El Parlament demana que el Govern reforci els drets lingüístics en l’àmbit de la justícia
La Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va aprovar una Proposta de resolució que recull la greu situació de la llengua en l’àmbit de la justícia, on és marginada de manera sistemàtica, i acorda diferents compromisos per pal·liar aquesta realitat.
Entre els compromisos més destacats s’hi troben el de millorar el seguiment en les dades de la situació del català a la justícia i la col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per a garantir els drets lingüístics, així com l’elaboració d’un informe sobre el compliment del dret d’opció lingüística a les notaries.
Aquesta proposta, presentada pel Grup Parlamentari de Catalunya en Comú Podem i que va comptar amb la participació de la Plataforma per la Llengua, es va aprovar per una àmplia majoria, que en quasi tots els punts de la resolució va a arribar a superar els 2/3 de l’arc parlamentari al sumar-se el PSC als vots favorables de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Catalunya en Comú Podem i la CUP.
En la línia de millorar la situació del català a les facultats de Dret, la proposta aprovada per la Comissió de Justícia també compromet el Govern de la Generalitat a treballar perquè “l’oferta docent garanteixi que els graus de Dret i Relacions Laborals es puguin cursar plenament en català i impulsi la creació de manuals i materials didàctics en llengua catalana”.
En l’àmbit de l’advocacia es proposa recuperar el pla de foment del català al torn d’ofici que bonificava els advocats que duien a terme les seves actuacions escrites en català, a càrrec de la Generalitat.
A nivell normatiu, es proposa que el Parlament torni a sol·licitar a les Corts espanyoles la modificació de l’article 231 de Llei Orgànica del Poder Judicial per aconseguir que la ciutadania tingui dret a la tramitació dels procediments judicials en català així com dels articles 431, 483, 521 i 530 de la mateixa llei, perquè el coneixement del català (i l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per a jutges, magistrats, fiscals, lletrats de l’Administració de justícia i personal al servei de l’Administració de justícia amb, si escau, un període d’adaptació no superior a sis mesos. La modificació d’aquesta normativa suposaria eliminar un dels principals obstacles que troba el català a la justícia, tal com ha indicat en diverses ocasions el Comitè de ministres del Consell d’Europa en les recomanacions emeses després d’avaluar el compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part d’Espanya. [Per a més informació, consulteu la font: Diari Llibertat]
