L’Advocacia Catalana i la UAB reforcen la seva col·laboració per avançar cap a un control ètic de la població de senglars

El Consell de l’Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han reforçat la seva col·laboració per avançar cap a models de gestió de la fauna salvatge basats en criteris científics, ètics i sostenibles. Les dues institucions han signat un conveni marc de col·laboració en matèria de protecció i benestar animal que, entre altres àmbits, donarà suport a l’estudi i la promoció de mètodes ètics de control de les poblacions d’animals salvatges, amb especial interès en la problemàtica dels senglars urbans i periurbans.

La presentació d’aquest acord s’ha fet coincidint amb la celebració a Mataró del II Congrés de Drets dels Animals de l’Advocacia Catalana, organitzat pel Consell, que ha reunit més d’un centenar de professionals de l’àmbit jurídic i experts en protecció animal.

El conveni recupera i actualitza la línia de col·laboració que la UAB i el Consell de l’Advocacia Catalana ja van iniciar l’any 2016 precisament per promoure la recerca i l’estudi de mètodes ètics de control de les poblacions de senglars urbans i periurbans, així com donar suport institucional a iniciatives orientades a superar sistemes basats exclusivament en l’eliminació dels animals.

En virtut del nou acord, la UAB compartirà amb el Consell els avenços, estudis i resultats de les línies de recerca desenvolupades en aquest àmbit, mentre que el Consell prestarà assessorament jurídic i institucional i donarà suport a les iniciatives conjuntes. L’acord també preveu l’intercanvi d’informació científica, jurídica i tècnica, l’elaboració de propostes i recomanacions i la interlocució amb les administracions públiques per afavorir polítiques basades en mètodes ètics i sostenibles.

El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, destaca que “la gestió de les poblacions de senglars és un exemple molt clar de com els reptes ambientals, sanitaris i de convivència també plantegen qüestions jurídiques i ètiques, i com a advocacia volem contribuir a buscar alternatives que siguin científicament rigoroses, jurídicament adequades i compatibles amb la protecció i el benestar dels animals”.

Montoliu considera que “la col·laboració amb la UAB ens permet posar el coneixement jurídic al costat de la recerca científica i facilitar que els resultats d’aquesta recerca puguin contribuir, quan sigui possible, a l’elaboració de polítiques públiques de llarg termini”.

El conveni, que té una vigència inicial de quatre anys, prorrogable per períodes addicionals de fins a quatre anys més, estableix, precisament, que la gestió de la fauna salvatge s’ha d’abordar des d’una perspectiva científica, jurídica i ètica, basada en criteris de protecció animal, sostenibilitat ambiental i convivència amb l’entorn humà.

La UAB, pionera en l’estudi de la immunocontracepció

La Facultat de Veterinària de la UAB compta amb una trajectòria consolidada en la investigació de mètodes alternatius per al control de les poblacions de senglars. L’any 2016 va posar en marxa, juntament amb diversos municipis del Vallès Occidental i la Diputació de Barcelona, un projecte pilot per estudiar la viabilitat d’una vacuna immunocontraceptiva en senglars urbans i periurbans.

El projecte, coordinat pel grup d’investigació sobre infertilitat de la UAB i liderat pel professor Manel López-Béjar, va estudiar durant diversos anys l’aplicació d’un tractament destinat a inhibir la funció reproductora dels animals. Els resultats publicats posteriorment per la UAB van apuntar que el tractament immunocontraceptiu podia ser eficaç, especialment en els exemplars joves.

López-Béjar, degà de la Facultat de Veterinària de la UAB, assenyala que “la col·laboració amb el Consell és especialment interessant perquè permet incorporar la dimensió jurídica i institucional a la recerca científica i afavorir que els resultats es puguin traslladar al debat sobre les polítiques de gestió de la fauna”.

El degà de Veterinària admet que “eliminar animals pot ser necessari en una emergència sanitària, però no és la manera sostenible de gestionar la sobrepoblació de fauna salvatge”. “Si no fem res més, sempre haurem de tornar a fer batudes”, afegeix. Entre les mesures que proposa destaquen limitar l’accés als residus i a l’aliment, evitar la que la ciutadania alimenti la fauna, adaptar l’entorn urbà i incorporar mètodes no letals com el control de la fertilitat.

López-Bejar indica que la combinació de la vacunació sostinguda de femelles joves de senglars amb un control de base podria reduir prop d’un 64% la necessitat anual d’abatre animals. “No es tracta de deixar d’actuar d’un dia per l’altre, sinó de reduir progressivament la dependència de l’abatiment”, explica.

El degà de Veterinària assenyala que “la gestió de les poblacions de senglars és un problema complex i per això cal un marc normatiu i un finançament estable que facilitin els mètodes no letals i una coordinació real entre administracions, ciència i ciutadania”. Segons López-Béjar, “la gestió de la fauna urbana ha de ser ètica, científica i a llarg termini”.

Un Congrés que amplia el debat jurídic sobre els animals

La presentació del conveni s’ha produït en el marc del II Congrés de Drets dels Animals de l’Advocacia Catalana, que durant la jornada ha abordat diferents àmbits en què la protecció animal està generant nous reptes jurídics.

La degana del Col·legi de l’Advocats de Mataró, Maria Pastor, ha destacat que “la protecció dels animals està deixant de ser una qüestió estrictament sectorial per convertir-se en un àmbit amb implicacions en diferents branques del dret, ja que els canvis legislatius dels darrers anys han obert nous interrogants sobre qüestions com la responsabilitat davant el maltractament, la convivència amb animals de família o els drets i obligacions que se’n deriven en l’àmbit laboral i familiar”. Pastor considera que “l’advocacia té l’obligació d’acompanyar aquesta evolució i contribuir a donar respostes jurídiques sòlides a aquestes noves realitats”.

Per la seva banda, el president de la Comissió de Protecció dels Drets dels Animals del Consell i degà del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, David Rocamora, ha assenyalat que “el dret animal ja no és un àmbit sectorial, sinó una realitat transversal que planteja qüestions en àmbits tan diversos com el dret laboral, civil, administratiu, familiar o penal”. Segons ell, “el repte ara és aconseguir que els canvis legislatius es tradueixin en criteris jurídics clars i en eines útils per als professionals que han d’aplicar aquest nou marc”.

El Congrés ha reunit més d’un centenar de professionals i ha abordat, entre altres qüestions, els permisos laborals per a la cura dels animals de família, l’aplicació pràctica de la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals, la gestió ètica de la fauna urbana i periurbana i la resposta penal davant el maltractament animal.

Durant la jornada també s’ha fet un reconeixement a l’advocada Magda Oranich i Solagran, per la seva trajectòria i el seu compromís constant com a referent en la defensa dels drets dels animals.

Mataró, 9 d’octubre de 2026