L’àmbit jurídic en femení (I)

Dins l’àmbit jurídic hi trobem múltiples denominacions de càrrecs, oficis i altres individus el femení dels quals no és sempre fàcil de formar. A continuació, enumerem els diferents mecanismes que té la llengua catalana per formar el femení dels noms i els adjectius (substantivats) que mantenen una oposició de sexe, i ho il·lustrem a partir d’exemples que concerneixen l’àmbit jurídic, el qual l’entenem en sentit ampli i que inclou tot l’àmbit administratiu, judicial, penitenciari, legislatiu i notarial.

1. Afegir una -a al masculí
actor – actora conciliador – conciliadora conseller – consellera creditor – creditora deutor – deutora infrascrit – infrascrita jurisconsult – jurisconsulta marmessor – marmessora mediador – mediadora	pèrit – pèrita  (també correcte sense accent) pres – presa procurador – procuradora senador – senadora síndic – síndica sotaescrit – sotaescrita tècnic – tècnica tresorer – tresorera uixer – uixera

 

L’addició del tradicional sufix -a sovint comporta canvis ortogràfics: advocat – advocada, apoderat – apoderada, col·legatari – col·legatària, col·legiat – col·legiada, degà – degana, demandat – demandada, fedatari – fedatària, fideïcomissari – fideïcomissària, fiduciari – fiduciària, investigat – investigada, legatari – legatària, legitimari – legitimària, lletrat – lletrada, notari – notària, permissionari – permissionària, secretari – secretària, signatari – signatària, soci – sòcia.

 

2. Afegir -essa

advocat – advocadessa                                           cònsol – consolessa batlle – batllessa                                                     jutge – jutgessa

 

El sufix -essa va ser la forma habitual de formar femenins referits a càrrecs o oficis. Avui dia, però, aquest sufix ja no és productiu, és a dir, ja no genera nous noms femenins. Els existents (com ara advocadessa, jutgessa, consolessa o batllessa) conviuen amb altres femenins que empren el sufix -a (advocada) o que són coincidents amb els masculins, els quals necessiten algun mecanisme sintàctic com l’article per establir l’oposició de gènere (la batlle, la cònsol i la jutge).

 

3. Afegir -òloga

criminòleg – criminòloga

 

4. Canviar la -e per la -a

àrbitre – àrbitra             ministre – ministra

 

5. Canviar la -u per la -e

reu – rea

 

6. Canviar la -o per la -a

mosso – mossa

 

7. Canviar la -u per la -v

hereu – hereva               cohereu – cohereva

 

8. Noms invariables
-al	criminal,  fiscal, vocal (excepció: caporal – caporala, oficial – oficiala)
-ant	atorgant, causant, demandant, denunciant, donant, litigant, poderdant, queixant, representant, signant
-e	cònjuge, forense, lladre, membre
-ble	comptable, culpable, justiciable, responsable
-ent	adquirent, agent, causahavent, compareixent, contribuent, delinqüent, drethavent, fideïcomitent, ponent, transmitent (excepció: client – clienta; gerent – gerenta*; tinent – tinenta)
-ida	homicida
-il	edil
-ista	contractista, jurista, sindicalista
Altres:	cap, guàrdia, intèrpret, testimoni, titular

* gerenta: canvi introduït arran de l’actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans de data de març de 2021.

Servei Lingüístic del CICAC