Per què la institució de la definició mallorquina rep aquest nom? Té res a veure amb el finiment pitiús?
Les Illes Balears disposen d’un dret foral propi en matèria civil, basat en la seva organització socioeconòmica tradicional, que s’ha anat bastint al llarg dels segles, tot i que amb diferències destacades entre les diferents illes que conformen l’arxipèlag, com queda recollit en la Compilació del dret civil de les Illes Balears de 1990. Això explica l’existència d’alguns termes jurídics propis del dret civil balear que no es troben en altres indrets de parla catalana o bé que adopten un sentit específic a les Illes Balears.
Així doncs, en aquest apunt em centraré en una de les institucions tradicionals pròpies del dret civil balear que perviu amb més força en l’actualitat: la definició. Segons el Diccionari jurídic de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, la definició (terme marcat com a propi de les Illes Balears) és la “renúncia per part de la persona descendent a la llegítima, o tots els drets successoris que li puguin correspondre, en la successió de l’ascendent, a causa d’alguna donació o compensació que rebi o hagi rebut anteriorment d’aquesta”. Sense entrar en detalls tècnics, podríem dir, a grans trets, que la definició és un pacte successori en què el descendent gaudiria de (tota o part de) l’herència en vida. És il·lustratiu observar que de vegades se l’anomena amb el llatinisme diffinitio, una forma secundària de definitio, que ve de definio (‘establir els límits’) —format pel prefix de-, que confereix un valor intensificador, + finio ‘establir un final’. Dit en paraules planeres, en virtut de la institució de la definició, el descendent (o definidor) podria limitar (o definir) el contingut dels futurs drets successoris per rebre’ls en vida com un avançament de l’herència.
La Compilació de 1990 només permetia la definició a l’illa de Mallorca (considerem que el Codi civil espanyol prohibeix explícitament els pactes successoris, tret dels casos permesos pel dret foral balear), i també preveia un altre tipus de pacte equivalent per a les Pitiüses (les illes d’Eivissa i Formentera) anomenat finiment. Amb la reforma de 2017 de la Compilació, es va fer extensiva l’aplicació dels pactes successoris prevists per a Mallorca a l’illa de Menorca. L’augment de l’esperança de vida i els nous models de família, entre altres factors, han provocat el ressorgiment d’aquestes institucions amb àmplia tradició jurídica a les Illes Balears. Per això, finalment, la successió voluntària paccionada o contractual a les Illes Balears ha quedat regulada extensament, amb les seves especificitats per a cada illa, a la Llei 8/2022, d’11 de novembre.
Per acabar, us heu demanat què tenen en comú els termes definició i finiment, que regulen els pactes successoris a Mallorca i Menorca i a les Pitiüses, respectivament? Doncs que tots dos estan relacionats amb el verb finir, que significa ‘finalitzar, acabar, posar fi’. De fet, segons el Diccionari normatiu (DIEC2), una de les accepcions de definir és ‘posar fi a alguna cosa’, mentre que finir remet a finalitzar (‘donar fi a una obra, a una cosa’). És a dir, podríem dir que, en certa manera, amb els pactes successoris de la definició i el finiment propis del dret civil balear es posa fi als drets futurs del descendent sobre l’herència. Per tant, ara que hem après una mica de terminologia al voltant de la definició i el finiment, us anim a fer servir aquests termes, en comptes de les formes no catalanes diffinitio i finiquito, respectivament, que, tot i que tenen una certa tradició d’ús, resulten menys adequades en texts especialitzats en la nostra llengua.
Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic
[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]
Agraïment
A en Joan Gené Cerdó, professor de llengües clàssiques, pel seu assessorament en matèria de llatí.
Bibliografia
Decreto Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la compilación del derecho civil de las Islas Baleares
Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). dlc.iec.cat
Llei 8/2022, d’11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears (Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 148, de 17 de novembre)
Llodrà Grimalt, Francesca. (2022). El dret civil balear. https://dretcivilbalear.uib.es/unidad-3-derecho-sucesorio-balear/
Mas i Colom, Miquel Àngel. (2022, 2 de novembre). Preguntes i respostes sobre la nova llei de successió paccionada o contractual de les Illes Balears. DMS Legal Intelligence. https://www.consultingdms.com/ca/12-preguntes-i-12-respostes-sobre-la-nova-llei-de-successio-paccionada-o-contractual-de-les-illes-balears/
Morro Villalonga, Miquel. (2019). Els pactes successoris en el dret civil balear i les seves conseqüències fiscals. Treball de fi de grau. Facultat de Dret. Universitat de les Illes Balears.
Societat Catalana d’Estudis Jurídics. (2025). Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC
[Data d’elaboració: juliol 2025]