L’àmbit jurídic en femení (I)

Amb motiu del Dia de la Dona, el Servei Lingüístic del CICAC ha elaborat un article per explicar com es formen els femenins de denominacions de càrrecs i oficis típics de l’àmbit jurídic, un àmbit marcat per una tradició masculina i on cal visibilitzar cada vegada més el paper de la dona. L’article forma part de la col·lecció Català a la Carta.

L’àmbit jurídic en femení (I)

Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.

1. Afegir una -a al masculí
actor – actora conciliador – conciliadora conseller – consellera creditor – creditora deutor – deutora infrascrit – infrascrita jurisconsult – jurisconsulta marmessor – marmessora mediador – mediadora	pèrit – pèrita  (també correcte sense accent) pres – presa procurador – procuradora senador – senadora síndic – síndica sotaescrit – sotaescrita tècnic – tècnica tresorer – tresorera uixer – uixera

 

L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics: advocat – advocada, apoderat – apoderada, col·legatari – col·legatària, col·legiat – col·legiada, degà – degana, demandat – demandada, fedatari – fedatària, fideïcomissari – fideïcomissària, fiduciari – fiduciària, investigat – investigada, legatari – legatària, legitimari – legitimària, lletrat – lletrada, notari – notària, permissionari – permissionària, secretari – secretària, signatari – signatària, soci – sòcia.

 

2. Afegir el sufix -essa

advocat – advocadessa                                           cònsol – consolessa batlle – batllessa                                                     jutge – jutgessa

 

El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).

 

3. Afegir el sufix -òloga

criminòleg – criminòloga

 

4. Canviar la -e per la -a

àrbitre – àrbitra             ministre – ministra

 

5. Canviar la -u per la -e

reu – rea

 

6. Canviar la -o per la -a

mosso – mossa

 

7. Canviar la -u per la -v

hereu – hereva               cohereu – cohereva

 

8. Noms invariables
-al	criminal,  fiscal, vocal (excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala)
-ant	atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant
-e	cònjuge, forense, lladre, membre
-ble	comptable, culpable, justiciable, responsable
-ent	adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, gerent, ponent, transmitent (excepció: client – clienta; tinent – tinenta)
-ida	homicida
-il	edil
-ista	contractista, jurista, sindicalista
Altres:	cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular

 

Us convidem a llegir la resta d’articles del Català a la Carta.