Per què a Andorra en diuen aute en lloc d’interlocutòria?

Amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya del desembre de 1979 el català va tornar a ser llengua oficial a Catalunya i va recuperar molts espais públics que feia anys que havia perdut. Un d’ells va ser l’Administració pública i això va provocar que fos necessari modernitzar el llenguatge jurídic català. Es va haver de fer un treball acurat de recerca històrica, des de l’època medieval fins a la Generalitat republicana, i també va ser necessari modernitzar la redacció, així com fer un estudi comparatiu de l’evolució de la terminologia jurídica de les altres llengües.

Una de les qüestions que més debat va provocar va ser la cerca de l’equivalent català per al terme castellà auto. Canviar la o per la e i dir-ne aute era una proposta que Pompeu Fabra i Joan Coromines ja havien rebutjat anys enrere. Parlant del terme jurídic aute, si bé amb significats diferents del d’interlocutòria, Fabra en va dir això: “Però aquest auto no s’adoba mudant la o en e; en aquest mot no és la o solament que és castellana, sinó la u; aute no és més català que auto. Per ‘auto de fe’, els antics deien ‘acte de fe’.” Coromines va dir-hi la seva també: “En un decret jurídic de la Generalitat, de 1933, es llegeix: ‘qualsevulga de les parts podrà sol·licitar que, a costa seva, es faci la traducció de tot document, i aquesta traducció s’afegirà a continuació del text original en els autos’, original del Conseller, uns correctors d’oficina rectificaren en autes: remei tan dolent o pitjor que el mal, car allò almenys era una forma acastellanada però en ús, i això és un castellanisme vergonyant i per tant vergonyós.” Quan als anys 80 i 90 del segle passat es va debatre la qüestió, aute ja era l’opció que menys punts tenia. Acte, tot i que s’havia fet servir, era massa polisèmic, i també es va descartar. La recerca en altres llengües va donar fruit: termes semblants a interlocutòria (un terme català recuperat de textos jurídics medievals i proposat el 1988 pel Termcat) es feien servir en anglès (interlocutory order), francès (ordonnance interlocutoire i un interlocutoire), italià (decisione interlocutòria) i portuguès (sentença interlocutòria). Finalment, el 17 d’abril de 1998 la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va aprovar l’acord sobre els termes jurídics acte i aute. Els membres de la Secció van decidir que el terme interlocutòria formaria part del diccionari normatiu amb aquesta descripció: “resolució judicial motivada que decideix una incidència en un procés i no les qüestions de fons, que han d’ésser resoltes per mitjà de sentència” i que les formes aute i acte (amb aquest significat) no serien normatives.

Per tant, després d’aquesta introducció tornem al títol d’aquest apunt: “Per què a Andorra en diuen aute en lloc d’interlocutòria?” L’explicació és ben senzilla. Al país pirinenc la forma aute estava tan arrelada que l’acord de la Secció Filològica del 1998 per adoptar interlocutòria en lloc d’aute no va fer canviar els usos lingüístics dels batlles andorrans. A Andorra la llengua oficial és el català i en cap moment de la seva història ha perdut l’espai que va perdre a l’Estat espanyol a causa de la dictadura franquista. A Andorra, que feia anys i panys que utilitzaven aute —evidentment per influència del castellà—, no tenia sentit que de cop i volta es digués interlocutòria. Quan l’IEC preparava la segona edició del seu diccionari, el Diccionari de la llengua catalana, va tenir en compte la idiosincràsia de la terminologia andorrana. Gràcies a la proposta del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, l’IEC va considerar que algunes paraules andorranes havien de formar part del nou diccionari, el DIEC2 (2007) —pitavola (papallona), donja (un embotit), averia (un impost), batlle (jutge i jutgessa)… i també aute. Així va ser com un mot que s’havia rebutjat inicialment va acabar entrant al diccionari normatiu. Si busqueu l’entrada d’aute al DIEC2, trobareu que l’explicació marca explícitament el marc geogràfic d’ús del terme: “En el dret processal andorrà, interlocutòria.” Per tant, fora de l’àmbit jurídic andorrà aute segueix sent un mot proscrit.

La història del terme aute és interessant, com a mínim, per tres motius. En primer lloc, ens explica els esforços que van fer els filòlegs catalans per aconseguir un català jurídic genuí sense mancances terminològiques. En segon lloc, il·lustra les dificultats que té una llengua minoritzada per no mimetitzar-se amb les llengües veïnes. No adoptar el castellanisme aute va ser una estratègia més per evitar-ho. I en tercer lloc, el fet que finalment aute acabi sent al diccionari normatiu també ens indica que la llengua catalana és rica i diversa gràcies a tots els parlars i que, poc a poc, aquest diccionari intenta reflectir-ho.

Anna Gabernet Piqué

(Apunt lingüístic impulsat i finançat pel portal Compendium.cat)

(Data d’elaboració: juliol 2025)