L’Advocacia reclama més coneixement i aplicació efectiva del dret civil català als tribunals

El dret civil català és molt més que un patrimoni jurídic heretat del passat, sinó que és un ordenament viu que regula situacions quotidianes, dona resposta a necessitats reals de la ciutadania i forma part de la identitat jurídica de Catalunya. Aquest és el missatge central del IV Congrés de Dret Civil Català, que se celebra avui i demà divendres a Cambrils (Baix Camp), organitzat pel Consell de l’Advocacia Catalana, amb més de 150 participants. Reforçar-ne el coneixement, promoure’n l’ús entre els professionals del dret i garantir que els jutges i tribunals coneguin les seves particularitats i l’apliquin correctament, són les principals reivindicacions d’una trobada que vol contribuir a situar el dret civil català al centre de la pràctica professional i reivindicar-ne la plena efectivitat.

“Catalunya té un dret civil propi, fruit d’una llarga tradició jurídica, que no podem limitar-nos a preservar com un llegat històric, sinó que l’hem de conèixer, utilitzar i fer efectiu”, ha manifestat el president del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu.

Una reivindicació que, segons Montoliu, “ha de començar pels mateixos professionals de l’advocacia, que hem de conèixer millor les institucions del nostre ordenament i recórrer-hi sempre que siguin aplicables, però que també hem d’exigir que els jutges i tribunals coneguin les particularitats del dret civil català i l’apliquin correctament quan correspongui”. Per al president de l’Advocacia Catalana, “no n’hi ha prou amb tenir un dret propi, sinó que cal garantir que sigui conegut i tingui una aplicació efectiva en la pràctica jurídica”.

Montoliu també ha vinculat la defensa del dret civil propi amb la promoció de la llengua catalana ja que “són dos patrimonis que formen part de la personalitat pròpia de Catalunya i que només poden mantenir-se vius si els coneixem, els utilitzem i els transmetem”. El president del Consell ha assenyalat que “de la mateixa manera que cal normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la justícia, també hem de reforçar el coneixement i l’aplicació del nostre dret civil, perquè no són només elements de la nostra història, sinó que són eines vigents que han de tenir un paper real en l’exercici professional i en la resposta que el sistema de justícia dona a la ciutadania”.

Un dret propi, viu i connectat amb la realitat

Sota el lema ‘Més enllà del Codi: del coneixement a la pràctica’, el Congrés posa l’accent en assumptes com els conflictes familiars, les herències complexes, compravendes immobiliàries, disputes sobre la propietat o decisions de planificació patrimonial, que són situacions en què el coneixement de les normes i les particularitats del dret civil català pot resultar determinant. Per això, la quarta edició del Congrés ha estrenat CIVIL LAB · CICAC, una nova metodologia de formació pràctica impulsada pel Consell que parteix de casos inspirats en situacions reals. En lloc de limitar-se a l’exposició teòrica, les sessions plantegen conflictes concrets perquè les persones participants puguin analitzar alternatives, valorar riscos i conseqüències, contrastar criteris i construir estratègies jurídiques.

Maria Hilari, presidenta de la Comissió de Formació del Consell i degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres, ha destacat que “la formació jurídica ha d’evolucionar per respondre als reptes de l’exercici professional i amb iniciatives com CIVIL LAB volem que les persones participants no es limitin a escoltar, sinó que analitzin casos, prenguin decisions, debatin alternatives i puguin extreure criteris útils per aplicar-los després a la seva pràctica professional”.

Les sessions afavoreixen, a més, el contrast de perspectives entre professionals de l’advocacia, la judicatura i el notariat, amb l’objectiu de compartir experiències i aprofundir en les diferents maneres d’abordar un mateix problema jurídic. Sergi Guillén, degà del Col·legi de l’Advocacia de Reus i vicepresident de la Comissió de Formació del Consell, ha assenyalat que “el dret civil català forma part de la realitat quotidiana de la ciutadania i de la feina que es fa als despatxos i per això és important disposar d’espais que permetin aprofundir-hi des d’una perspectiva pràctica, compartir experiències i reforçar el coneixement de les eines jurídiques que tenim al nostre abast”.

Compravenda d’immobles, família, successions, jurisprudència i propietat

El programa s’ha estructurat en quatre sessions CIVIL LAB, un espai d’anàlisi jurisprudencial i un cas pràctic interdisciplinari final. Les activitats combinen l’exposició experta amb el debat i la participació de les persones assistents.

La primera jornada ha començat amb la inauguració institucional, en què a més de Rogeli Montoliu, Sergi Guillén i Maria Hilari, també hi han participat Manel Muñoz, regidor delegat de Serveis Generals, Hisenda i Bon Govern de l’Ajuntament de Reus, i Oliver Klein, alcalde de Cambrils.

A continuació, el diàleg inaugural, ‘Més enllà del Codi: què ens queda per fer? Desplegament del dret civil català en l’ordenament jurídic’ ha comptat amb Rogeli Montoliu i Joan Perarnau, president de l’Audiència Provincial de Tarragona.

La primera sessió CIVIL LAB, dedicada als errors més habituals en els contractes de compravenda d’immobles, ha analitzat els principals riscos jurídics d’una operació immobiliària i les actuacions preventives que poden evitar futurs conflictes. Entre les qüestions que s’hi tracten hi ha la informació que cal verificar abans de formalitzar la compravenda, els conflictes amb les comunitats de propietaris, la manca de conformitat i els possibles vicis de l’immoble, les accions jurídiques disponibles i les diferències pràctiques entre l’aplicació del dret civil català i el dret civil comú.

