Terminologia bàsica de dret de família: errors comuns i recomanacions

(Podeu descarregar-vos aquest apunt en format PDF.)

 

Llenguatge inclusiu

Per a la redacció de documents en què no s’identifiquin les persones i, per tant, se’n desconegui el sexe (com és el cas de models de documents, articles divulgatius o qualsevol redactat genèric), es recomana fer servir el terme cònjuges per a les referències al marit i la muller i utilitzar progenitors per a les referències al pare i la mare. Així ho estipulen els criteris de llenguatge inclusiu i ja ho implementa la mateixa Llei  25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

D’altra banda, els termes que deriven o contenen el mot parental (família monoparental, família homoparental, potestat parental i coparentalitat, entre d’altres) no són discriminatoris. L’arrel parent- no ve de pare, sinó que té origen en el mot llatí parere (parir, en català) i fa referència tant al pare com a la mare (per a més informació, llegiu els apunts lingüístics potestat parental i ‘parental’ no ve de pare elaborats pel TERMCAT).

Servei Lingüístic del CICAC

[Data d’elaboració: juliol 2022]