Complet o complert?
Complet és un adjectiu que significa íntegre, sencer, que no hi falta res; mentre que complert és el participi del verb complir i és el que hem d’utilitzar quan ens ajustem, entre altres, als terminis, a les lleis o a les funcions (diem: hem complert els terminis, les lleis o les funcions). Vegem-ho amb uns exemples:
Ús de l’adjectiu complet:
Que, en examinar l’expedient administratiu, he observat que aquest no està complet, ja que hi manquen els antecedents següents.
Ús del participi complert (que en algunes ocasions concorda amb gènere i nombre amb el complement):
La societat no havia complert l’obligació de declarar de tots els impostos.
Que tingueu per complert dins de termini el requeriment efectuat.
Hom pot autoritzar, una vegada complertes les prescripcions d’aquesta Llei, la compatibilitat per exercir altres funcions.