L’Advocacia Catalana defensa la utilitat dels MASC en els procediments de Dret de Família
El Consell reivindica a Lleida la negociació com a via per resoldre conflictes familiars, però reclama garanties per protegir els menors en situacions urgents
El Consell de l’Advocacia Catalana defensa la utilitat dels mitjans adequats de resolució de controvèrsies (MASC), especialment en l’àmbit del Dret de Família, on la negociació pot contribuir a assolir acords, reduir la judicialització i preservar les relacions personals. Aquesta és una de les principals idees del manifest del Consell en defensa dels MASC i del paper de l’advocacia en la transformació del model de justícia, presentat avui a Lleida en el marc d’una jornada que ha reunit més de 200 professionals, entre participants presencials i en línia.

La jornada ‘L’aplicació de la LO 1/2025: un canvi de paradigma real en la resolució de conflictes?’, organitzada pel Consell i el Col·legi de l’Advocacia de Lleida, amb el suport del Centre de Mediació de Catalunya i del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, ha comptat amb les intervencions en vídeo del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, i del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler, així com amb la participació presencial del president de l’Audiència Provincial de Lleida, Albert Guilanyà.
El manifest posa un accent especial en els procediments de Dret de Família, on considera que els mecanismes alternatius de resolució de conflictes no només contribueixen a descongestionar els tribunals, sinó que ofereixen respostes més adequades en aquells conflictes en què cal preservar vincles personals i protegir l’interès superior dels infants i adolescents. Alhora, adverteix que l’obligació d’intentar una via negociadora prèvia no pot impedir ni retardar una resposta judicial quan hi ha situacions d’urgència o drets de menors que requereixen protecció immediata.

Tradició negociadora catalana
El document reivindica la tradició negociadora de l’advocacia catalana i defensa una aplicació diferenciada dels mecanismes de resolució de conflictes, que tingui en compte les circumstàncies de cada cas. També reclama formació especialitzada, recursos suficients i més agilitat institucional per garantir una gestió adequada dels conflictes familiars.
El posicionament arriba en un moment de debat sobre l’aplicació de la Llei orgànica 1/2025. El Congrés dels Diputats ha iniciat la tramitació d’una proposta de reforma relativa als MASC en els procediments de família amb menors, una qüestió que ha generat controvèrsia entre diferents actors jurídics. El Consell defensa que la promoció dels acords ha d’anar acompanyada de garanties que preservin l’interès superior dels infants i el dret a la tutela judicial efectiva.
El president del Consell de l’Advocacia Catalana, Rogeli Montoliu, ha assenyalat que “els MASC representen una oportunitat per avançar cap a un model de justícia més eficient, en què el diàleg i la negociació tinguin un paper central en la resolució dels conflictes”. Montoliu ha recordat que “l’advocacia catalana té una llarga tradició en la recerca d’acords i ha de continuar sent un actor clau en aquesta transformació, perquè arribar a solucions consensuades quan és possible beneficia tant les persones com el conjunt del sistema de justícia”.
Preservar les relacions personals
Per la seva banda, la presidenta de la Comissió dels ADR del Consell, Marta Martínez, ha defensat que “els MASC són una eina especialment valuosa en el Dret de Família, perquè permeten abordar els conflictes des del diàleg i la recerca d’acords, amb solucions més adaptades a les necessitats de cada família i que contribueixen a preservar les relacions personals”. Segons ella, “la negociació ha de tenir un paper central en aquest àmbit, sempre amb les garanties necessàries per protegir l’interès superior dels infants i assegurar una resposta judicial immediata quan la situació ho requereixi”.
Martínez assegura que “el valor dels professionals de l’advocacia no s’ha de mesurar pel nombre de procediments judicials, sinó per la capacitat que té de trobar solucions efectives als problemes de les persones i de resoldre els conflictes”.
Mentrestant, la degana del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, Antònia Martí, ha posat en valor la celebració de la jornada i ha afirmat que “el diàleg entre l’advocacia, la judicatura, les administracions i la universitat és imprescindible per avaluar l’aplicació de la reforma i avançar cap a un model de justícia més eficient, accessible i adaptat a les necessitats de la ciutadania”.
La jornada ha reunit representants de l’advocacia, la judicatura, les administracions i l’àmbit universitari per debatre sobre l’evolució dels MASC a Europa, la seva aplicació pràctica i els reptes de la nova regulació. Entre els ponents hi han participat Jordi Seguí, president de la Secció 16a civil de l’Audiència Provincial de Barcelona; Eulàlia Barros, degana del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell; Montserrat Prieto, directora del Centre de Mediació de Catalunya; Mercedes Ayuso, catedràtica d’Estadística Actuarial de la Universitat de Barcelona; Albert Guilanyà, president de l’Audiència Provincial de Lleida; Ramon Quintano, president de la Societat Catalana d’Advocats de Família; Isabel Viola, professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona; Frederic Adán, catedràtic de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili; Lídia Urrea, secretària coordinadora provincial de Lleida de l’Administració de justícia; Carles García Roqueta, secretari general de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; i Imma Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Gestió Adequada de Conflictes del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.
Amb aquesta iniciativa, el Consell de l’Advocacia Catalana reafirma el seu compromís amb una justícia més dialogant i eficient, en què la negociació i els acords tinguin un paper rellevant sense comprometre les garanties jurídiques ni la protecció dels drets de les persones.
Lleida, 15 d’octubre de 2026





