Miquel Sàmper: “La futura Llei de seguretat ciutadana vulnera drets fonamentals de la Constitució”
- El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, titlla la llei proposada de “reprovable”
La Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha organitzat, dijous 27 de febrer, un debat sobre l’avantprojecte de Llei de seguretat ciutadana que prepara el govern del Partit Popular. L’acte ha reunit al president del Consell de l’Advocacia Catalana, Miquel Sàmper, al president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Lluís Rabell, i a l’activista Cristina Vaquer, de People Witness, una plataforma sorgida del moviment 15M, que vol facilitar eines de comunicació en xarxa com el live streaming.
El representant dels 32.000 advocats catalans considera que “l’avantprojecte de llei és reprovable” i ha recordat que “fins i tot, un òrgan de govern com el Consell General de Poder Judicial ha manifestat que hi ha articles inconstitucionals”. Sàmper ha demanat que l’avantprojecte de llei de seguretat es retiri: “Aquesta normativa no és necessària, perquè davant els aldarulls, els escraches o les alteracions de l’ordre social ja hi ha lleis actuals”. Ha afegit sentir “vergonya” al veure que no es persegueix de la mateixa manera els responsables de les quinze persones mortes a Melilla que els escraches denunciats per la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría.
Per al president del Consell de l’Advocacia, l’objectiu de la llei és limitar la llibertat de les persones: “És la mutilació d’uns drets privats i socials alhora, que no podem tolerar”. “L’advocacia catalana està en contra de l’avantprojecte de Llei de seguretat ciutadana, perquè vulnera drets fonamentals de la Constitució, i aquesta és una barrera innegociable”. Miquel Sàmper ha destacat que la presumpció d’innocència penal pot derivar en presumpció de culpabilitat administrativa en transformar-se un procés penal en un procediment administratiu. En definitiva, es passarà de la “llei de la patada a la porta”, de José Luis Corcuera, a la “llei de la patada a la boca”, de Jorge Fernández Díaz
