Home / Servei lingüístic / Dubtes habituals en la redacció jurídica: “A la demanda, s’acompanyen els documents o s’adjunten?”

Dubtes habituals en la redacció jurídica: “A la demanda, s’acompanyen els documents o s’adjunten?”

Doneu-vos d’alta al Butlletí de la Comissió de Llengua del CICAC per rebre píndoles informatives sobre qüestions lingüístiques controvertides en la redacció jurídica.

A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic. Mentre que el verb adjuntar sempre té com a complement directe el document afegit (exemple: adjunto el certificat de matrimoni), el verb acompanyar sempre té com a complement directe el document al qual s’afegeix una cosa i necessita obligatòriament un segon complement introduït per la preposició de o amb (exemple: acompanyo la demanda amb el certificat de matrimoni).

Per tant, a l’hora de redactar una demanda, l’advocat, quan esmenta els documents que ha afegit per tal que el jutge els pugui consultar, ha de dir: s’adjunten els documents i no s’acompanyen. Vegem-ne alguns exemples:

S’adjunta la factura del gas, com a document número 1.*

S’adjunta, com a document número 2, el certificat de naixement.*

*A més, els criteris de redacció del llenguatge jurídic modern recomanen evitar l’ús d’impersonal i, per tant, les frases anteriors caldria escriure-les amb el verb conjugat en primera persona: Adjunto les factures del gas, com a document número 1; Adjunto, com a número 2, el certificat de naixement.

Consulteu altres articles del Català a la Carta (l’origen de l’expressió “amb la vènia”, la diferència entre “en data” i “amb data”, etc.)