Les sigles, sense punts

En llenguatge jurídic és molt habitual l’ús de sigles. Per exemple, en un contracte d’arrendament són habituals sigles relatives a impostos i índexs (IPC, IBI, IVA), al document d’identitat de les parts (DNI) i a la legislació corresponent (CC, LAU); en una demanda hi trobem sovint les sigles de col·legis d’advocats (ICAG, ICASBD, ICASF), jurisprudència (STS, FJ, STEDH) o legislació (LO, RDL, RDLEG, LEC, DOGC); i en textos de dret mercantil hi solem trobar sigles de formes jurídiques empresarials (SL, SLP, SA) i de les dades d’identificació de persones jurídiques (NIF, CIF), entre moltes d’altres. En cap d’aquests casos les sigles no s’escriuen separades per punts.

La unanimitat en la fixació d’aquest criteri és molt àmplia. L’IEC recomana aquest ús en les seves publicacions, i pràcticament tots els manuals d’estil de llenguatge jurídic i llenguatge administratiu també el recomanen, a més d’altres llibres d’estil de mitjans de comunicació i editorials. De l’àmbit jurídic, destaquem els manuals Abreviacions (Departament de Justícia), Llibre d’estil de les lleis i altres textos del Parlament de Catalunya (Parlament de Catalunya) i Llibre d’estil jurídic (Garrigues).