El Voluntariat per la llengua es va consolidant a l’àmbit de la justícia i l’advocacia
En l’àmbit de la justícia, el Voluntariat per la llengua (VxL) ja ha format gairebé un miler de parelles lingüístiques, no només entre o amb el personal de diferents serveis territorials del Departament de Justícia (primer el de Lleida, el 2008, i ja al 2009 els de Tarragona, Lleida i Girona), sinó també amb interns a centres penitenciaris i centres educatius de justícia juvenil.
L’octubre de 2009, dins l’acord marc de col·laboració entre el Departament de la Vicepresidència, el Departament de Justícia i el CICAC, el VxL es va promoure entre els advocats dels col·legis de Reus i de Tarragona, la qual cosa va suposar la incorporació de diversos professionals del dret en aquesta iniciativa.
En aquests moments, ja són una trentena d’advocats col·legiats a Barcelona, Figueres, Girona, Lleida, Manresa, Sant Feliu de Llobregat i Tarragona que han participat o participen en el VxL, la majoria d’ells com a voluntaris.
Com formar part del VxL?
Els col·legis d’advocats que estiguin interessats en el programa del Voluntariat per la llengua s’han de posar en contacte amb el centre de normalització lingüística que tinguin més proper (normalment, el que correspon a l’ajuntament de la seva ciutat) per establir la col·laboració i definir la millor manera de dur a terme el VxL entre els col·legiats.
A nivell particular, les inscripcions es poden fer sempre en línia a https://www.vxl.cat/participa-hi, per telèfon o acostant-se al centre de normalització lingüística més proper. El Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) té 22 centres de normalització lingüística a tot Catalunya amb 146 punts d’atenció al públic. Les dades de contacte es poden consultar a www.cpnl.cat/xarxa.
Tota la informació sobre el programa es troba a vxl.cat i, a més, és present a les xarxes socials a través dels comptes @vxlcat a Facebook i a Twitter i d’altres a nivell territorial (https://www.vxl.cat/comunitat).
Què és el VxL?
El Voluntariat per la llengua és un programa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura que gestiona territorialment el CPNL. Des del 2003 ha creat més de 135.000 parelles lingüístiques i té la col·laboració de milers d’entitats i establiments d’arreu de Catalunya.
D’entre les prop de 900 entitats que hi col·laboren hi ha col·legis professionals, com ara el de publicitaris i relacions públiques de Catalunya, el d’enginyers tècnics i de grau en mines i energia de Catalunya i Balears, el d’educadores i educadors socials de Catalunya, el d’enginyers tècnics agrícoles i forestals de Catalunya, el de logopedes de Catalunya o el de de geòlegs (delegació de Catalunya).
Bàsicament, aquestes entitats fan difusió del programa i promouen que els col·legiats s’apuntin al VxL, amb la possibilitat que es creïn parelles lingüístiques entre ells mateixos.
Què significa formar part d’una parella lingüística?
L’objectiu del VxL és facilitar a totes les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo (aprenents) que el puguin practicar en un context real i relaxat. El programa promou el voluntariat lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català (voluntaris) destinen una part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa, perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.
El VxL es basa en la creació de parelles lingüístiques entre aprenents i voluntaris que s’hi han inscrit com a tals a https://www.vxl.cat/participa-hi o a qualsevol dels 22 centres de normalització lingüística que el CPNL té a tot Catalunya.
Les parelles (sempre amb persones majors d’edat) es formen a partir de les preferències que manifesten els voluntaris i els aprenents a la fitxa d’alta i, sobretot, en funció de la disponibilitat horària. Els dinamitzadors de VxL posen en contacte els dos membres de la parella, en fan el seguiment i n’atenen les consultes.
El compromís mínim és d’una hora a la setmana durant 10 setmanes, però les parelles el poden adaptar a les seves possibilitats.
Els participants tenen en tot moment el suport de l’equip de dinamitzadors que el CPNL té a tot Catalunya, l’opció de participar en activitats complementàries amb la resta del col·lectiu, material de suport a les converses, un carnet amb avantatges i un certificat de participació un cop han acabat les trobades.
Des del 2017, a banda de la modalitat presencial, també hi ha l’opció de fer les converses a través de videoconferència (VxL virtual).
Millorar la capacitació professional i l’atenció al client
El VxL ofereix el suport necessari a les empreses que volen implementar el voluntariat corporatiu en l’àmbit de la responsabilitat social. L’objectiu és involucrar el personal en un projecte que, d’una banda ajuda d’una manera informal els aprenents de català i de l’altra promou la participació de voluntaris que dediquin una part del seu temps en favor de la capacitació lingüística dels companys d’una manera desinteressada.
Cada vegada són més les empreses i col·lectius de professionals que veuen com el voluntariat corporatiu provoca un impacte intern i un clima laboral positiu, nous vincles basats en la solidaritat i noves relacions entre els membres de l’organització. En el cas de la formació de parelles lingüístiques, per exemple, n’hi ha que són integrades per personal de diferents departaments o àmbits d’actuació que mai no havia coincidit abans en l’entorn laboral.
Quant als beneficis per als aprenents del VxL com a professionals, el fet de poder comunicar-se fluidament en català suposa incrementar la qualitat de la relació amb els interlocutors o clients que se senten més còmodes quan s’expressen i són atesos en aquesta llengua. En l’àmbit de la justícia (de la mateixa manera que passa, per exemple, en el de la sanitat), és important crear un ambient d’empatia i confiança a l’hora de gestionar situacions complicades que fan que les persones se sentin especialment vulnerables.
A banda dels cursos de català per a adults de tots els nivells i els serveis a empreses i professionals que ofereix el CPNL (formació a mida, auditoria i consultoria lingüística, traducció i correcció…), el VxL s’ha constatat després de 15 anys d’existència com un recurs a tenir en compte per a totes les persones que volen millorar el nivell oral de català per poder utilitzar-lo amb normalitat en les seves relacions personals i, evidentment, professionals.
La llengua com a element de cohesió social
A més de fomentar l’ús del català, el VxL promou la cohesió social: el fet que persones de diferents cultures, per exemple, es trobin per parlar quan d’una altra manera potser mai no s’haurien conegut fa que de vegades es trenquin barreres o prejudicis.
En el web del VxL hi ha un blog que recull els testimonis de voluntaris, aprenents i col·laboradors del VxL amb experiències ben diverses, de vegades sorprenents i en alguns casos fins i tot commovedores.