L’estatge en el dret foral mallorquí: més que un mer estatge

Segons el Diccionari normatiu (DIEC2), estatge –derivat de estar– és, entre altres accepcions, una ‘habitació, [un] lloc on hom s’està’. Però quina relació té això amb el dret? Doncs que, precisament, estatge és un dels conceptes propis del dret foral mallorquí dels qual hem parlat en altres apunts i que queda recollit en la Compilació del dret civil de les Illes Balears de 1990. A més, veurem que el concepte jurídic té molt a veure amb l’accepció pròpia de la llengua general.

Però anem a pams. L’estatge és una institució consuetudinària tradicional de Mallorca segons la qual el titular d’aquest dret successori té el dret intransmissible d’habitar gratuïtament a la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense sufragar-ne despeses, càrregues ni tributs. Per tant, l’estatge és una varietat del dret d’habitació regulat en el Codi civil espanyol. Sembla que les diferències entre ambdós conceptes són mínimes, però alguns juristes destaquen el caràcter de necessitat de l’estatge mallorquí. De fet, era típic conferir en els testaments aquest dret a les filles generalment menys afavorides que els fills mascles (tradicionalment, les germanes fadrines de l’hereu), de manera que se’ls asseguràs per al futur una llar de la qual disposar sempre.

Aquest dret és tradicional de Mallorca, mentre que a les Pitiüses (les illes d’Eivissa i Formentera) se’n diu dret d’habitació i té unes particularitats que també recull la Compilació. De fet, en el cas de Mallorca no s’especifica quines són les dependències a les quals té dret el titular d’aquest dret, mentre que pel que fa a Eivissa i Formentera figura una llista de les dependències, sense caràcter limitatiu: “porxo, cuina, pou de la casa i fruites fresques” –a més d’una habitació independent “que tanqui amb clau”, dret que també es pot entendre referit a l’estatge mallorquí pel caràcter privatiu de l’ocupació que confereix el dret. Val a dir que a Menorca el dret d’habitació es regula pel Codi civil espanyol. Tot i que l’estatge és una figura en desús, encara la trobam en alguns testaments a Mallorca, però el titular del dret sovint no en fa ús com a tal.

En definitiva, tal com resumeix el jurista Tomás Mir de la Fuente, podríem dir que a Mallorca l’estatge és un concepte sintètic que fa referència al dret a ocupar un estatge (d’aquí el nom) a casa aliena, amb unes condicions conegudes pel poble i que, en principi, no caldria especificar per mitjà d’extenses clàusules.

Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic

[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]

 

Bibliografia

Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). dlc.iec.cat

Decreto Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la compilación del derecho civil de las Islas Baleares

Amengual Perelló, Antoni. (2022, 2 de juny). Posibilidad de extención del “dret d’estatge” por no no uso”. RocaJunyent – Riutord Informa. https://www.riutordabogados.com/copia-de-posibilidad-de-extincion-del-dret-d-estatge-por-no-uso

Llodrà Grimalt, Francesca. (2022). El dret civil balear. https://dretcivilbalear.uib.es/%C2%A7-4-panoramica-de-derecho-patrimonial-desde-el-derecho-civil-balear/

Mir de la Fuente, Tomás. (1980). Artículos 54-63. Dins: M. Albaladejo (dir.), Comentarios al Código Civil y Compilaciones Forales, tom XXXI, vol. 1r, Edersa, Madrid.

Societat Catalana d’Estudis Jurídics. (2025). Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC

[Data d’elaboració: juliol 2025]