Remarques sobre l’ús d’alguns participis en els texts jurídics de les Illes Balears

En aquest apunt parlaré sobre dos grups de participis i la manera més adequada de fer-los servir en els texts jurídics balears.[1] Es tracta del participi del verb dur i dels participis acabats en -ert.

D’una banda, la forma del participi del verb dur en baleàric és duit (i les variants flexives duita, duits i duites) i, per tant, el participi del verb endur(-se)[2] que en deriva és enduit. Aquestes formes són d’ús habitual arreu del territori balear i són totalment vàlides per a registres formals, com els texts de l’àmbit del dret. De fet, són les formes que recomana fer servir el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears.

Ho il·lustra aquest fragment, extret d’una nota informativa emesa per la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears el passat mes de juny de 2026: “Les Illes Balears[3] demanen al Govern d’Espanya i a la Unió Europea destinar el Fons de Transició Justa a la promoció d’habitatge social. La proposta s’ha fet en el marc del Comitè de Seguiment d’aquest fons europeu, que s’ha duit a terme a Palència” [el subratllat és meu].[4]

De l’altra banda, de manera general, els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació –ert. Ara bé, en el baleàric la forma pròpia del participi acaba amb la terminació –it: complit o oferit (i les variants flexibles complida, complits, complides, etc.). Val a dir, però, que mentre que la immensa majoria dels parlants de català de les Illes Balears utilitzen sistemàticament els participis complit, oferit i sofrit, en el cas d’alguns altres d’aquests verbs, com establir, es produeixen més vacil·lacions a l’hora de formar el participi i coexisteixen les dues formes en el baleàric (establit/establert). En aquest sentit, el Llibre d’estil recomana fer servir preferentment el participi acabat en -ert: així s’evita que en un mateix text hi pugui haver uns participis acabats en -it i altres acabats en -ert en funció de l’ús particular de cada parlant balear. Per tant, com haurien de procedir en la pràctica diària els professionals del dret de les Illes Balears? Doncs, la resposta és molt senzilla: haurien fer servir els participis acabats en -ert de manera general en els texts jurídics i reservar les formes acabades en -it per als texts de caràcter més personal, com podrien ser comunicacions internes, notes breus, cartes i correus electrònics, per exemple.

Ho tenim més clar ara?

Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic

[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]

 

Bibliografia

Institut d’Estudis Autonòmics. (2018). Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears (2a ed.). Govern de les Illes Balears.

Notes

[1] En altres apunts he tractat d’altres qüestions relacionades amb l’estàndard de les Illes Balears. Vegeu, per exemple, “En els texts jurídics de les Illes Balears, salam o no salam?”.

[2] En baleàric el verb dur s’utilitza de manera molt majoritària en comptes de portar.

[3] Sobre el nom de la comunitat autònoma, vegeu l’apunt “La comunitat autònoma de les Illes Balears o la Comunitat Autònoma de les Illes Balears?”.

[4] Font: nota informativa Les Illes Balears demanen al Govern d’Espanya i a la Unió Europea destinar el Fons de Transició Justa a la promoció d’habitatge social.

Back to top button