Home / Articles Butlletí / Resum de l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

Resum de l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia

El 18 de desembre de 2020 la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) va organitzar, amb el suport del Departament de Justícia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l’XI Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia. Aquesta onzena trobada va portar per títol “La Sentència del Suprem: un nou retrocés per a la llengua”. La Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem anul·la diversos preceptes del Decret 61/2017, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’Administració de la Generalitat Valenciana, i aparentment “impedeix” els governs dels territoris que comparteixen el català de comunicar-se institucionalment amb aquesta llengua. La jornada, doncs, va tenir com a objectiu comentar aquesta resolució i valorar el context en què s’ha pronunciat, així com les conseqüències que va tenir.

L’acte va ser inaugurat per Joan Abad i Esteve, secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, i va ser conduït per Rogeli Montoliu, president de la Comissió de Llengua. Al final d’aquest resum trobareu el vídeo de tot l’acte.

Descarregueu-vos el programa complet en PDF.

Ponència central: “Comentari a la Sentència 634/2020, de 2 de juny, del Tribunal Suprem”

La ponència central, que va anar a càrrec de Vicenta Tasa, professora de dret constitucional de la Universitat de València i directora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València, va girar al voltant de tres eixos: què diu i què no diu la STS 634/2020; el context polític i jurídic en el qual s’ha pronunciat aquesta sentència; i els possibles canvis legals que es podrien emprendre per aconseguir la igualtat lingüística.

Sobre la STS 634/2020, Tasa va constatar que en cap cas la sentència prohibeix que el Govern valencià es relacioni amb valencià amb Catalunya i Balears. El que fa el TS en la seva sentència és confirmar que l’anul·lació de l’article 12.3 del Decret valencià s’ajusta a dret, perquè la Generalitat Valenciana va contravenir el sistema de competències constitucional en voler regular els usos lingüístics en àmbits fora de la comunitat, però no pas perquè el català i el valencià siguin llengües diferents.

La ponent va aclarir que, en aquesta resolució, el TS no es pronuncia sobre si el català i valencià són la mateixa llengua, una qüestió ja resolta pel mateix tribunal en jurisprudència anterior, la qual manifesta que cal atenir-se a la doctrina de la discrecionalitat tècnica (en altres paraules, la doctrina científica) per saber si són la mateixa llengua o no. Atès que aquesta doctrina és la que estableixen institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i els departaments d’universitats, no hi ha dubte que valencià i català són la mateixa llengua, però amb denominacions diferents.

En segon lloc, sobre el context polític i jurídic en què s’ha pronunciat la resolució del TS, Tasa va explicar que es caracteritza per tres fenòmens, els quals generen unes dinàmiques judicials cada vegada més involutives en el reconeixement de la diversitat lingüística espanyola, i són:

  • l’expansió del poder judicial a costa dels altres dos poders;
  • la politització de la justícia (que genera resolucions judicials amb més càrrega ideològica que no pas arguments jurídics, com ho són les resolucions del TSJCV),
  • i la regulació creixent dels usos lingüístics per part de legislació estatal, que reforça el paper de la llengua castellana i limita, interfereix i buida aspectes de la normativa autonòmica en matèria lingüística.

Aquests fenòmens, a més, van acompanyats pel trencament dels consensos en matèria de política i immersió lingüística que s’havien aconseguit en els anys 80 i 90, i per l’aparició d’un discurs social públic que insisteix en la idea que l’ús i l’ensenyament d’altres llengües va en detriment dels drets lingüístics dels castellanoparlants i atempta contra el principi d’igualtat i fins i tot afebleix la cohesió nacional espanyola.

Aquest context hostil a la igualtat lingüística és el que ha fet que el Tribunal Suprem hagi optat per fer de la STS 634/2020 una sentència agressiva, en què ratifica l’anul·lació del contingut del Decret valencià, en lloc d’una sentència més il·lustrativa en què simplement podia haver interpretat el Decret valencià cenyint-se al que estableix l’article 15.3 de la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques, el qual dona cobertura legal perquè les administracions valenciana, catalana i balear es puguin comunicar en català.

En tercer lloc, sobre els canvis legals per aconseguir la igualtat lingüística, la constitucionalitsta va proposar dues possibles vies: una reforma profunda de la Constitució del 1978 o bé l’obertura d’un procés constituent on es prenguin els drets lingüístics seriosament i acabi amb la jerarquia lingüística actual.

