Normes i terminologia en evolució: el cas de la violència contra les dones

L’any 1980 les Nacions Unides van començar a denunciar que la violència contra les dones era el crim encobert més nombrós del món. Tanmateix, no va ser fins a finals de la dècada dels anys 90 quan aquesta violència va començar a veure’s com un delicte públic i va passar de l’esfera privada a la pública.

En aquests anys, les Nacions Unides i la Unió Europea van fer declaracions importants en matèria de violència contra les dones. El desembre de 1993 les Nacions Unides en la Resolució de l’Assemblea General 48/104 van recollir les conclusions de la Conferència de Viena, i van afirmar que els drets de les dones eren drets humans. Així mateix, el 1995 les Nacions Unides en la IV Conferència Mundial van reconèixer que la violència contra les dones era un obstacle per aconseguir els objectius d’igualtat, desenvolupament i pau, i que violava els drets humans de les dones i les llibertats fonamentals, i també la van definir com una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre dones i homes.

El setembre de 1997 es va dictar la resolució europea coneguda com a “Tolerància zero davant la violència contra les dones”. Durant aquest any, a més, a l’Estat espanyol, la mort d’Ana Orantes a mans del seu exmarit va provocar que la violència masclista saltés als mitjans de comunicació. Tant l’Ana, com els seus vuit fills, van patir maltractaments durant quaranta anys, i, malgrat les denúncies que havia presentat, mai van aconseguir cap tipus de protecció ni mesura.

Feia anys que el moviment feminista i les associacions de dones ja havien denunciat la ineficàcia del sistema judicial i havien demanat mesures en defensa de les dones que patien violència. No obstant les contínues reivindicacions, no va ser fins al 1998 que per primera vegada a l’Estat espanyol, una associació judicial, Jutges per la Democràcia, va fer autocrítica i va assumir “una certa ineficàcia i tebiesa en les respostes judicials davant les denúncies que cada dia s’interposaven en els jutjats per amenaces de mort i maltractaments”.

Les primeres mesures legislatives contra la violència domèstica

Quan la violència contra les dones es va fer visible, les institucions van començar a establir mecanismes per combatre-la, i ho van fer abordant el fenomen des de l’òptica penal. Un d’aquests mecanismes va ser l’entrada en vigor el 2003 de l’ordre de protecció de les víctimes de violència domèstica (article 544.ter de la Llei d’enjudiciament criminal) en el supòsit que hi haguessin indicis fonamentats de la comissió d’un delicte contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat sexual, la llibertat o la seguretat contra alguna de les persones incloses a l’article 173.2 del Codi penal.

L’article 554.ter fa servir el terme violència domèstica i interpreta com a víctimes de violència domèstica el o la cònjuge o la persona amb la qual estigui lligada amb una relació d’afectivitat, amb convivència o sense, i també els ascendents, els descendents i els germans. És a dir, violència domèstica és tota violència que un membre de la família exerceix contra qualsevol altre integrant del nucli familiar, el qual pot ser:

• El o la cònjuge o la persona que hagi estat lligada a la persona agressora per una relació d’afectivitat anàloga.
• Els descendents, els ascendents o els germans biològics, adoptius o per afinitat propis o del o la cònjuge o persona convivent.
• Els menors o les persones amb discapacitat necessitades d’especial protecció que conviuen amb la persona agressora o sotmeses a la seva potestat, tutela, curatela, acolliment o guarda de fet del o la cònjuge o convivent.
• Les persones emparades en qualsevol altra relació per la qual es trobin integrades en el nucli de convivència familiar de la persona agressora.

Així doncs, perquè es produeixi violència domèstica és indiferent que la persona agressora i la víctima siguin homes o dones, sempre que entre elles existeixi alguna de les relacions que es detallen a l’article 173.2 del Codi penal. Aquest tipus de violència pot ser física, verbal, emocional, psicològica, econòmica o sexual quan es produeix dins la família o la llar, o entre cònjuges o parelles de fet, exparelles o actuals, sense que sigui necessari que agressor i víctima comparteixin o hagin compartit el mateix domicili. [1]

No obstant els nous mecanismes com el de la nova ordre de protecció esmentada, la violència contra les dones continuava essent un problema latent. Els nous mecanismes només donaven solucions des d’una perspectiva únicament penal, amb la qual cosa deixaven de banda tots els altres aspectes que també hi intervenien. En efecte, per erradicar la violència no era suficient el càstig de les conductes violentes, sinó que calia —i encara cal— atacar les causes estructurals i la desigualtat amb l’establiment de mesures que connectessin amb l’origen de les violències.

