Col·laborador de la Revista Jurídica de Catalunya
Pere Cuxart va publicar tres articles relacionats amb el dret lingüístic i el dret català a la Revista Jurídica de Catalunya:
“El dret polític català” (1979)
Cuxart hi exposa els aspectes dels principis bàsics del dret públic català, per a la qual cosa recorre a les premisses, encara vàlides, del dret polític català existent abans del 1714 i el que la Generalitat va promulgar però que va quedar abolit el 1939. El concepte de “nació”, l’establiment d’un règim democràtic, el principi d’igualtat, l’autonomia municipal i la independència respecte del poder judicial, són alguns dels principis que tracta l’autor.
“El català al Registre Civil” (1986)
L’any 1986, després de sis anys d’oficialitat del català i pràcticament vuit anys de la promulgació de la Constitució, Cuxart dóna compte del procés judicial obert contra el Registre Civil que s’havia negat a acceptar la petició d’un ciutadà de Catalunya per obtenir l’acta d’inscripció en català i per intercalar una “i” entre els dos cognoms. El recurs interposat contra el Registre al·ludeix a l’oficialitat del català en tot Catalunya, inclòs evidentment l’àmbit concret del Registre Civil, i reivindica el principi d’igualtat dels ciutadans, els quals no poden ser discriminats per raó de qualsevol circumstància personal o social.
“Cap a un dret lingüístic europeu” (1990)
Arran d’una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees que resol en matèria de dret lingüístic, Cuxart escriu aquest article en què examina les semblances i les diferències de la realitat i del dret entre el cas irlandès (el cas de la sentència del TJCE) i el cas català, i les que la jurisprudència espanyola ofereix amb relació a la del tribunal europeu.
