Ratificam o ratifiquem? Condemnau o condemneu?
Hi ha moltes formes pròpies del català de les Illes Balears que tenen un ús generalitzat i un grau de formalitat adequat per als texts jurídics,[1] com assenyala el Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears. És el cas, per exemple, de les variants baleàriques de les formes de primera (nosaltres) i de segona (vosaltres) persones del plural del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació (que són els que en infinitiu acaben en –ar). D’aquesta qüestió, doncs, m’ocuparé en aquest apunt.
Aquestes formes verbals duen a en comptes de e en el català de les Illes Balears. Així doncs, per exemple, les variants balears de les formes protestem i protesteu són protestam i protestau, respectivament. Aquest criteri s’aplica, per tant, a tots els verbs regulars de la primera conjugació. Cal tenir en compte, però, que de vegades no n’hi ha prou amb canviar la vocal, sinó que cal fer-hi algun canvi addicional, d’acord amb les regles ortogràfiques catalanes: adreçam (variant de adrecem), abreujau (variant de abreugeu), castigam (variant de castiguem) i comunicau (variant de comuniqueu).
D’altra banda, com assenyalava a l’inici, la variant baleàrica amb a només s’utilitza en el present d’indicatiu, però no en el de subjuntiu,[2] per al qual es fa servir la forma amb e. Així, per tant, tendríem tota la casuística que il·lustr, de manera resumida, amb els exemples següents (taula 1):
| Primera persona del plural (nosaltres) | Segona persona del plural (vosaltres) | |
| Indicatiu/subjuntiu | Sempre declaram perquè ens aconsellen que declarem.
| Ja sé que declarau perquè us han aconsellat que declareu.
|
| Imperatiu afirmatiu / imperatiu negatiu | Avui sí, declarem sense por; no declarem cohibits!
(L’imperatiu de primera persona del plural coincideix amb el subjuntiu.) | Declarau, si voleu, però no declareu per obligació.
(L’imperatiu negatiu de segona persona plural coincideix amb el subjuntiu, mentre que l’imperatiu afirmatiu coincideix amb l’indicatiu.) |
Taula 1. Exemples d’ús de les formes de primera i segona persones en la variant balear
Teniu en compte que la majoria dels verificadors ortogràfics dels processadors de texts (com el Microsoft Word i el Libre Office Writer) marquen aquestes formes com a incorrectes i solen proposar com a alternatives les formes amb e, la qual cosa pot generar confusió. Per això, he presentat la taula resum. A més, en cas de dubte, sempre podeu consultar els quadres de conjugació verbal del DIEC2, que inclouen les diferents variants geogràfiques del català. És important destacar, però, que no és adequat alternar formes verbals de diferents varietats dialectals en un mateix text.
Per tant, sabríeu ara ja donar resposta a la pregunta que plantejava en el títol?
Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic
[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]
Bibliografia
Institut d’Estudis Autonòmics. (2018). Llibre d’estil del Govern de les Illes Balears (2a ed.). Govern de les Illes Balears.
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana (DIEC2).
Notes
[1] Sobre aquesta matèria, vegeu també l’apunt “Sol·licit o sol·licito? Quina és la forma més adequada en els texts jurídics de les Illes Balears?”.
[2] Un truc senzill per diferenciar el mode subjuntiu és anteposar l’expressió tant de bo abans del verb. Si és possible fer-ho sense cap canvi, aleshores el verb està en mode subjuntiu: (tant de bo) guanyeu el judici.