El Consell de l’Advocacia Catalana, el TSJC i l’ICAB presenten la “Guia de Bones Pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials” com a eina essencial per a l’advocacia

La “Guia” és fruit del conveni signat el passat 13 de gener, per la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos


Aquesta eina contribueix a què la justícia sigui més àgil, ja que ofereix unes pautes orientatives per millorar l’eficàcia dels escrits processals i de les resolucions judicials


La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i Mª Eugènia Gay, i el president del  Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, han presentat avui el webinar “Guia de les Bones pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials”, organitzat per la Comissió de  Relacions amb l’Administració i la Justícia (CRAJ) del Consell de l’Advocacia Catalana.

L’objectiu d’aquest acte ha estat el de donar a conèixer a l’advocacia i la resta d’operadors jurídics el contingut d’aquesta “Guia”, que és fruit del conveni signat el passat 13 de gener per la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Com a ponents de la sessió han intervingut Mª Eugènia Alegret, magistrada i expresidenta del TSJC (2004-2010), David Casellas,  degà  del Col·legi d’Advocats de Manresa, Juan Francisco Garnica Martin, magistrat de la Audiència Provincial de Barcelona nº 15, i Jesús Sánchez, secretari de la Junta de Govern de l’ICAB.

La moderació ha anat a càrrec de Cristina Vallejo, diputada de la Junta de Govern de l’ICAB i membre de la Comissió de la CRAJ del Consell de l’Advocacia Catalana.

Aquesta Guia regula les bones pràctiques a seguir per a la presentació d’escrits per part dels professionals que exerceixen l’advocacia, per als informes orals que aquests realitzen davant els tribunals i per a les resolucions judicials que dictin els jutges i les jutgesses, a l’objecte de propiciar que l’activitat judicial i de tots els operadors jurídics involucrats resulti més àgil i eficient en benefici de tothom, per això facilita tot un seguit de regles orientatives amb la finalitat que els escrits centrin l’objecte del procediment amb la major concreció possible, prescindint d’allò superflu o redundant, doncs com més clar i concís sigui un escrit processal, més avantatges comporta per a totes les parts implicades: per als qui exerceixen l’advocacia – atès que els permet delimitar la controvèrsia; per a la ciutadania, que veu reflectit el seu problema amb més facilitat; i, òbviament, per al jutge o jutgessa, que pot dedicar tots els esforços a estudiar el nucli de l’assumpte, la qual cosa permet un enjudiciament i resolució més àgils. I el mateix passa amb les resolucions judicials, en les quals cal abandonar la pràctica de copiar paràgrafs llargs de jurisprudència per aprofundir en la motivació del cas concret.

La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, ha assenyalat durant la presentació que “aquesta guia neix de la voluntat dels diferents operadors jurídics que treballen en l’òrbita de l’Administració de Justícia de millorar la important funció que des de la mateixa es realitza; el que, sens dubte, resulta positiu tant pels col·lectius professionals que hi participen com per a la ciutadania en el seu conjunt”. I ha afegit: “la consecució d’aquest propòsit necessita la coparticipació dels qui exerceixen l’Advocacia”, ja que sense la seva intervenció -vehiculant el fonamental dret de defensa- no és possible impartir correctament justícia”.

La realització d’una guia amb pautes orientadores no és nova, així s’inclou ja al Reglament de procediment del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on s’estableixen previsions sobre l’estructura i límits, tan per als escrits com per als informes orals. I en concret a l’Estat, on el Tribunal Suprem, en la Sala 3ª (del contenciós-administratiu), limita l’extensió dels escrits d’interposició i contestació en els recursos de cassació, i en la Sala 1ª (Civil), estableix que una extensió excessiva del  recurs de cassació es considera innecessària i podria donar lloc a la seva inadmissió.

En una primera fase, la Guia es pretén aplicar en els àmbits civil, mercantil i contenciós; encara que s’ha dissenyat per tal de què sigui un document obert que es pugui anar actualitzant d’acord amb les exigències que la pràctica aconselli en cada moment.

Amb la presentació de la Guia de Bones pràctiques es pretén que la justícia sigui més àgil, especialment en els casos en què s’han massificat els litigis, quan afecten als consumidors, sobretot en temes bancaris, i més tenint en compte el previsible increment general d’assumptes a conseqüència de la pandèmia generada per la COVID-19.

Guia Bones Pràctiques

Barcelona, 10 de febrer de 2021

 

Related Articles

Back to top button