Taula Rodona “La Sentència del Suprem: la imposició del monolingüisme en un estat plurilingüe”

La taula rodona, moderada per la periodista Mayte Piulachs, estava formada per Mercè Teodoro, advocada del País Valencià; Sebastià Frau, advocat de les Illes Balears; i el tècnic en política lingüista de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, Joan Ramon Soler.

Els intervinents a la taula rodona denuncien que els mitjans de comunicació van sobreinterpretar el contingut de la resolució i van arribar a conclusions errònies com ara que la Generalitat valenciana té prohibit comunicar-se en català amb les administracions de les Balears i Catalunya.

Teodoro va posar èmfasi en el fet que les resolucions del TSJCV materialitzen, una vegada més, el canvi de criteri jurisprudencial que s’està duent a terme en detriment de les llengües pròpies i que la pràctica de la discriminació positiva de les llengües minoritzades cada vegada es veu més amenaçada. En aquest sentit, va denunciar, d’una banda, que les majories s’estan apropiant de les justificacions jurídiques que garanteixen una protecció especial de les llengües minoritàries, i de l’altra, que qualsevol iniciativa legislativa a favor de les llengües minoritzades corre el risc de ser impugnada.

D’altra banda, segons Joan Ramon Soler, la Sentència 6324/2020 de moment no té efectes a Catalunya, però el ponent la considera un “avís per a navegants” i veu en la resolució la predisposició de l’Estat a enfortir una jerarquia lingüística que fa prevaldre el castellà per sobre la resta de llengües. Soler també denuncia que el supremacisme lingüística castellà està penetrant cada vegada més en la jurisprudència i les regulacions lingüístiques, i recorda que la impugnació que ara ha viscut el decret valencià ja la va tenir el decret català del 1987 en l’article que estipulava que els funcionaris podien emprar el català per dirigir-se a institucions de fora de Catalunya.

A l’últim, Sebastià Frau va confirmar que la sentència no ha tingut cap efecte sobre les administracions balears, les quals continuaran comunicant-se en català amb les administracions catalana i valenciana. L’advocat va expressar la seva conformitat amb les idees manifestades pels anteriors ponents i va afegir la possibilitat que el TS doni peu a voler distingir els conceptes de “comunitats autònomes amb una mateixa llengua oficial” i “un mateix àmbit lingüístic”. D’altra banda, per evitar conflictes al voltant de les denominacions de les llengües, veu amb bons ulls, tal com va proposar Lluís Jou, que a l’article 15.3 de la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques s’hi pugui afegir “amb independència de la denominació que rebin les llengües en els seus respectius territoris”.

Conclusions i cloenda

La cloenda de l’acte va anar a càrrec de Rogeli Montoliu, president de la Comissió de Llengua i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, i Maria Eugènia Gay, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana. El president de la Comissió de Llengua va pronunciar les conclusions de l’acte, les quals són les següents:

  • La jornada ha servit per esvair els dubtes sobre la interpretació de la STS 643/2020: juristes experts en dret lingüístic constaten que la resolució, en cap cas, impedeix que la Generalitat Valenciana pugui comunicar-se en llengua catalana amb les administracions catalanes i balears.
  • A pesar que la STS 643/2020 no impedeixi l’ús del català entre les administracions amb un domini lingüístic comú, la resolució i el seu tarannà constitueixen un retrocés per a la llengua catalana.
  • Amb sentències com la 643/2020 els tribunals espanyols perden l’oportunitat de protegir la riquesa lingüística que recull la Constitució espanyola.
  • Estem vivint una tendència involutiva de la jurisprudència en matèria lingüística que condueix a una retallada constant dels drets lingüístics.

Finalment, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Maria Eugènia Gay, va intervenir per defensar la necessitat de continuar incidint en la protecció i l’impuls de la llengua catalana i va apel·lar a la necessitat “d’un exercici de responsabilitat col·lectiva per tal de millorar les ràtios de l’ús del català a la Justícia”, davant xifres com la de l’any 2019, en què només un 8,5% de les sentències dictades en Catalunya van ser emeses en català.

Vídeo de la jornada:

Consulteu l’històric de jornades que ha organitzat la Comissió de Llengua del CICAC.