Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

Article 9. Justícia

1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:

a) en els procediments penals:

I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o
IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;

b) en els procediments civils:

I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, recorrent, si cal, a intèrprets i a traduccions;

c) en els procediments davant els òrgans jurisdiccionals competents en matèria administrativa:

I. a preveure que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, per a la qual cosa recorreran, si cal a intèrprets i a traduccions;

d) a adoptar mesures a fi que l’aplicació dels apartats I i III dels paràgrafs b. i c. precedents i l’ús, si s’escau, d’intèrprets i de traduccions no impliquin costos addicionals per als interessats.

2. Les parts es comprometen:

a) a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària; o

b) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària, i a preveure que es podran fer valer davant de tercers no parlants d’aquestes llengües, a condició que el contingut de l’acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o

c) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària.

3. Les parts es comprometen a posar a l’abast, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d’aquestes llengües, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament.

Article 10. Autoritats administratives i serveis públics

1. En les circumscripcions de les autoritats administratives de l’estat en què resideix un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que segueixen i segons la situació de cada llengua, les parts es comprometen, en la mesura que això és raonablement possible:

a.

i. a garantir que les autoritats administratives usin les llengües regionals o minoritàries; o bé
ii. a garantir que els seus agents que estiguin en contacte amb el públic usin les llengües regionals o minoritàries en les seves relacions amb les persones que s’hi adrecen en aquestes llengües; o
iii. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol·licituds orals o escrites i rebre’n una resposta en aquestes llengües; o bé
iv. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar sol·licituds orals o escrites en aquestes llengües; o bé
v. a garantir que els parlants de llengües regionals o minoritàries puguin presentar vàlidament un document redactat en aquestes llengües;

b. a posar a l’abast de la població formularis i textos administratius d’ús freqüent en les llengües regionals o minoritàries, o en versions bilingües;

c. a permetre a les autoritats administratives la redacció de documents en una llengua regional o minoritària.

2. Pel que fa a les autoritats locals i regionals en els territoris de les quals resideix un nombre de parlants de llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures que segueixen, les parts es comprometen a permetre i/o fomentar:

a. l’ús de les llengües regionals o minoritàries en el marc de l’administració regional o local;

b. la possibilitat per als parlants de llengües regionals o minoritàries de presentar sol·licituds orals o escrites en aquestes llengües;

c. la publicació per les col·lectivitats regionals dels seus textos oficials igualment en les llengües regionals o minoritàries;

d. la publicació per les col·lectivitats locals dels seus textos oficials igualment en les llengües regionals o minoritàries;

e. l’ús per les col·lectivitats regionals de llengües regionals o minoritàries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’estat;

f. l’ús per les col·lectivitats locals de llengües regionals o minoritàries en els debats de llurs assemblees, sense excloure, tanmateix, l’ús de la llengua o de les llengües oficials de l’estat;

g. l’ús o l’adopció, si escau conjuntament amb la denominació en la llengua o les llengües oficials, de les formes tradicionals i correctes de la toponímia en les llengües oficials o minoritàries.

3. Pel que fa als serveis públics garantits per les autoritats administratives o per qui actuï pel seu compte, les parts es comprometen, en els territoris en què les llengües regionals o minoritàries són usades, segons la situació de cada llengua i en la mesura que això sigui raonablement possible:

a. a garantir que les llengües regionals o minoritàries siguin usades amb motiu de la prestació del servei; o bé

b. a permetre als parlants de llengües regionals o minoritàries de formular una petició i a rebre’n una resposta en aquestes llengües; o bé

c. a permetre als parlants de llengües regionals o minoritàries de formular una petició en aquestes llengües.

4. Per tal de posar en pràctica les disposicions dels paràgrafs 1, 2 i 3 que han acceptat, les parts es comprometen a adoptar una o diverses de les mesures següents:

a. la traducció o la interpretació eventualment sol·licitades;

b. la selecció i, si s’escau, la formació dels funcionaris i altres empleats públics en nombre suficient;

c. la satisfacció, en la mesura que sigui possible, de les peticions dels empleats públics que coneixin una llengua regional o minoritària de ser assignats al territori en què aquesta llengua és usada.

5. Les parts es comprometen a permetre, a petició dels interessats, l’ús o l’adopció de patronímics en les llengües regionals o minoritàries.