Consultes lingüístiques

En català, la clàusula que fa referència a la taxa d’interès mínima, s’anomena “clàusula terra”. Per contra, hi ha la “clàusula sostre”, que fa referència a la taxa d’interès màxima.

Si voleu saber-ne més sobre sostres i terres hipotecaris, consulteu el blog del Termcat.

Degut a és incorrecte quan s’utilitza per expressar causa o motiu. Cal emprar expressions com a causa de, atès, amb motiu per, per, perquè.

INCORRECTE: “Tenint en compte que les circumstàncies no han variat, degut a l’escàs temps transcorregut entre la sentència de separació i la sol·licitud de dissolució del matrimoni…”.

CORRECTE: “Tenint en compte que les circumstàncies no han variat, atès l’escàs temps transcorregut entre la sentència de separació i la sol·licitud de dissolució del matrimoni…”.

Atenció: la forma degut és correcte quan correspon a la forma de participi del verb deure. En aquests casos, ha de concordar en nombre i gènere amb el nom que acompanya.

És una forma habitual per concloure informes o dictàmens. En català diem:

No obstant això, se sotmet aquest informe/dictamen a criteris més ben fonamentats en dret.

Ordre en la citació de documents legislatius:

Tipus de document + número de registre / any complet + data (únicament el dia i el mes i sempre entre comes) + el títol complet del document legal

Exemples: Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil El Decret 275/1991, d’11 de desembre, pel qual es desplega la composició, l’organització i el funcionament de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau dera Val d’Aran

Ús de majúscules i minúscules en la citació de les lleis o altres documents legislatius:

El nom del document (llei, decret, ordre…) sempre s’escriu en majúscula inicial, mentre que el nom de la norma sempre s’escriu en minúscules.

Correcte: Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú Incorrecte: llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú

Tant demano com sol·licito són formes correctes i es poden emprar indistintament en documents jurídics, com ara, una demanda o un escrit de proposició de prova, entre altres.

En canvi, suplico no s’ha d’utilitzar perquè l’emissor del document no realitza la demanda amb submissió al destinatari. Aquest terme denota una jerarquia i un distanciament entre l’emissor i el receptor, que avui en dia ja no existeix: el ciutadà/advocat es dirigeix al jutge/administració d’igual a igual. La forma del suplico pertany al llenguatge arcaic i pompós que s’utilitzava abans en èpoques no tan democràtiques.

En llengua catalana, quan ens referim a la resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés judicial, cal utilitzar el terme interlocutòria. Actualment, hi ha un ús molt extens i incorrecte del mot aute, castellanisme que cal evitar en tots els casos. Per saber més sobre l’adopció del terme interlocutòria podeu consultar l’article “Els termes jurídic acte/aute i interlocutòria” publicat en els Documents Filològics IV (2003) de l’Institut d’Estudis Catalans.