Català a la carta: A la demanda, s’acompanyen els documents o s’adjunten?
El Servei Lingüístic del CICAC ha elaborat un nou article titulat “A la demanda, s’acompanyen els documents o s’adjunten?”. Amb aquest article volem donar a conèixer les semblances i les diferències entre els verbs acompanyar i adjuntar, formes ben habituals en el llenguatge jurídic català.
A la demanda, s’acompanyen els documents o s’adjunten?
A la demanda, sempre s’adjunten els documents. Els verbs acompanyar i adjuntar tenen en comú el significat d’afegir un document a un altre, però es diferencien pel seu comportament sintàctic. Mentre que el verb adjuntar sempre té com a complement directe el document afegit (exemple: adjunto el certificat de matrimoni), el verb acompanyar sempre té com a complement directe el document al qual s’afegeix una cosa i necessita obligatòriament un segon complement introduït per la preposició de o amb (exemple: acompanyo la demanda amb el certificat de matrimoni).
Per tant, a l’hora de redactar una demanda, l’advocat, quan esmenta els documents que ha afegit per tal que el jutge els pugui consultar, ha de dir: s’adjunten els documents i no s’acompanyen. Vegem-ne alguns exemples:
S’adjunta la factura del gas, com a document número 1.*
S’adjunta, com a document número 2, el certificat de naixement.*
*A més, els criteris de redacció del llenguatge jurídic modern recomanen evitar l’ús d’impersonal i, per tant, les frases anteriors caldria escriure-les amb el verb conjugat en primera persona: Adjunto les factures del gas, com a document número 1; Adjunto, com a número 2, el certificat de naixement.
