L’Advocacia Catalana denuncia davant el Consell d’Europa que el català continua sent una llengua minoritària als tribunals

El president del Consell reclama a Estrasburg que el coneixement del català sigui obligatori per als jutges a Catalunya i alerta que el reconeixement legal dels drets lingüístics no garanteix, per si sol, el seu exercici efectiu

Rogeli Montoliu

El català és una llengua oficial a Catalunya i la ciutadania té reconegut el dret d’utilitzar-la en els procediments judicials, però aquesta garantia legal encara està lluny de traduir-se en una normalització efectiva dins dels tribunals, ja que només entre el 5% i el 10% de l’activitat judicial a Catalunya es desenvolupa en català. Aquesta és una de les principals contradiccions que el Consell de l’Advocacia Catalana ha posat avui sobre la taula a Estrasburg, en el marc de la jornada del Consell d’Europa Revitalising the use of regional or minority languages in public life, dedicada a analitzar el paper de les llengües regionals o minoritàries en la vida pública.

El president del Consell, Rogeli Montoliu, ha intervingut en el debat sobre l’ús d’aquestes llengües en diferents àmbits de la societat per exposar l’experiència catalana de normalització lingüística i, especialment, els reptes pendents en l’àmbit de la justícia. Montoliu ha defensat que els drets lingüístics no poden quedar limitats al seu reconeixement normatiu, sinó que han de poder-se exercir amb totes les garanties en la relació de la ciutadania amb les institucions.

“Som molt conscients que els drets lingüístics són drets fonamentals que cal garantir perquè poder utilitzar la llengua materna contribueix a l’accés a la justícia amb tots els drets i garanties, i també al dret a la tutela judicial efectiva”, ha afirmat el president de l’advocacia catalana, qui considera que “en el cas català, poder utilitzar-lo a la justícia també és una qüestió d’identitat”.

Palais d’Europe d’Estrasburg

Durant la seva intervenció, Montoliu ha exposat la distància que existeix entre el marc legal i la realitat quotidiana dels jutjats. La normativa reconeix la validesa jurídica de la documentació en català, el dret de la ciutadania a escollir la llengua en què vol intervenir en un procediment i rebre les notificacions, i la possibilitat de recórrer a traductors per garantir-ne la comprensió. Però no estableix l’obligació que els jutges ni el personal judicial coneguin el català.

Això provoca una situació paradoxal: una persona pot expressar-se en català davant d’un tribunal, però no té garantit que el jutge l’entengui directament en aquesta llengua. En molts casos, les intervencions i la documentació han de passar per traduccions i el procediment, sovint, acaba desenvolupant-se majoritàriament en castellà.

Per aquest motiu, el Consell de l’Advocacia Catalana manté entre les seves principals reivindicacions que el coneixement del català sigui obligatori per als jutges que exerceixen a Catalunya. “Creiem que és molt important que pugui entendre directament les parts en la llengua catalana, com a llengua oficial que és”, ha remarcat Montoliu.

El president ha recordat que el català compta amb prop de deu milions de parlants i que, a Catalunya, el 93,4% de la població l’entén i aproximadament el 80% el sap parlar, malgrat que només el 32,6% de la població declara que és la seva llengua habitual. Aquesta realitat sociolingüística contrasta amb la seva escassa presència en l’àmbit judicial, especialment si es compara amb l’ús generalitzat del català en les comunicacions i la documentació de les administracions locals i de la Generalitat.

Eines per incentivar l’ús del català a la justícia

El Consell de l’Advocacia Catalana ha aprofitat la trobada per compartir dues experiències que exemplifiquen com les polítiques actives, els incentius i la disponibilitat de recursos poden contribuir a revertir aquesta situació. La primera és el Programa de foment del català al Torn d’Ofici, que incentiva econòmicament els advocats i advocades perquè desenvolupin actuacions professionals en català. La iniciativa vol trencar la inèrcia d’utilitzar majoritàriament el castellà en l’activitat jurídica i facilitar que el català guanyi presència en un servei essencial per garantir el dret de defensa i l’accés a la justícia.

Els resultats mostren l’evolució del programa, en el qual entre el 2021 i el 2026 s’hi han inscrit més de 1.000 professionals i les actuacions anuals en català han passat d’aproximadament 8.500 a 17.500. Una experiència que, segons ha exposat Montoliu, demostra que combinar incentius econòmics i eines de suport pot facilitar un canvi real en els hàbits professionals.

La segona iniciativa és Compendium.cat, el portal impulsat pel Consell que ofereix als professionals del dret recursos gratuïts per treballar en català. La plataforma reuneix més de 1.500 recursos per a la redacció jurídica i administrativa, entre formularis, manuals de redacció i diccionaris especialitzats. Actualment, registra una mitjana de 2.500 usuaris mensuals i unes 15.000 descàrregues anuals.

El portal va néixer amb la voluntat de facilitar la localització de recursos que fins ara es trobaven dispersos i de posar a l’abast dels professionals les eines necessàries per treballar en català amb rigor, seguretat i eficàcia.

Del reconeixement legal a l’ús real de les llengües

La intervenció del president del Consell també ha servit per compartir algunes de les lliçons que es desprenen del procés de normalització lingüística de Catalunya. Montoliu ha destacat el valor de disposar d’un reconeixement jurídic que, més enllà de l’oficialitat, vinculi la llengua amb la identitat, la història i la tradició d’una comunitat, com passa amb la condició de llengua pròpia del català.

Alhora, Montoliu ha advertit que el reconeixement normatiu no produeix automàticament els mateixos resultats en tots els àmbits. Els factors socials i polítics, el suport dels col·lectius professionals i les característiques sociolingüístiques de cada sector són determinants perquè els drets es tradueixin en usos efectius. “Les llengües han de ser necessàries i útils, i han de tenir els seus espais d’ús”, ha remarcat.

Amb aquesta participació al Consell d’Europa, el Consell de l’Advocacia Catalana referma el seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics i amb la promoció del català com a llengua plenament vàlida per a l’exercici professional, l’activitat jurídica i l’accés de la ciutadania a la justícia.

Estrasburg, 17 de novembre de 2026

Related Articles

Back to top button