XIII Jornada sobre l’Ús del Català a l’Administració de Justícia

L’11 de novembre va tenir lloc al Col·legi d’Advocats de Terrassa la XIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, que portava per títol “Què més podem fer?”. La trobada tenia com a objectiu reflexionar sobre l’estat actual del català a l’Administració de justícia i trobar noves mesures per revertir la situació (baixeu-vos el programa).

La inauguració va anar a càrrec del degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa, Ignasi Puig Ventalló; la consellera de Justícia, Gemma Ubasart; el president de la Comissió de Llengua, Rogeli Montoliu, i la subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat, Elvira Riera.

Ponència “Lawfare. De la retòrica legalista a l’Estat judicial. El cas espanyol”, a càrrec de Damià del Clot

Damià del Clot és doctor en dret, politòleg i advocat, i va pronunciar una ponència sobre el lawfare que s’està produint a l’Estat espanyol. Segons Del Clot, es pot definir el lawfare com un cop d’estat tou en què les togues de l’alta judicatura passen a substituir els uniformes militars i en què es vol aconseguir un objectiu polític mitjançant la coercivitat del dret. Són exemples d’objectius polítics un col·lectiu de persones determinat, un moviment polític i també una llengua, com el català.

Per aconseguir els objectius, el lawfare se serveix, entre d’altres, d’un poder judicial polititzat i d’un periodisme d’estat amb biaix polític que s’encarrega de preparar la societat perquè toleri, accepti, les sentències desproporcionades que necessita dictar per construir l’estat de dret segons les seves necessitats.

Un cop abordat el lawfare des del punt de vista teòric, el politòleg va explicar com es va anar construint l’Estat judicial espanyol des dels moviments estratègics per alterar el Plenari del Tribunal Constitucional l’any 2006 fins a les sentències més recents que condemnen els presos polítics. Alguns dels esdeveniments i resolucions que va esmentar són: el Pacte de la Maestranza, a partir del qual el poder judicial es va imposar al legislatiu; la Sentència 31/2010, que va esdevenir el detonant del lawfare espanyol en entrar a valorar una llei sotmesa a referèndum per legitimitat democràtica; la Sentència 14/2014, la qual, tot valorant i interpretant les meres declaracions (sense efectes jurídics) del Parlament, trenca la separació de poders; la Sentència del TC 42/2014, la primera resolució que es manifesta sobre el dret a decidir i obre la porta a la judicialització de la política; i la Sentència 259/2015, la qual, fent ús d’una retòrica més dura, trenca la inviolabilitat parlamentària dictant que en un parlament només es pot parlar d’allò que estigui d’acord amb la Constitució.

Enquesta sobre l’ús del català a l’advocacia, a càrrec de Rut Carandell, directora de Plataforma per la Llengua

Rut Carandell va presentar els resultats de l’Enquesta sobre l’ús del català a l’advocacia, que va dur a terme l’any passat Plataforma per la Llengua. L’enquesta, que també va rebre el suport de la Comissió de Llengua, té com a objectiu delimitar els motius pels quals s’utilitza poc el català en el seu exercici professional.

Es tracta d’una enquesta feta mitjançant entrevistes presencials assistides per ordinador, representativa de tot Catalunya i amb una mostra de 800 advocats exercents i col·legiats de Catalunya. Els resultats de l’enquesta apunten que els motius pels quals els advocats no utilitzen el català són (vegeu el gràfic adjunt per a més detall):

· A les actuacions orals amb la Justícia, perquè la formació que han rebut és en castellà i perquè els jutges, fiscals i clients parlen en castellà.
· En els escrits presentats als jutjats, perquè la formació que han rebut és en castellà.
· En la relació amb els clients i altres advocats, perquè fan servir l’idioma del client.

