El català ja es pot parlar al Congrés espanyol
El dimarts 19 de setembre es va poder parlar el català, el gallec i l’eusquera amb normalitat al Congrés dels Diputats en una sessió històrica en què es va debatre la tramitació de la reforma del reglament que regula l’ús de les llengües a la cambra baixa i que el 21 de setembre s’aprovarà.
L’aranès, l’aragonès i l’asturià també es podran fer servir al Parlament, però els diputats hauran de traduir ells mateixos les seves intervencions al castellà.
El diputat d’ERC Gabriel Rufián va ser el primer a fer servir el català sense por de ser tallat com ha passat fins ara als legisladors que l’han precedit en l’ús d’aquesta llengua i va aprofitar la seva intervenció per celebrar l’“acord històric” a què s’ha arribat i per reivindicar la funció integradora del català a Catalunya. “Parlo català gràcies als meus avis i àvies andaluses, exactament igual que parlen català els nens i les nenes de pares i mares pakistanesos, xinesos, romanesos o marroquins nouvinguts a Catalunya”, va dir Rufián, que va defensar el model d’escola en català i va recordar que “ni el castellà està amenaçat a Catalunya ni el català és patrimoni de l’independentisme”.
Poc abans s’havia expressat en gallec el diputat socialista José Ramón Gómez Besteiro, fet que va provocar que els diputats de Vox abandonessin l’hemicicle de forma ostentosa tot deixant les orelleres de la traducció automàtica a l’escó que habitualment ocupa el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que era fora de viatge oficial.
Els diputats catalans, gallecs i bascos van coincidir a celebrar, en els seus idiomes, la fita que suposa que es puguin parlar les seves llengües al Congrés, tot i que amb molts anys de retard i forçats per la pressió política dels partits independentistes catalans al PSOE, que ha hagut de rectificar la seva històrica negativa a permetre l’ús de llengües diferents del castellà per assegurar-se la presidència de la cambra baixa, en mans de Francina Armengol, i poder continuar negociant la investidura de Sánchez. [Font: El Diari de la Llengua]
