El Consell de l’Advocacia Catalana recollirà les incidències sobre les dificultats per utilitzar el català als jutjats

El Consell de l’Advocacia Catalana impulsarà, a través dels 14 col·legis de l’advocacia catalana, la recollida i sistematització de les incidències que els professionals detectin en l’ús del català als jutjats, amb l’objectiu d’identificar els obstacles existents i promoure mesures que garanteixin l’exercici efectiu dels drets lingüístics en l’àmbit judicial.

El Consell fa una crida als advocats i advocades perquè comuniquin per escrit i concretant les dades de l’actuació o procediment al seu respectiu col·legi professional qualsevol situació que dificulti o impedeixi l’ús del català durant una actuació judicial. La informació recollida permetrà conèixer l’abast i la naturalesa d’aquestes incidències i traslladar-les, de manera sistematitzada, a les institucions competents.

La iniciativa pren com a punt de partida les dificultats que es van produir durant el judici de Roger Español, en què els problemes amb el servei d’interpretació van acabar condicionant l’ús del català per part dels advocats de les acusacions. El Consell considera que aquest cas evidencia la necessitat de continuar treballant perquè el dret a utilitzar el català als tribunals no depengui de les circumstàncies de cada procediment, sinó que es pugui exercir amb plena normalitat.

Ordenament jurídic

El català és una llengua oficial a Catalunya i l’ordenament jurídic reconeix expressament el dret de totes les persones a utilitzar la llengua oficial que escullin en les seves relacions amb l’Administració de justícia. L’Estatut d’Autonomia estableix que aquest dret s’ha de poder exercir en totes les actuacions judicials, sense patir indefensió ni dilacions indegudes per raó de la llengua utilitzada.

Garantir aquest dret implica que els jutjats disposin dels recursos necessaris perquè l’ús del català sigui efectiu en la pràctica. En aquest sentit, el Consell considera especialment necessari revisar el funcionament dels serveis d’interpretació per assegurar que els professionals assignats tinguin les competències lingüístiques adequades per a les actuacions en què intervenen. El sistema ha de permetre que advocats, testimonis, pèrits i altres intervinents puguin exercir els seus drets lingüístics amb normalitat i amb totes les garanties.

La normativa processal preveu mecanismes per donar resposta a situacions en què no és possible disposar d’un intèrpret judicial, inclosa, en determinades circumstàncies, l’habilitació d’una persona coneixedora de la llengua. En l’àmbit penal, la llei preveu aquesta possibilitat de manera excepcional quan no sigui possible la intervenció d’un intèrpret judicial de les llistes corresponents. En cap cas, però, aquests mecanismes han de substituir la necessitat de disposar d’un servei d’interpretació adequat i amb garanties.

El Consell considera igualment necessari reforçar la informació que reben les persones que participen en actuacions judicials. Per això, proposa que, abans de l’inici de vistes o declaracions, es faci constar de manera clara que les persones que hi intervenen poden utilitzar qualsevol de les dues llengües oficials de Catalunya, així com reforçar la presència als edificis judicials de cartells, plafons o altres materials informatius que recordin que es pot utilitzar el català amb normalitat.

Més garanties i recursos

Així mateix, el Consell apel·la al Departament de Justícia i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè, cadascun en l’àmbit de les seves competències, contribueixin a reforçar les garanties que permetin exercir amb normalitat el dret d’utilitzar el català als jutjats. El Consell considera que la coordinació entre les institucions responsables de l’Administració de justícia és essencial per identificar les dificultats existents, millorar els recursos disponibles i evitar que situacions com la viscuda en el judici de Roger Español es repeteixin.

El Consell valora que el Departament de Justícia hagi anunciat mesures arran dels fets del judici i considera necessari que aquesta actuació serveixi també per revisar els mecanismes de control i supervisió del servei d’interpretació i garantir que les incidències detectades es corregeixin.

Amb aquesta voluntat, el Consell es compromet a recollir i sistematitzar les incidències comunicades pels col·legis, identificar-ne les causes i traslladar les conclusions a les institucions competents, amb l’objectiu de promoure mesures de millora i contribuir a garantir que el català sigui una llengua d’ús efectiu i normal en l’Administració de justícia a Catalunya. El Consell de l’Advocacia Catalana reitera així el seu compromís amb la defensa dels drets lingüístics de la ciutadania i dels professionals de l’advocacia.

Barcelona, 28 d’octubre 2026