Home / Servei lingüístic / L’àmbit jurídic en femení (I)

L’àmbit jurídic en femení (I)

Amb motiu del Dia de la Dona, el Servei Lingüístic del CICAC ha elaborat un article per explicar com es formen els femenins de denominacions de càrrecs i oficis típics de l’àmbit jurídic, un àmbit marcat per una tradició masculina i on cal visibilitzar cada vegada més el paper de la dona. L’article forma part de la col·lecció Català a la Carta.

L’àmbit jurídic en femení (I)

Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.

1. Afegir una -a al masculí
actor – actora

conciliador – conciliadora

conseller – consellera

creditor – creditora

deutor – deutora

infrascrit – infrascrita

jurisconsult – jurisconsulta

marmessor – marmessora

mediador – mediadora 

pèrit – pèrit(també correcte sense accent)

pres – presa

procurador – procuradora

senador – senadora

síndic – síndica

sotaescrit – sotaescrita

tècnic – tècnica

tresorer – tresorera

uixer – uixera 

 

L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics: advocat – advocada, apoderat – apoderada, col·legatari – col·legatària, col·legiat – col·legiada, degà – degana, demandat – demandada, fedatari – fedatària, fideïcomissari – fideïcomissària, fiduciari – fiduciària, investigat – investigada, legatari – legatària, legitimari – legitimària, lletrat – lletrada, notari – notària, permissionari – permissionària, secretari – secretària, signatari – signatària, soci – sòcia.

 

2. Afegir el sufix -essa
advocat – advocadessa                                           cònsol – consolessa

batlle – batllessa                                                     jutge – jutgessa 

 

El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).

 

3. Afegir el sufix -òloga
criminòleg – criminòloga 

 

4. Canviar la -e per la -a
àrbitre – àrbitra             ministre – ministra 

 

5. Canviar la -u per la -e
reu – rea 

 

6. Canviar la -o per la -a
mosso – mossa 

 

7. Canviar la -u per la -v
hereu – hereva               cohereu – cohereva 

 

8. Noms invariables
-al

 

criminal,  fiscal, vocal

(excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala) 

-ant atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant 
-e cònjuge, forense, lladre, membre 
-ble comptable, culpable, justiciable, responsable 
-ent

 

adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, gerent, ponent, transmitent

(excepció: client – clienta; tinenttinenta) 

-ida homicida 
-il edil 
-ista contractista, jurista, sindicalista 
Altres: cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular 

 

Us convidem a llegir la resta d’articles del Català a la Carta.