Així mateix, l’enquesta també va aportar tot un seguit de dades que mesuren l’ús quantitatiu del català en l’àmbit de l’advocacia. Destaquem les xifres següents:

· El 48,9% d’advocats utilitzen el català fora de l’àmbit professional, però només el 18,40% l’utilitzen a l’àmbit professional.
· La franja d’edat que més utilitza el català a l’àmbit professional són els advocats d’entre 41 a 55 anys, mentre que els que l’utilitzen menys són els advocats menors de 40 anys.
· Només el 13,5% dels advocats utilitzen majoritàriament o sempre el català com a llengua d’ús en els escrits presentats als jutjats.

Taula rodona

La taula rodona “El català a la justícia: què més podem fer?” va comptar amb cinc convidats de luxe: les exconselleres de Justícia Núria de Gispert, Montserrat Tura, Ester Capella i Lourdes Ciuró, i l’exconseller Carles Mundó, els quals van donar el seu punt de vista sobre l’estat actual de la llengua catalana a l’àmbit de la justícia i sobre les mesures que cal emprendre. Mercè Alaball, experta comunicadora i mediadora, va moderar el debat.

Tots els participants van coincidir en la valoració negativa de les dades procedents de l’Enquesta sobre l’ús del català a l’advocacia. “Situació desoladora”, “marginalització de la llengua” i “situació d’emergència lingüística” van ser algunes de les expressions utilitzades per Capella, Tura i Mundó, respectivament, per descriure l’estat actual del català a la justícia. Destaquem algunes de les contribucions fetes per les exconselleres i l’exconseller:

• Núria de Gispert va recordar que el problema del català a la justícia va començar el 1980 i encara no està resolt. Va destacar com a iniciativa encertada el Pla pilot als jutjats que es va impulsar el 2003 i va reclamar la implicació del departament d’Universitats.

• Tura va animar tots operadors jurídics a emprar el llenguatge jurídic català i a descobrir i utilitzar tota la seva terminologia, atès que només utilitzem una part minsa del vocabulari de què disposem. També va recalcar la necessitat d’exigir coneixements de català en tots els llocs de treball de qualitat.

• Carles Mundó va denunciar que l’ús del català depèn del voluntarisme i que es tracta d’una llengua minoritària i minoritzada; va ressaltar la necessitat d’actuar en diversos fronts alhora, i va fer notar la falta d’un blindatge legal suficient per garantir l’ús del català, el qual milloraria modificant l’article 231 de la LOPJ.

• Ester Capella va denunciar que els drets lingüístics no tenen plenitud i també va pronunciar-se a favor de canviar l’article de la LOPJ.

• Lourdes Ciuró va posar l’accent en el fet que cal vetllar perquè tots els operadors jurídics garanteixin el dret a la tutela judicial efectiva, “la tutela judicial efectiva mai serà plena sense el respecte a l’ús de la llengua pròpia”, i va esperonar els catalanoparlants a utilitzar el català.

Cloenda
Rogeli Montoliu, president de la Comissió de Llengua, i Joan Ramon Puig Pellicer, president del Consell de l’Advocacia Catalana, van resumir les principals aportacions de la jornada i van extreure les conclusions següents:

• El nou marc legal creat pel lawfare espanyol també afecta la regulació de la llengua catalana interpretant de manera restrictiva i buidant de contingut la normativa aprovada fins ara.
• El lawfare representa una amenaça que cal combatre.
• Els resultats de l’Enquesta sobre l’ús del català a l’advocacia permeten obtenir una radiografia més completa sobre els usos del català a l’àmbit judicial i aporten nous indicadors que complementen la tradicional estadística sobre l’ús del català a les sentències.
• Els resultats de l’Enquesta denoten la necessitat de centrar les campanyes per promoure l’ús del català als col·lectius de joves advocats i advocades i de fer del català la llengua principal de la formació jurídica a Catalunya.
• Hi ha una unanimitat clara entre els exconsellers de Justícia que la situació del català a la justícia no és positiva.
• L’impuls de reformes legislatives que permetin incentivar l’ús del català a la justícia, en concret, la reforma de l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial (que regula, entre d’altres, l’ús de les llengües oficials en l’àmbit de la justícia) és una de les mesures que genera més consens a la jornada.

Materials de la jornada

Enllaços d’interés