Foc i lloc: el nom d’un impost andorrà il·lustratiu

Tots sabem que el sistema tributari andorrà és ben diferent del dels seus veïns, ho és en els impostos i, en part, també en la terminologia que utilitza per anomenar-los. En aquest apunt ens centrarem en un impost andorrà que té un nom ben peculiar: el foc i lloc.

Aquest terme va entrar a formar part del diccionari normatiu el març del 2007, quan es va publicar la segona edició del Diccionari de la llengua catalana (DIEC2). Si busquem què diu el diccionari sobre l’entrada foc, trobarem una accepció just abans de la de foc i lloc que gairebé ja no s’utilitza: “Casa habitada, llar.” Aquest concepte prové de l’època en què era imprescindible fer foc a casa per viure-hi, ja fos per escalfar-se o per cuinar. Actualment, el foc ja no és indispensable i en la majoria de les cases ja no hi ha estufes de llenya, llars de foc o cuines econòmiques. La connexió semàntica que abans era tan directa entre foc i casa ara ja no ho és. Tanmateix, al Principat d’Andorra es manté gràcies a l’impost tradicional del foc i lloc. De fet, una de les particularitats de la terminologia jurídica andorrana és la permanència. És a dir, a Andorra els termes han perdurat al llarg dels segles i, en canvi, en els altres territoris s’han substituït per altres. Amb el terme foc i lloc ens trobem aquest fenomen. A Catalunya el terme fogatge ja no s’utilitza per designar cap impost, però a Andorra el terme foc i lloc es manté ben viu.

La Llei 36/2021, de 16 de desembre, de les finances comunals, defineix foc i lloc com “un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia”. Arribats a aquest punt, cal que fem un parell d’explicacions: les parròquies andorranes són com els municipis i els comuns andorrans són com els ajuntaments, consistoris, paeries… Per tant, el fet de residir a la parròquia d’Andorra la Vella obliga a pagar al Comú d’Andorra la Vella el foc i lloc anualment.

Per tant, aquest terme específic del sistema tributari andorrà descriu una contribució anual que fan tots els habitants d’Andorra, però, a més a més, ens parla d’un passat no tan llunyà en què el fum de les xemeneies anunciava si en una casa s’hi vivia o no.

Anna Gabernet Piqué

(Apunt lingüístic impulsat i finançat pel portal Compendium.cat)

(Data d’elaboració: juliol 2025)