MANIFEST sobre la decisió de la Junta Electoral Central
El Consell de l’Advocacia Catalana, com a òrgan representatiu dels 14 Col·legis de l’Advocacia de Catalunya i davant la transcendència social i jurídica de la decisió de la Junta Electoral Central coneguda el 3 de gener de 2020 respecte al President Quim Torra i l’exvicepresident i eurodiputat electe Oriol Junqueras, unànimement MANIFESTA:
- A la vista de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) i a l’espera del coneixement íntegre de la resolució i vots particulars anunciats, considerem que l’esmentada JEC s’ha extralimitat en les seves funcions, no cenyint-se a raonaments estrictament jurídics. D’acord amb la Llei Orgànica de Règim Electoral de l’Estat Espanyol (LOREG) només té competències en el marc d’un procés electoral en curs i fins la proclamació dels candidats que aspirin a ser elegibles (art. 1 i 7).
- La previsió de la LOREG (art. 6.2) de negar el dret de ser elegibles a les persones condemnades per sentència que no sigui ferma, com podria ser el cas del President Quim Torra, s’esgota amb la cloenda del procés electoral el dia de la celebració de les eleccions.
- Convé recordar, en ares al rigor jurídic, que segons el nostre ordenament jurídic intern, no havent-hi sentència ferma que de forma legítima i justa ho impedeixi, la competència exclusiva per inhabilitar un càrrec electe, com seria el cas del President Quim Torra, és el Tribunal Suprem. Així com és de justícia respectar i obeir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), pel que fa a l’article 3 del Protocol Addicional del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) que propugna que l’únic òrgan competent per retirar drets a càrrecs electes, com seria el cas de l’eurodiputat electe Oriol Junqueras, sigui el mateix que li va atorgar, és a dir el Parlament Europeu.
- Tot i no compartir el criteri de competència que la decisió de la JEC s’atribueix, no desconeixem el conflicte normatiu entre la LOREG i l’Estatut de Catalunya, la Llei de Presidència de la Generalitat i la normativa de funcionament del Parlament de Catalunya. Aquest conflicte normatiu s’hauria de resoldre sota l’estricte respecte a l’ordenament jurídic intern, així com a l’ordenament, les normes i la jurisprudència internacionals.
- Per totes aquestes raons entenem que la decisió no és adequada a dret i que només la norma i la millor efectivitat i protecció del dret de defensa, així com l’empara del dret fonamental dels electors a triar els seus representants, han de resoldre la situació creada.
Barcelona, 4 de gener de 2020