 

Nova llei, nou terme: violència de gènere

El 28 gener del 2005 va entrar en vigor la nova i esperada Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, una norma que blinda com a concepte legal el terme violència de gènere, ja en ús des de feia molts d’anys, i adopta un enfocament integral i multidisciplinari per donar una resposta global a la violència que s’exerceix contra les dones.

L’exposició de motius d’aquesta Llei constata que la violència de gènere no és un problema que afecti només l’àmbit privat. Al contrari, es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència exercida sobre les dones pel fet de ser-ho, per ser considerades pels seus agressors com a persones que no tenen cap dret, ni que sigui un mínim de llibertat, respecte i capacitat de decisió. La violència de gènere és l’exercida pel marit o la parella amb o sense convivència.

L’objecte de la Llei és clar: “actuar contra la violència que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o els qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència”. Per tant, aquesta violència de gènere comprèn tota acció de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat.

És a partir d’aquesta Llei que es defineix la violència de gènere o la violència contra les dones com tota violència exercida pel marit contra la seva muller,  o la parella home contra la dona amb qui té una relació d’afectivitat, hi hagi o no convivència. [2]

La violència de gènere és i continua sent una de les manifestacions més clares de la desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones. Aquest tipus de violència es basa i s’exerceix per la diferència subjectiva entre els sexes. En poques paraules, les dones pateixen violència pel sol fet de ser dones, i les víctimes són dones de qualsevol estrat social i nivell educatiu, cultural o econòmic. Destaquem, com a nova mesura que introdueix la llei, la implementació d’uns nous jutjats especialitzats, els anomenats jutjats VIDO, en què VIDO és l’acrònim de violència sobre la dona.

La principal diferència entre violència domèstica i violència de gènere rau en les persones implicades i en la relació que les uneix:

• La víctima de la violència domèstica pot ser qualsevol membre del nucli familiar; en canvi, a la violència de gènere ha de ser necessàriament una dona.
• La persona agressora d’una violència domèstica pot ser home o dona, mentre que a la violència de gènere només pot ser un home.
• En la violència domèstica, entre víctima i agressor hi ha una relació familiar entesa en el sentit més ampli, mentre que en la violència de gènere les dues persones estan unides per una relació conjugal o anàloga.

El terme violència masclista entra dins la Llei catalana 5/2008

La Llei del Parlament de Catalunya 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, és la que reconeix i recull totes les violències que les dones patim i que hem anat denunciant, que és la violència masclista. La llei prefereix utilitzar aquest terme, perquè el masclisme és el concepte que de forma més general defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones i que, alhora, ha imposat un model de masculinitat que encara és valorat per una part de la societat com a superior.

En el seu article 3 defineix violència masclista com “la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic , tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”. [3]

La violència masclista es manifesta en diferents àmbits: el de la parella, la família, el laboral i el social o comunitari. Són exemples de violència masclista les agressions sexuals, l’assetjament sexual, el tràfic i l’explotació de dones i nenes, la mutilació genital femenina, la violència derivada de conflictes armats i la violència contra els drets sexuals i reproductius.

La Convenció d’Istanbul del 2011

El maig del 2011 es va signar a Istanbul el Conveni del Consell de Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com el Conveni d’Istanbul. Aquest Conveni es va publicar al BOE el 6 de juny de 2014 i obliga els estats signataris, incloses les autoritats regionals i locals, a adoptar les mesures necessàries per prevenir la violència contra les dones i donar-hi resposta.

