Sol·licit o sol·licito? Quina és la forma més adequada en els texts jurídics de les Illes Balears?
En el marc del procés de la democratització de la justícia i per tal d’acostar-la als ciutadans, és lògic que els texts jurídics facin servir les formes lingüístiques pròpies del territori en què s’apliquen, sempre que tenguin el nivell de formalitat adequat.[1] És el cas, per exemple, de la flexió verbal i, concretament, de les formes de primera persona singular (jo) del present d’indicatiu, de les quals tractaré en aquest apunt.
D’acord amb la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), arreu del territori de parla catalana coexisteixen diferents variants per a la primera persona del temps verbal esmentat. Per exemple, al costat de la forma central i nord-occidental, típicament acabada en -o (sol·licito), en el parlar baleàric es fan servir de manera natural les formes amb desinència zero,[2] és a dir, aquelles que solen estar formades només per l’arrel del verb, sense afegir-hi cap vocal: pens, call o deman (variants de penso, callo i demano, respectivament). Doncs bé, aquestes formes verbals tenen el grau de formalitat adequat per als texts jurídics, amb la qual cosa s’hi poden utilitzar sense cap problema. De fet, són les formes verbals que fa servir l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, seguint les recomanacions del Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears.
Per això, en les pròximes línies em centraré a detallar-ne algunes particularitats i il·lustrar com s’han d’escriure de manera correcta. Cal tenir en compte que en alguns casos aquestes formes verbals poden acabar en consonants o combinacions consonàntiques que no són habituals en català a final de paraula, com arxiv (variant de arxivo), jutj (variant de jutjo), incorr (variant de incorro), il·lustr (variant de il·lustro), sign (variant de signo), contract (variant de contracto) o realitz (variant de realitzo). En altres casos, no n’hi ha prou amb llevar la desinència, sinó que cal fer-hi algun canvi ortogràfic, tal com mostr en la taula 1:
| Canvi que es produeix en la primera persona en baleàric | Exemples en parlar baleàric | Equivalents en els parlars central i nord-occidental |
| accentuació de la darrera vocal, segons la regla general | ordén, expòs | ordeno, exposo |
| -l·lo > –l [3] | apel | apel·lo |
| -sso > –s (i accentuació de la darrera vocal, si escau) | (jo) pas, (jo) traspàs | passo, traspasso |
| vocal + -jo > vocal + -ig | (jo) bloqueig | bloquejo |
| -igo > ic | investic | investigo |
| -eio > -ei | (jo) remei | remeio |
| -io > -ii / -eo > -ei | envii, idei | envio, ideo |
| -oo > -ou /-uo > -uu [4] | incou, evacuu | incoo, evacuo |
És important destacar que la majoria dels verificadors ortogràfics dels processadors de texts no reconeixen com a correctes les formes verbals amb desinència zero pròpies del baleàric. A més, en moltes ocasions, fan suggeriments que no són pertinents, com espòs (femení de esposa) per a expòs, estudiï (subjuntiu) per a estudii (variant de estudio), sol·lícit (adjectiu) per a sol·licit (variant de sol·licito) o càrrec (nom) per a carreg (variant de carrego), cosa que pot confondre l’usuari. Per tant, la meva recomanació és sempre fer un ús crític d’aquesta eina i, en cas de dubte sobre l’escriptura d’alguna forma verbal, consultar el DIEC2 —el diccionari normatiu— (dlc.iec.cat), que inclou una taula ben exhaustiva amb la conjugació de tots els verbs que recull, amb les diferents variants del català, entre elles el baleàric.
Per acabar, i per respondre a la pregunta que plantejàvem en el títol de l’apunt, tant sol·licit com sol·licito són formes perfectament vàlides per a texts jurídics, ja que ambdues tenen el nivell de formalitat necessari i estan recollides per l’IEC. Ara bé, atès que sol·licit és la forma pròpia del català de les Illes Balears, seria natural i recomanable fer-la-hi servir. Això sí, com en molts altres aspectes lingüístics, l’important és la coherència i la sistematicitat a l’hora d’aplicar-hi un criteri, de manera que si optam per la varietat baleàrica del català l’hem de fer servir de principi a fi en el text, sense barrejar formes verbals ni expressions procedents d’altres varietats.
Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic
[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]
Bibliografia
Gabinet d’Assessorament Lingüístic als Mitjans de Comunicació -GALMIC. (s/d). Primera persona del singular del present d’indicatiu.
Institut d’Estudis Autonòmics. (2018). Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears (2a ed.). Govern de les Illes Balears.
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana (DIEC2).
Notes
[1] Un altre apunt en què parl de qüestions relacionades amb les formes verbals baleàriques és “Ratificam o ratifiquem? Condemnau o condemneu?”.
[2] Més enllà d’aquestes formes amb desinència zero, cal destacar una altra característica dels verbs baleàrics que sovint genera dubtes: la primera persona del present d’indicatiu del verb ser coincideix en singular i en plural: jo som/nosaltres som. Aquesta variant també té el grau de formalitat adequat i, per tant, es pot fer servir en els texts jurídics.
[3] El guionet indica que es tracta de final de paraula.
[4] El verb adequar fa la primera persona en baleàric igual que la forma estàndard —adequo—, per la impossibilitat de fer-la d’una altra manera, atès que la u en aquest cas funciona com una semivocal, en estar precedida de q.