Home / Blog del President / Activitats de Presidència / El Consell de l’Advocacia Catalana, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya presenten una Guia de Bones Pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials

El Consell de l’Advocacia Catalana, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya presenten una Guia de Bones Pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials

  • Amb la Guia s’estableixen uns principis orientadors de bones pràctiques que pretenen millorar un servei públic, com és l’administració de Justícia a Catalunya

 

  • Es considera que com més clar i concís sigui, tant un escrit processal com una resolució judicial permet un enjudiciament i resolució més àgils.

 

La presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, han signat una Guia de Bones Pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials.

La Guia estableix un conjunt de bones pràctiques per a la presentació d’escrits per part dels professionals que exerceixen l’advocacia, per als informes orals que aquests realitzen davant els tribunals i per a les resolucions judicials que dicten els jutges i les jutgesses, de manera que l’activitat judicial resulti més àgil i eficient en benefici de tothom. Segons Mª Eugènia Gay, presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, “la guia de bones pràctiques que avui hem presentat és un pas més per avançar en la descongestió de la justícia, apropar-la a la ciutadania a través d’un llenguatge més entenedor i aconseguir millorar un servei públic com és l’administració de justícia, que ha de garantir el dret de defensa amb totes les garanties, pilar fonamental del nostre ordenament jurídic”.

Es considera que, com més clar i concís sigui un escrit processal, més avantatges comporta per a totes les parts implicades: per als qui exerceixen l’advocacia – atès que els permet delimitar la controvèrsia amb un nivell de concreció més elevat i eludir tot allò que, per redundant o superflu, resulti innecessari – per a la ciutadania, que veu reflectit el seu problema amb més facilitat; i, òbviament, per al jutge o jutgessa, que poden dedicar tots els esforços a estudiar el nucli de l’assumpte, la qual cosa permet un enjudiciament i resolució més àgils. I el mateix passa amb les resolucions judicials, en les quals cal abandonar la pràctica de copiar paràgrafs llargs de jurisprudència per aprofundir en la motivació del cas concret.

La idea no és nova, així s’ha establert ja al Reglament de procediment del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, on s’estableixen previsions sobre l’estructura i límits, tan per als escrits com per als informes orals. I en concret a l’Estat, on el Tribunal Suprem, en la Sala 3ª (del contenciós-administratiu), limita l’extensió dels escrits d’interposició i contestació en els recursos de cassació, i en la Sala 1ª (Civil), estableix que una extensió excessiva del  recurs de cassació es considera innecessària i podria donar lloc a la seva inadmissió.

Amb la presentació de la Guia de Bones pràctiques es pretén que la justícia sigui més àgil, especialment en els casos en què s’han massificat els litigis, quan afecten als consumidors, sobretot en temes bancaris, i més tenint en compte el previsible increment general d’assumptes a conseqüència de la pandèmia generada per la COVID-19.

Barcelona, 13 de gener de 2021

 

Guia de Bones Pràctiques sobre escrits, informes orals i actuacions judicials