El temps mitjà que triga a resoldre’s una demanda en primera instància a Catalunya és de 620 dies

Segons un informe de la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana i la UAB “Observatori Social i Econòmic de la Justícia”

Un estudi realitzat per la Càtedra del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) “Observatori Social i Econòmic  de la Justícia” revela que, a Catalunya, el temps mitjà transcorregut des de la presentació d’una demanda fins que es notifica la sentència de primera instància és de 620,4 dies (20,4 mesos). En el cas de la presentació de recurs d’apel.lació, la durada mitjana és de 577,3 dies (19 mesos). Són dades que es desprenen d’una enquesta realitzada als advocats catalans durant l’any 2016, que també posa de relleu que, en el cas de la jurisdicció penal, la durada mitjana de la fase d’instrucció és de 2.248,5 dies (6,2 anys), amb un valor màxim de 4.901 dies (13,4 anys).

Segons l’estudi, presentat avui, l’admissió a tràmit de demandes a Catalunya ha trigat, de mitjana, 38,9 dies el 2016, mentre que els assenyalaments notificats han estat programats, de mitjana, per a una data de 128,9 dies (4,2 mesos) posterior a la data de la notificació. En un 25% dels casos, l’acte s’ha acabat suspenent.

Tendència a la baixa de l’activitat judicial a Catalunya des del 2010

 L’estudi també constata que el nombre d’assumptes ingressats als jutjats catalans l’any 2015 va ser de 1.237.491: un 72,2% en la jurisdicció penal, un 21,6% en la civil, un 4,9% en la social i un 1,3% en la contenciosa administrativa. Això suposa una disminució del 6,2% respecte a l’any 2014. En perspectiva temporal, l’estudi destaca que continua la tendència a la baixa en l’ingrés d’assumptes iniciada l’any 2010 i que afecta totes les jurisdiccions. L’informe també certifica que, per cinquè any consecutiu, el nombre d’assumptes resolts supera el d’ingressats, la qual cosa ha donat lloc a la progressiva disminució dels assumptes que resten pendents a finals de cada any, és a dir, de la taxa de pendència. Respecte 2014, el nombre d’assumptes en tràmit a finals d’any s’ha  reduït un 8,5%.

Baixa la taxa de litigiositat a Catalunya

A Catalunya, la litigiositat s’ha reduït entre els anys 2014 i 2015 en tots els ordres jurisdiccionals. En conjunt, els assumptes ingressats a 2015 han estat 164,8 per cada 1.000 habitants, 10,6 menys que l’any anterior (una reducció del 6,0%). La litigiositat a Catalunya és d’un ordre lleugerament inferior a la del conjunt de l’Estat, que és de 179,7 i se situa a la meitat del rang de les Comunitats Autònomes, essent Andalusia la Comunitat Autònoma que va enregistrar una major taxa amb 209,4 assumptes per cada 1.000 habitants, seguida de Madrid (202), Canàries (196,7) i Balears (194,2).

En l’altre extrem apareix el País Basc (122,8) i La Rioja (123,5), que presenten les taxes de litigiositat més baixes de tot l’Estat Espanyol.

Més jutges, però Catalunya es manté a la cua de l’Estat Espanyol

Entre les dades que aporta l’estudi destaca que, malgrat que en els darrers anys ha anat creixent el nombre de jutges i magistrats, Catalunya encara es manté per sota de la mitjana espanyola. L’any 2015 hi havia destinats a Catalunya un total de 865 jutges i magistrats: 1 jutge degà, 649 dels ordres civil i penal, 49 del contenciós administratiu, 81 del social, 30 jutges d’adscripció territorial i 55 jutges en expectativa de destí adscrits com a reforç. Si l’any 2004 hi havia una ràtio de 9,1 jutges per cada 100.000 habitants, el 2015 es va passar a 11,5 jutges per cada 100.000 habitants. Amb tot, es tracta d’una proporció inferior a la mitjana espanyola, que és de 12,6, jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, es a dir, 1,1 jutges i magistrats superior que a Catalunya, que actualment ocupa la tretzena posició entre les Comunitats Autònomes. A la UE la ràtio és, segons l’estudi, de 15 jutges i magistrats per cada 100.000 habitants, un nivell que a l’Estat només assoleix Astúries.

D’altra banda, i pel que fa a la resta de recursos humans, l’estudi posa al descobert que si bé entre els anys 2014 i 2015 es va produir un increment significatiu pel que fa al nombre de jutges, la resta de plantilla de l’administració de justícia va patir variacions molt poc significatives.

Davant d’aquestes dades el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Carles McCragh, ha demanat “que es destini a l’Administració de Justícia un major pressupost que permeti crear els nous jutjats que fan falta a Catalunya i dotar-los dels mitjans humans i materials necessaris”. Per a McCragh “la creació de nous jutjats és una necessitat i un dels pilars fonamentals per a un bon funcionamentde la Justícia, un element calu per a l’Estat social i democràtic de Dret i una garanti dels drets i llibertats fonamentals del ciutadà”. El president del Consell considera que “dotant a l’administració de justícia dels recursos necessaris, i amb la col·laboració de l’Advocacia i de la resta d’operadors jurídics, es pot assolir la justícia que necessita i vol el ciutadà: una justícia moderna, eficaç, independent, seriosa i propera als ciutadasn, que estigui desplegada a tot el territori català”. En aquest sentit, McCragh ha criticat “les propostes de millora plantejades des de la judicatura, que van encaminades a la concentració de jutjats”. Per al president del Consell “aquesta concentració no és la solució de la justícia del segle XXI que tots desitgem, sembal més aviat que es vulgui mantenir la justícia del s. XIX, allunyada del ciutadà”.

Per la seva banda, la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Ester Zapater, ha manifestat que “aquest estudi ens aporta dades objectives i contrastades que permetran als responsables polítics dur a terme una millor diagnosi d’on cal intervenir i amb quins recursos per tal de millorar l’eficàcia de l’administració de justícia. Alhora, l’anàlisi de l’evolució dels indicadors amb periodicitat anual és una eina que permetrà avaluar l’impacte de les mesures implementades”. Per a la professora Zapater, “un estat democràtic i de dret necessita una administració de justícia organitzada i suficientment dotada per resoldre els problemes reals dels ciutadans sense dilacions i ineficiències, garantint tots els drets dels ciutadans, inclosos els drets lingüístics”.

L’estudi presentat avui per l’Observatori Social i Econòmic de la Justícia és el segon que realitza la Càtedra UAB-CICAC d’ençà la seva creació, el gener del 2015.  Aquell mateix any es va presentar l’Informe sobre la reforma de l’organització judicial i el seu impacte a Catalunya, en el qual s’exposaven els efectes que podia provocar l’aprovació del projecte de llei de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial presentat aleshores pel Govern de l’Estat. Aquest Informe sobre l’estat de l’administració de justícia a Catalunya 2016, pretén oferir una anàlisi més completa sobre el funcionament d’aquest servei públic a Catalunya, proposant un sistema d’avaluació propi que permetrà conèixer anualment la seva situació i evolució.  Segons ha explicat el president de la Comissió de Comunicació del Consell, Abel Pié, “les dades d’aquest informe s’aniran actualitzant cada any, per tal d’oferir uns indicadors objectius de transferència reconeguts a escala nacional, estatal i internacional que valorin i avaluïn l’estat de la justícia a Catalunya”.

Barcelona, 15 de maig de 2017

informe sobre l’estat de l’administració de justícia a Catalunya 2016

Nota de premsa amb gràfics

galeria d’imatges

Related Articles

Back to top button