Per què a Andorra hi ha batlles i no jutges?

La terminologia jurídica andorrana té alguns termes propis que no trobem en altres territoris de parla catalana. L’explicació d’aquesta particularitat és que l’ordenament jurídic andorrà es basa en l’organització socioeconòmica tradicional del Principat d’Andorra, que al llarg de molts segles ha anat bastint una identitat pròpia. Algunes d’aquestes paraules les podem trobar al diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2): aute, cot, arrest, nunci, foc i lloc, raonador/a del ciutadà, consòrcia…

Un dels termes que més criden l’atenció de l’ordenament jurídic andorrà i també dels que més s’utilitzen és batlle. Va entrar a formar part del DIEC2 el març del 2007, juntament amb batllia. Tot i que el terme batlle no és gens desconegut en tot el domini lingüístic català, al país pirinenc té un significat diferent. A Andorra batlle no fa referència a l’alcalde o a l’alcaldessa —a aquesta figura política se l’anomena cònsol major—, sinó que són els jutges de primera instància, i la batllia és on treballen —és a dir, el jutjat de primera instància. A més, aquest terme té una particularitat morfològica que queda ben reflectida al DIEC2: és un mot invariable pel que fa al gènere. Per tant, a Andorra la jutgessa de primera instància és la batlle i no la batllessa.

El fet que al Principat d’Andorra batlle tingui aquest significat i a la resta de territoris no el tingui té una explicació històrica. Originalment, el batlle era l’oficial encarregat d’administrar justícia a una vila en nom del senyor feudal. Amb el pas dels segles aquest significat només s’ha mantingut a Andorra i, de fet, ha tingut certa metamorfosi, ja que la jurisdicció del batlle avui dia és estatal i els senyors feudals, gràcies a la Constitució (aprovada el 1993), ja no formen part de la realitat sociopolítica del Principat d’Andorra.

En el llibre La llengua catalana a Andorra de Manel Riera podem veure que la paraula batlle va arrelar força al parlar andorrà, tant que un joc d’infants se’n diu així. En aquest joc un dels jugadors ha d’amagar-se i els altres l’han de trobar i portar a la presó.

Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines, l’origen del mot batlle és ben curiós: prové de la veu llatina bajŭlu, que en català es tradueix per bastaix. Aquesta paraula no és gaire coneguda avui dia, el bastaix és aquell que té per ofici transportar coses pesades a coll. Per tant, a batlle veiem com l’evolució de la llengua ha transformat la càrrega: de material a immaterial, però no per això s’ha fet més lleugera.

Anna Gabernet Piqué

(Apunt lingüístic impulsat i finançat pel portal Compendium.cat)

(Data d’elaboració: juliol 2025)