Hi han intervingut Cristina Vallejo, degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Clara Carulla, magistrada de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Tarragona, i Rosa Maria Méndez, magistrada de la Secció 18a de l’Audiència Provincial de Barcelona. La sessió ha estat presentada i moderada per Mireia Labarías, membre de la Comissió de Formació del Consell i diputada del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

La segona sessió, ‘Enginyeria jurídica en dret de família’, ha abordat les decisions estratègiques que cal prendre en procediments de divorci complexos, valorant-ne l’impacte jurídic, econòmic i personal. S’hi han analitzat l’estratègia jurídica inicial, les conseqüències de l’existència de descendents amb discapacitat, l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar hipotecat, la compensació econòmica per raó del treball, les despeses ordinàries i extraordinàries i la conveniència d’una solució negociada o de la via contenciosa.

Hi han participat Cristina Díaz-Malnero, advocada experta en dret de família, membre de la Comissió de Formació del Consell i diputada del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona; Irma Roldán, vocal de la Societat Catalana d’Advocats de Família, i Manuel Horacio García, magistrat de l’Audiència Provincial de Tarragona. La presentació i moderació ha anat a càrrec d’Anna Valdé, membre de la Comissió de Formació del Consell i diputada del Col·legi de l’Advocacia de Girona.

A la tarda, la tercera sessió CIVIL LAB se centra en la planificació patrimonial en el dret civil català, amb especial atenció a la successió familiar complexa, la continuïtat de l’empresa familiar i la prevenció de conflictes. S’hi estudien les opcions que ofereixen el testament, els pactes successoris, les donacions i altres mecanismes de transmissió patrimonial, així com la protecció de les persones amb necessitats especials i la fiscalitat de la planificació.

Hi intervenen Ramon Pratdesaba, president de l’Associació d’Especialistes en Dret de Successions; Emilio Mezquita García-Granero, notari de Reus, i Jordi Salvat, advocat del Col·legi de l’Advocacia de Reus especialitzat en dret mercantil, penal econòmic, concursal i fiscal. La sessió està presentada i moderada per Maria Pastor, degana del Col·legi d’Advocats de Mataró.

La primera jornada es tanca amb el CIVIL FOCUS dedicat a la jurisprudència que està transformant el dret civil català, una anàlisi de resolucions judicials que han comportat canvis de criteri o han tingut un impacte rellevant en la pràctica professional. La sessió examina com les decisions dels tribunals contribueixen a perfilar la interpretació del dret civil català i condicionen la manera com l’advocacia assessora, negocia i litiga.

Hi intervenen Fernando Lacaba, magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i Jordi Álvarez, president dels tribunals de Terrassa i magistrat titular del Tribunal d’Instància de Terrassa. La sessió està presentada i moderada per Carmen Oriol, vicepresidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

Divendres, drets reals i un cas pràctic interdisciplinari

La segona jornada del Congrés començarà demà divendres amb la quarta sessió CIVIL LAB, dedicada als drets reals i la propietat: accions reivindicatòries, negatòries i servituds. A partir d’un conflicte entre propietaris, s’analitzen les eines jurídiques per protegir els drets reals i resoldre controvèrsies sobre la titularitat, la possessió i l’exercici del dret de propietat. La sessió aborda, entre altres qüestions, els conflictes sobre la titularitat de diversos immobles, les servituds de pas, les limitacions del domini, la delimitació de finques, la possessió dels béns i la incidència de la situació registral en la defensa dels drets de les parts.

Hi participen Josep Maria Espinet, advocat especialista en dret immobiliari; Anna Just, directora dels Serveis Jurídics de la Cambra de la Propietat Immobiliària, i Raquel Abarca, presidenta dels tribunals de Rubí i magistrada titular del Tribunal d’Instància de Rubí. La sessió està presentada i moderada per Sergi Guillén, degà del Col·legi de l’Advocacia de Reus i vicepresident de la Comissió de Formació del Consell.

El Congrés culminará amb ‘El gran cas del Congrés’, una activitat interdisciplinària que integra diferents institucions del dret civil català a partir d’un conflicte familiar i patrimonial complex. Amb els poders preventius com a eix vertebrador, el cas planteja decisions jurídiques vinculades a la discapacitat i les mesures de suport, els pactes successoris, l’empresa familiar, la gestió del patrimoni, l’habitatge familiar, les successions i els drets reals.

Hi intervenen Victor J. Asensio, notari de Mataró; Jara Tirado, magistrada del Jutjat de Primera Instància número 3 de Reus, i Ramón Casanova, advocat especialista en successions, membre de la Comissió de Formació del Consell i diputat del Col·legi de l’Advocacia Barcelona. La sessió està presentada i moderada per Maria Hilari, degana del Col·legi de l’Advocacia de Figueres i responsable de Formació del Consell.

La cloenda del Congrés comptarà amb la intervenció del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, Ramon Espadaler.

Una aposta per la formació i el dret propi

Amb aquesta quarta edició, el Consell de l’Advocacia Catalana reafirma el seu compromís amb la promoció i la difusió del dret civil català i amb una formació continuada que connecti el coneixement jurídic amb les necessitats reals de l’exercici professional.

El Congrés, que es celebra a l’Hotel Sol Melià – Port de Cambrils en format híbrid, reuneix professionals de l’advocacia i altres operadors jurídics per compartir coneixement, contrastar criteris i aprofundir en les eines que ofereix l’ordenament civil català. Les persones inscrites en línia poden seguir les sessions en directe i recuperar-les posteriorment, mentre que la inscripció presencial també inclou accés digital als continguts.

Cambrils, 22 d’octubre de 2026