L’alou del dret foral mallorquí: un fals amic intralingüístic
Tal com explicàvem en l’apunt sobre la definició, les Illes Balears disposen d’un dret foral propi en matèria civil que s’ha anat configurant al llarg dels segles (tot i que amb diferències entre les diferents illes que conformen l’arxipèlag), tal com recull la Compilació del dret civil de les Illes Balears de 1990 (amb modificacions posteriors). Per això, hi ha termes referents al dret civil que a les Illes Balears adopten un sentit específic. És el cas, per exemple, del terme alou, en el qual ens centrarem en aquest apunt.
Anem a pams. Etimològicament, alou procedeix del fràncic alōd, que significa ‘patrimoni lliure’, ‘possessió plena’. Amb aquest significat s’utilitza, en general, arreu dels territoris de parla catalana, tal com recull el Diccionari jurídic de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics: ‘Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal sobre béns immobles’. Un immoble tingut en alou també s’anomena alou. Aquest terme ha donat origen, entre altres, al topònim de la ciutat tarragonina de Salou (format per aglutinament del tradicional article salat masculí s’ i el nom alou).
Ara bé, en el dret foral de les Illes Balears i concretament a l’illa de Mallorca, el mot alou hi té un significat molt diferent, podríem dir que oposat al general que acabam d’indicar, com veurem a continuació. Així doncs, a Mallorca arran del repartiment es generalitzà un desmembrament entre el domini útil (l’ús i gaudiment) i el domini directe (la propietat) dels béns immobles, quan els grans terratinents (els senyors dels quals parlàvem en un altre apunt) cediren les terres en alou als conradors. D’aquí procedeix la institució tradicional de l’alou a Mallorca, que vendria a ser un contracte d’emfiteusi: és a dir, un contracte pel mitjà del qual un subjecte –l’alo(u)er– cedeix a un altre el domini útil d’un bé immoble (generalment, una terra), però se’n reserva el domini directe, a canvi del pagament d’un tribut (o cens) anomenat lluïsme, cada vegada que se’n produeixi la transmissió onerosa del domini útil a un tercer. L’alou mallorquí ha perdurat fins als nostres dies lligat a la noblesa de l’illa, tot i que està en clara retirada i sovint és objecte de controvèrsies, motiu pel qual algunes veus en demanen l’extinció.
Des del punt de vista pròpiament lingüístic, el terme alou a Mallorca s’ha fet servir amb diferents significats, com recull el DCVB. A més de referir-se al contracte d’emfiteusi pròpiament dit, també s’utilitza per referir-se al lluïsme, la quantitat que s’ha de pagar. Alou també és un llinatge existent a diferents localitats mallorquines, que ha donat lloc a topònims d’algunes possessions (predis rurals) de l’illa, com Ca n’Alou, al terme municipal de Felanitx. Així mateix, perdura en la cultura popular mallorquina en el refrany “Amor de senyor no és alou” (amb diferents variants), per expressar la inconsistència de l’amor dels senyors cap als seus criats.
En definitiva, les llengües de vegades tenen falsos amics intralingüístics, és a dir, paraules que s’escriuen igual però que no signifiquen el mateix en diferents varietats dialectals (o geogràfiques) de la mateixa llengua. En el cas del català, ocorre, per exemple, amb les paraules calces o nina, entre moltes altres. Alou en seria un exemple d’àmbit jurídic, motivat per les particularitats del dret civil foral balear i, concretament, mallorquí.
Maria Gené Gil, traductora i lingüista mallorquina especialista en llenguatge jurídic
[Apunt lingüístic impulsat pel portal Compendium.cat i finançat pel Govern de les Illes Balears]Bibliografia
Decreto Legislativo 79/1990, de 6 de septiembre, por el que se aprueba el texto refundido de la compilación del derecho civil de las Islas Baleares
Diccionari català-valencià-balear (DCVB). https://dcvb.iec.cat/
Mas i Colom, Miquel Àngel. (2014). Reflexions sobre els alous, la seva abolició i el dret civil balear. Boletín de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears, 15, 319-325. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4998084
Pinya, Mercè. (2013, 14 de novembre). L’alou, una mòmia del dret foral de Mallorca. Ara Balears. https://www.arabalears.cat/balears/lalou-momia-dret-foral-mallorca_1_2202453.html
Societat Catalana d’Estudis Jurídics. (2025). Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC
Valero, Gaspar. (2024, 31 de gener). Notes històriques de l’alou a Mallorca. Ultima Hora. https://www.ultimahora.es/xaloc/historia/2024/01/31/2095227/notes-historiques-alou-mallorca.html
[Data d’elaboració: juliol 2025]