Inici / Àrees de treball / Servei Lingüístic / Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

mapa-europa-llengüesLa Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un acord ratificat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 pels estats membres del Consell d’Europa, que té com a objectiu defensar i promoure les llengües d’Europa que no tenen caràcter oficial.

Espanya va subscriure la Carta el 5 de novembre de 1992 i la va ratificar el 9 d’abril de 2001. La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001.

Document de ratificació:

Text íntegre de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Els informes presentats per l’Estat espanyol

De conformitat amb els articles 15, 16 i 17 de la Carta, els Estats han de presentar informes periòdics al Secretari General del Consell d’Europa sobre la política portada a terme. El primer informe ha de presentar-se durant l’any següent de l’entrada en vigor, i la resta d’informes, en intervals de tres anys. Consulteu els informes presentats per l’Estat espanyol:

Els informes del Comitè d’Experts del Consell d’Europa

El Comitè d’Experts del Consell d’Europa examina els documents presentats pels Estats amb l’objectiu d’elaborar un segon informe, el qual anirà adreçat al Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Aquest comitè, havent estudiat detingudament les valoracions del Comitè d’Experts, elaborarà un conjunt de recomanacions dirigides als estats que hagin d’aplicar la Carta. L’informe del Comitè d’Experts juntament amb les recomanacions del Comitè de Ministres constitueixen l’informe final.

Altres informes d’interès:

Consulteu els articles de la Carta en relació amb l’àmbit de la justícia i l’àmbit administratiu

 

  • La Carta i l’àmbit de la justícia
  • La Carta i l’àmbit administratiu
Article 9. Justícia

1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:

a) en els procediments penals:

I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o
IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;

b) en els procediments civils:

I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, recorrent, si cal, a intèrprets i a traduccions;

c) en els procediments davant els òrgans jurisdiccionals competents en matèria administrativa:

I. a preveure que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, per a la qual cosa recorreran, si cal a intèrprets i a traduccions;

d) a adoptar mesures a fi que l’aplicació dels apartats I i III dels paràgrafs b. i c. precedents i l’ús, si s’escau, d’intèrprets i de traduccions no impliquin costos addicionals per als interessats.

2. Les parts es comprometen:

a) a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària; o

b) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària, i a preveure que es podran fer valer davant de tercers no parlants d’aquestes llengües, a condició que el contingut de l’acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o

c) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària.

3. Les parts es comprometen a posar a l’abast, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d’aquestes llengües, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament.

Article 10. Autoritats administratives i serveis públics

1. En les circumscripcions de les autoritats administratives de l’estat en què resideix un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que segueixen i segons la situació de cada llengua, les parts es comprometen, en la mesura que això és raonablement possible:

a.

i. a garantir que les autoritats administratives usin les llengües regionals o minoritàries; o bé
ii. a garantir que els seus agents que estiguin en contacte amb el públic usin les llengües regionals o minoritàries en les seves relacions amb les persones que s’hi adrecen en aquestes llengües; o
iii. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol·licituds orals o escrites i rebre’n una resposta en aquestes llengües; o bé
iv. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol·licituds orals o escrites en aquestes llengües; o bé
v. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar vàlidament un document redactat en aquestes llengües;

b. a posar a l’abast de la població formularis i textos administratius d’ús freqüent en les llengües regionals o minoritàries, o en versions bilingües;

c. a permetre a les autoritats administratives la redacció de documents en una llengua regional o minoritària.

2. Pel que fa a les autoritats locals i regionals en els territoris de les quals resideix un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que segueixen, les parts es comprometen a permetre i/o fomentar:

a. l’ús de les llengües regionals o minoritàries en el marc de l’administració regional o local;

b. la possibilitat per als parlants de llengües regionals o minoritàries de presentar sol·licituds orals o escrites en aquestes llengües;

c. la publicació per les col·lectivitats regionals dels seus textos oficials igualment en les llengües regionals o minoritàries;

d. la publicació per les col·lectivitats locals dels seus textos oficials igualment en les llengües regionals o minoritàries;

e. l’ús per les col·lectivitats regionals de llengües regionals o minoritàries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’estat;

f. l’ús per les col·lectivitats locals de llengües regionals o minoritàries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’estat;

g. l’ús o l’adopció, si escau conjuntament amb la denominació en la llengua o les llengües oficials, de les formes tradicionals i correctes de la toponímia en les llengües oficials o minoritàries.

3. Pel que fa als serveis públics garantits per les autoritats administratives o per qui actuï pel seu compte, les parts es comprometen, en els territoris en què les llengües regionals o minoritàries són usades, segons la situació de cada llengua i en la mesura que això sigui raonablement possible:

a. a garantir que les llengües regionals o minoritàries siguin usades amb motiu de la prestació del servei; o bé

b. a permetre als parlants de llengües regionals o minoritàries de formular una petició i a rebre’n una resposta en aquestes llengües; o bé

c. a permetre als parlants de llengües regionals o minoritàries de formular una petició en aquestes llengües.

4. Per tal de posar en pràctica les disposicions dels paràgrafs 1, 2 i 3 que han acceptat, les parts es comprometen a adoptar una o diverses de les mesures següents:

a. la traducció o la interpretació eventualment sol·licitades;

b. la selecció i, si s’escau, la formació dels funcionaris i altres empleats públics en nombre suficient;

c. la satisfacció, en la mesura que sigui possible, de les peticions dels empleats públics que coneixin una llengua regional o minoritària de ser assignats al territori en què aquesta llengua és usada.

5. Les parts es comprometen a permetre, a petició dels interessats, l’ús o l’adopció de patronímics en les llengües regionals o minoritàries.

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca