Home / Articles Butlletí / Nou article d’El Català a la Carta: “Els càrrecs ja no s’ostenten”

Nou article d’El Català a la Carta: “Els càrrecs ja no s’ostenten”

L’ús del verb ostentar per designar l’acció d’exercir un càrrec és considerat un ús pompós del llenguatge i, fins i tot, jerarquitzant. Aquests usos estan condemnats pels criteris actuals de modernització del llenguatge jurídic, els quals aposten per termes més clars i que transmetin els valors de respecte i igualtat propis d’una democràcia. Així doncs, actualment els càrrecs ja no s’ostenten, sinó que s’exerceixen o s’ocupen. Vegeu els exemples següents, que us ajudaran a trobar alternatives a l’ús d’ostentar.

Exemples:

*Va ostentar el càrrec de vicepresidenta. Va exercir el càrrec de vicepresidenta.
*La denominació honorífica de degà s’ostenta amb caràcter vitalici. La denominació honorífica de degà es posseeix amb caràcter vitalici.
*Les delegacions ostentaran la representació col·legial. Les delegacions tenen la representació col·legial.
*Un dels membres del Plenari ha d’ostentar el càrrec de secretari o secretària. Un dels membres del Plenari ha d’ocupar el càrrec de secretari o secretària.
*Ostentar la defensa de la professió davant l’Administració. Practicar la defensa de la professió davant l’Administració.

 

Al costat d’ostentar, hi ha altres termes que també transmeten pompositat i jerarquia, com ara suplicar, pregar i és de justícia que demano…, els quals també cal evitar en la redacció jurídica actual.