L’article 3 del Conveni d’Istanbul delimita semànticament els conceptes que la llei regula. Ens servim de la traducció al català que va fer el Govern d’Andorra i, tot seguit, reproduïm les definicions dels conceptes que aquí explorem:

• El terme violència envers les dones (violence against women) s’ha d’entendre com una violació dels drets humans i un tipus de discriminació envers les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que comporten o són susceptibles de comportar per a les dones, danys o patiments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloent-hi l’amenaça de dur a terme aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en la vida pública o privada.
• El terme violència domèstica (domestic violence) designa tots els actes de violència física, sexual, psicològica o econòmica que es produeixen en el si de la família o de la llar, o entre antics o actuals cònjuges o parelles, independentment del fet que l’autor del delicte comparteixi o hagi compartit el mateix domicili que la víctima.
• El terme violència contra la dona per raons de gènere (gender-based violence against women) designa qualsevol violència envers una dona pel fet que és una dona o que afecta les dones de manera desproporcionada.

 

La Llei 17/2022 matisa i amplia el concepte de violència masclista

Finalment, fem referència a la llei que modifica l’anterior Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista (Llei 17/2020, de 22 de desembre). Les modificacions que aporta tenen la vocació d’ampliar, reforçar i actualitzar la norma del 2008, recullen tota la normativa desenvolupada en l’àmbit europeu i també protegeixen els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries, amb la finalitat de respectar la diversitat de gènere.

Les novetats terminològiques més importants són el fet que manté el terme de violència masclista i la seva definició, però la reforça afegint que es tracta d’una violació dels drets humans (article 2). Igualment, amplia les formes que aquesta violència pot adoptar i hi relaciona i defineix nous conceptes com ara violència digital, violència de segon ordre i violència vicària (article 3). En relació amb aquest últim terme, va ser Sonia Vaccaro qui va encunyar l’expressió violència vicària per referir-se a un neologisme aplicat en l’àmbit de la violència de gènere i que permet anomenar una forma de violència a través de la qual un progenitor ataca una filla o un fill amb l’objectiu de causar dolor a la mare. I finalment, la Llei de modificació també reclassifica, matisa i augmenta els àmbits en què es pot manifestar la violència masclista; a tall d’exemple, afegeix com a nous àmbits el digital, l’institucional, l’educatiu i la vida política i l’esfera pública, i reforça les definicions de les violències als àmbits familiar i laboral afegint-hi nous matisos semàntics (article 4).

Per acabar i en clau de síntesi, l’aproximació que fem en aquest article a l’evolució dels termes relacionats amb la violència contra les dones és molt sintètica, però permet veure com el terme violència domèstica ha anat evolucionant fins a donar lloc a nous termes com violència de gènere i violència masclista, que conviuen amb d’altres com violència familiar, violència sexista, violència contra les dones i violència envers les dones. L’ús d’un terme o altre va acompanyat d’importants matisos semàntics i les normes que els regulen configuren les fonts més importants on documentar de forma exhaustiva els seus significats. La terminologia que s’ha creat per designar la violència contra les dones és un dels casos més il·lustratius de com els termes són un clar reflex de la societat, atès que, a mesura que les reivindicacions socials han avançat i ha augmentat la pressió per combatre aquesta violència, les mesures legislatives s’han multiplicat i, amb aquestes, s’han blindat múltiples termes que han evolucionat i s’han ampliat al llarg dels anys amb l’objectiu de donar resposta a noves realitats.

Autores: Mariona Serdà Cabré i Pilar Rebaque Mas

[1] El TERMCAT, el Centre de Terminologia de Catalunya, aporta com a sinònims de violència domèstica els termes violència familiar i violència en l’àmbit familiar en el seu Diccionari de serveis socials (en línia, consultat el novembre de 2024).

[2] El TERMCAT aporta com a sinònims de violència de gènere els termes violència contra les dones, violència masclista i violència sexista en diversos dels seus diccionaris, com ara el Diccionari de la negociació col·lectiva (2019), el Diccionari de sociologia i ciències socials  (2019-2023) i la Terminologia del consentiment sexual (2022) (consultats el novembre de 2024).

[3] El TERMCAT estableix com a sinònim de violència masclista els termes violència contra les dones i violència de gènere en el seu Diccionari de serveis socials (en línia, consultat el novembre de 2024).