Home / Servei lingüístic / L’Advocacia Catalana entrega al president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau i a l’advocat Lluís Matamala, el XIVè Premi Agustí Juandó i Royo, per la defensa de l’ús del català a la justícia

L’Advocacia Catalana entrega al president de l’Audiència de Tarragona, Joan Perarnau i a l’advocat Lluís Matamala, el XIVè Premi Agustí Juandó i Royo, per la defensa de l’ús del català a la justícia

La presidenta del Consell, Mª Eugènia Gay, demana un “esforç col·lectiu” per tal que advocacia i ciutadania puguin fer efectiu el dret a relacionar-se amb les administracions en la seva llengua.  

El Consell de l’Advocacia Catalana ha lliurat avui al President de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau Moya, i a l’advocat gaianès Lluís Matamala Ribó, el XIVè Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó creat l’any 2004 amb l’objectiu de reconèixer a aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s’hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l’àmbit jurídic administratiu.

L’Auditori Felip Pedrell de Tortosa ha estat l’escenari de l’acte, que ha adoptat un format reduït i ha comptat amb totes les mesures de seguretat derivades de la irrupció de la Covid-19. Han intervingut la consellera de Justícia, Ester Capella; la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay; el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu; la degana del Col·legi de l’Advocacia de Tortosa, Marta Martínez, i l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé. També han assistit a l’acte els degans i deganes dels Col·legis d’Advocats catalans.

La presidenta de l’Advocacia Catalana, Mª Eugènia Gay, ha recordat que l’any 2019 només un 8,5% de les sentències van ser redactades en català, sent aquest percentatge encara més preocupant a les Terres de l’Ebre, amb només un 3,7% de les sentències emeses en català. Davant aquesta situació la també degana de l’ICAB ha instat als poders públics a “incentivar l’ús del català en l’àmbit de l’Administració de justícia a través d’unes polítiques lingüístiques adequades, amb un acompanyament de recursos suficient”. La presidenta del Consell considera que “només a través d’un esforç col·lectiu, l’Advocacia catalana i la ciutadania podran fer efectiu el seu dret de relacionar-se amb les administracions en la seva llengua, especialment quan els Jutges i Magistrats, així com els diferents cossos de funcionaris que presten els seus serveis en els òrgans judicials de Catalunya, tenen l’obligació d’acreditar un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o del seu lloc de treball”.

 

Els Premiats

Joan Perarnau Moya (Berga, 1967), President de l’Audiència Provincial de Tarragona, ha rebut aquesta distinció en reconeixement a la seva tasca de defensa del català en l’àmbit judicial. La decisió del jurat ha estat motivada per la seva trajectòria, tant pel que fa a la defensa del català en el món jurídic com per l’ús habitual de la llengua catalana en l’exercici de la seva tasca com a magistrat, reconeguda per autoritats, institucions, advocats/des i judicatura. Des de fa 15 anys, com a magistrat de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau ha vingut redactant en català les sentències i les resolucions de les quals ha estat ponent, mostrant així un respecte per la llengua catalana que el jurat del premi Agustí Juandó i Royo ha considerat digne de guardonar.

Lluís Matamala Ribó (Gaià, Bages,1951), és l’advocat que va presentar la primera  demanda en català als jutjats de Manresa, l’any 1981. Aquell mateix any, quan s’acabava de llicenciar en Dret i amb la llei de divorci per estrenar, va presentar la primera demanda de divorci en català. Matamala ha estat reconegut amb el Premi Agustí Juandó i Royo per ser un referent per a advocats i advocades que opten per treballar en català davant els jutjats i el tribunals. A banda d’haver estat pioner a normalitzar l’ús del català als jutjats, el jurat ha valorat la seva actitud, integritat i defensa de la llengua catalana en l’àmbit de la justícia, durant els seus 40 anys d’exercici de l’advocacia.

 

Una iniciativa inclosa al Pla de Treball subscrit amb la Generalitat

 El lliurament del Premi Juandó i Royo és una de les iniciatives per a l’ús i promoció del català a la justícia incloses en el Pla de Treball subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials. L’any 2005 van ser premiats el Jutge de Pau d’Anglès, Pere Figuereda, i el d’Arbúcies, Josep Maria Iglesies, mentre que el 2006 el guardó es va lliurar als advocats Sebastià Frau i Mercè Teodoro. L’any 2007 el van rebre els notaris de Barcelona, Lluís Jou i Eladi Crehuet, juntament amb el de Girona, Joan Bernà. El magistrat balear Gabriel Fiol va ser distingit amb aquest reconeixement l’any 2008, mentre que el 2009 se’l va endur el Col·legi d’Advocats dels Pirineus Orientals, representat pel seu degà, Hervé Germà. L’any 2010 va recaure en l’advocada de Lleida Antònia Forrellad, mentre que el 2011 va ser per al fiscal de Medi Ambient de Tarragona José Ignacio Monreal; el 2013 per al jutge de Manresa José Manuel del Amo; el 2014 per a l’advocat mallorquí Francesc Riera; el 2016 per a l’advocat barceloní Pere Cuxart; el 2017 per a l’advocat gironí Joan Geli Rissech; el 2018 per a l’ex conseller de Justícia Carles Mundó i el 2019 va ser per l’advocat i activista pels drets humans August Gil Matamala.

 

Agustí Juandó i Royo

El Premi rep el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra. La sentència dictada va recollir, com a fet inculpatori, la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per normalitzar l’ús del català en aquella institució. Va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar, que va ser executada al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.

Tortosa, 18 de setembre de 2020

 

A cicac.cat utilitzem cookies pròpies i d'analítica per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant, considerem que acceptes el seu ús. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca