L’àmbit jurídic en femení (I)

Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.

1. Afegir una -a al masculí
actor – actora

conciliador – conciliadora

conseller – consellera

creditor – creditora

deutor – deutora

infrascrit – infrascrita

jurisconsult – jurisconsulta

marmessor – marmessora

mediador – mediadora 

pèrit – pèrit(també correcte sense accent)

pres – presa

procurador – procuradora

senador – senadora

síndic – síndica

sotaescrit – sotaescrita

tècnic – tècnica

tresorer – tresorera

uixer – uixera 

 

L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics: advocat – advocada, apoderat – apoderada, col·legatari – col·legatària, col·legiat – col·legiada, degà – degana, demandat – demandada, fedatari – fedatària, fideïcomissari – fideïcomissària, fiduciari – fiduciària, investigat – investigada, legatari – legatària, legitimari – legitimària, lletrat – lletrada, notari – notària, permissionari – permissionària, secretari – secretària, signatari – signatària, soci – sòcia.

 

2. Afegir -essa
advocat – advocadessa                                           cònsol – consolessa

batlle – batllessa                                                     jutge – jutgessa 

 

El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).

 

3. Afegir -òloga
criminòleg – criminòloga 

 

4. Canviar la -e per la -a
àrbitre – àrbitra             ministre – ministra 

 

5. Canviar la -u per la -e
reu – rea 

 

6. Canviar la -o per la -a
mosso – mossa 

 

7. Canviar la -u per la -v
hereu – hereva               cohereu – cohereva 

 

8. Noms invariables
-al

 

criminal,  fiscal, vocal

(excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala) 

-ant atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant 
-e cònjuge, forense, lladre, membre 
-ble comptable, culpable, justiciable, responsable 
-ent

 

adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, gerent, ponent, transmitent

(excepció: client – clienta; tinenttinenta) 

-ida homicida 
-il edil 
-ista contractista, jurista, sindicalista 
Altres: cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular 

 

Servei Lingüístic del CICAC