Catalunya.
Preguntes sobres els usos lingüístics a l’Administració de justícia (2022)
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha publicat Preguntes sobre els usos lingüístics a l’Administració de justícia, un manual molt pràctic que, a mode pregunta resposta, dona solució als interrogants que el marc legal en matèria de dret lingüística suscita.
Són exemples d’aquests interrogants: Puc presentar en català els documents adreçats als òrgans judicials? Puc intervenir sempre en català davant d’un òrgan judicial situat a Catalunya? Puc presentar la documentació en català quan l’altra part n’al·lega el desconeixement? I els advocats, poden al·legar indefensió per desconeixement del català? Descarrega el PDF.
Manual de bones pràctiques lingüístiques a la justícia (2013)
El grup de treball sobre les llengües a l’Administració de justícia de l’Observatori Català de la Justícia ha fet públic aquest manual amb l’objectiu de crear un conjunt de bones pràctiques per a tots els agents i les instàncies que d’una manera o altra intervenen en la fixació de l’ús lingüístic a l’àmbit judicial. La naturalesa de les bones pràctiques va des de les actuacions favorables de les institucions fins a les conductes individuals de servidors públics i professionals particulars, passant per la necessitat general d’una bona capacitació en llengua catalana. Consulta el manual.
Criteris per als usos lingüístics a l’Administració de justícia (gener 2014)
El grup de treball sobre les llengües a l’Administració de justícia de l’Observatori Català de la Justícia ha elaborat aquest document que recull diverses qüestions que suscita la legislació lingüística en l’àmbit de la justícia. La formulació sovint genèrica de les normes sobre l’actuació lingüística dels òrgans judicials deixa espais molt poc delimitats, circumstància que provoca una aplicació força contradictòria de la normativa que regeix l’ús de la llengua en aquest àmbit. Consulta els criteris.
Carta dels drets lingüístics
La Comissió de Llengua del CICAC dóna corda a la Carta dels drets lingüístics i uneix esforços per assolir la normalització efectiva de la nostra llengua. Per aquest motiu, ha publicat un tríptic on dóna a conèixer totes les eines de les quals disposa l’advocat per poder usar el dret a la llengua pròpia.
El dret a usar la llengua pròpia dins el nostre territori, en la vida pública i privada, constitueix un dret fonamental de conformitat amb els principis que conté el Pacte internacional de drets civils i polítics de les Nacions Unices, el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels drets humans, la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, el Conveni marc per a la protecció de les minories nacionals i la Declaració universal de drets lingüístics.
Normativa lingüística
Catalunya gaudeix d’un marc jurídic que permet i regula l’ús de la llengua catalana en tots els seus aspectes. Les normes que regulen els drets lingüístics dels ciutadans i de l’Administració són les següents:
- Estatut d’Autonomia de Catalunya (articles 6, 32 ,33 36, 101, 102 i 143)
- Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística
- Llei orgànica 6/1985, de 2 de juliol, del poder judicial (articles 110, 216, 231, 313, 341, 431, 450, 483, 530 i 536)
- Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (articles 13 i 15)
- Llei d’enjudiciament civil (articles 142, 143 i 144)
- Carta europea de les llengües regionals o minoritàries [versió en català] [versió en anglès i altres idiomes]
Acords del TSJC
- Acord del TSJC amb data 19 de març de 1991 (sobre la validesa jurídica de la documentació en català i sobre la seva traducció)
- Acord de la Sala de Govern del TSJC (dret d’opció lingüística) (2007)
- Acord de la Sala de Govern del TSJC (dret d’opció lingüística) (2010)
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un acord ratificat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 pels estats membres del Consell d’Europa, que té com a objectiu defensar i promoure les llengües europees que no tenen caràcter oficial.
Consulteu més informació sobre la Carta
Cronologia de la repressió i prohibició dels drets lingüístics a Catalunya
L’any 1998 la Comissió de Normalització Lingüística del Col·legi d’Advocats de Sabadell va elaborar un document que recull de forma clara i ordenada les prohibicions i persecucions que va patir la llengua catalana des del 1624 fins al 1955.
Accés al document: Cronologia de la repressió de la llengua catalana.