Redacció jurídica clara: la formulació en positiu

Les oracions afirmatives són més comprensibles que les negatives. Per això, en textos jurídics, especialment els que vagin adreçats a la ciutadania, es recomana de formular les idees en positiu i evitar l’ús d’elements negatius com els mots no, mai, ningú, tampoc, sense, o bé verbs que duen una càrrega negativa com desestimar, impedir o excloure.

Exemples:

En el cas que la persona beneficiària no tingui la residència fiscal a Catalunya, haurà de presentar […].	En cas que la persona beneficiària tingui la residència fiscal fora de Catalunya, haurà de presentar […].
L’import de la subvenció que s’atorgui no pot excedir el 75% del cost total del projecte subvencionable.	L’import de la subvenció que s’atorgui pot ser com a màxim del 75% del cost total del projecte subvencionable.
L’autoritat competent pot imposar una multa coercitiva sens perjudici d’altres sancions aplicables.	L’autoritat competent pot imposar una multa coercitiva al marge d’altres sancions aplicables.

L’expressió dels terminis sovint genera oracions que, de forma innecessària, expressen les idees en negatiu. Exemples:

Termini no superior a 10 dies.	Termini de com a màxim 10 dies.
Termini no inferior a 10 dies.	Termini de com a mínim 10 dies.
El termini no comença fins que s’acabi el tràmit d’inscripció.	El termini comença un cop s’acaba el tràmit d’inscripció.

Cal anar en compte quan en una mateixa frase s’acumulen diversos elements negatius o bé quan s’encadena més d’una oració negativa. L’acumulació d’elements negatius augmenta la dificultat de comprensió del text. Exemples:

No es desestima la inclusió d’altres certificats com el padró o el de residència.	Es poden incloure altres certificats com el padró o el de residència.
L’agrupació no es pot dissoldre fins que no hagi acabat el termini de 4 anys de prescripció que preveu l’article 100.4 del text refós de la Llei de finances públiques.	L’agrupació es pot dissoldre un cop hagi acabat el termini de 4 anys de prescripció que preveu l’article 100.4 del text refós de la Llei de finances públiques.
La comunicació d’una contractació no s’ha de fer fins que no s’hagi iniciat el contracte de treball.	La comunicació d’una contractació s’ha de fer/es pot fer a partir de la data d’inici del contracte de treball.

Ara bé, si hi ha la necessitat de prohibir o destacar la negació, aleshores sí que és adequat formular les idees en negatiu. Exemples:

L’òrgan de contractació no pot revelar als candidats les propostes que ha rebut.

No són despeses subvencionables les que es detallen tot seguit: […].